Selecciona Edició
Connecta’t

Escòries de ceràmica de Roma, llinatge de Barceló

Troben restes d’un forn de tests i una necròpoli vora la casa pairal de la família del pintor

Estudiosos amb algunes de les peces trobades.
Estudiosos amb algunes de les peces trobades.

Xerren els morts –romans mallorquins– enterrats fa dos mil anys i revelen un passat concret més els cagallons cuits d’argila, quasi metal·litzats, bocinets de peces migs fuses una amb l’altra; escòries, en diuen, com cagaferro, també. Material de desfeta o destrossa d’una gerreria. Retrat al natural d’un mes d’observació d’una excavació que és una baula que lliga un relat curiós.

Una troballa arqueològica que fita una petjada de la colonització de Roma a Mallorca, del segle II, s’emparenta, per atzar i casualitat circular de coincidències, amb les arrels de l’art que fa Miquel Barceló (Felanitx, 1957), que va aprendre a obrar el fang al País Dogon, a Mali, amb tècniques del neolític.

L’artista sol jugar amb les referències i casualitats, en el món de l’art, de la vida i la mort d’alguns pintors –ha quadres i la tomba d’un Miquel Barceló de mitjans del 1700– i els detalls dels entorns i la tradició artesana local. Al món de la seva ceràmica ha anomenat Felanitx “my birthplace”, la tradició del paestum com el de Grècia i Roma, la feina feta que acaba el foc quan cou el fang i el torna color de pa, segons coloraines brillants.

Ell, en bona part, ara, també, està dedicat a fer obres en fang cuit, fumat, trinxat o obrat com una escultura a la seva teulera illenca de Vilafranca amb forns clàssics i terres del món emperò especialment de la seva illa. “La ceràmica és una forma de pintar”, diu.

Anomena el llinatge de les teuleres, les gerretes felanitxeres brodades que no serveixen sinó per decorar, extremadament inusuals coses sense utilitat. Estima Lucio Fontana i Joan Miró i Artigas, la ceràmica popular, les alfàbies d’oli, aigua i vi, els totxos, els milions que s’han usat per a desfer l’illa i que ell malmena i fa caps i obres complexes, murs i esqueixos.

Barceló va fer en fang, el 2003, a Vietri sul Mare, a Itàlia, la pell gegant de la capella gòtica de la Seu de Mallorca –a Palma–, amb el miracle dels pans i els peixos, va dur la mar i la selva amb fang crivellat i icones dins la catedral. Fa 20 anys començà a fer, com un antic, sense torn i forn tapat, terracotes als dogons de Mali, amb terra, palla de mill, teules triturades, bany d’aigua, cocció a cel obert.

A una excavació de control d’una obra privada al país nadiu felanitxer del pintor –que tot just ara tresca per terres exòtiques orientals– ha aflorat una necròpoli romana amb dotze tombes (amb 18 enterrats) i, també, s’han documentat rastres certs de les restes d’enfornades d’un taller de ceràmica d’abans dels segle II, gerreria romana mallorquina.

Fins ara just s’havien documentat pistes d’un altre possible centre de producció amb terra i argila dels romans a Mallorca a Calvià, a l’altre indret de l’illa, a ponent. A Felanitx, a centre del poble, davant l’església, s’Escalera i sa Font no han destapat on era el forn –el solar és limitat i envoltat de cases antigues– però si els depòsits de material de rebuig que fan explícita la seva existència propera.

En un habitual joc de referències i de relat sense pretensions Barceló relaciona el material obrat i la tradició artesana de la seva ceràmica amb la de 2000 anys enrere, que ja feien amb la terra del seu paisatge nadiu, ple un temps de teuleres, gerres, i rajoleries, sobretot el puig argiler aplanat de Sant Nicolau, que se l’han menjat artesans i industrials, on ell jugava de nin, i ha estat consumit. És un lloc que no existeix, cinc minuts caminant en línia recta de la troballa arqueològica i a 50 kilòmetres de Palma, “lluny, molt lluny de Palma”.

La troballa romana ha esdevingut just davall de Can Cordella, a Felanitx, la casa pairal dels padrins de Miquel Barceló Cordella i Margalida Gelabert Terres, que tenien un dels primers hotelets i fondes preturístics de l’illa no capitalina. Entre la casa d’aquests, on el pintor cresqué i feu dolenties de nin i va veure els primers quadres antics i moderns de pintors visitants de Mallorca a final del segle XIX i principi del XX.

Roma era al cor de la vila, a l’antic hort de Can Prohens –ara Casa de Cultura i abans seu del terratinent que ho fa fondre tot, Don Tu (Guillem Marcel Ordines d’Aumedrà Fonts dels Olors i Prohens). Allà entre Can Cordella, Can Rebassa i Can Timpano ha sortit el detall del passat antic, la fita anecdòtica. Els propietaris de la casa que es refà, en Bernat i na Maria, han contractat l’arqueòleg Sebastià Munar i el seu equip, que durant setmanes han triat i rescatat cadàvers i ceràmiques i ho han documentat tot, ajupits, a ple sol que fon l’ànima.

Una experta en ceràmica, Magdalena Salas, directora del Museu de Manacor i Mateu Riera, un dels principals arqueòlegs de Mallorca, han visitat l’indret i examinat les ceràmiques. La comissió del Patrimoni Històric de Mallorca té el control del nucli, sense estructures de la vila propera que no sap on és, soterrada. En Tomeu Salvà Mitjanit és l’autoritat prehistòrica local, ara.

Miquel Barceló diu “quan marc amb un dit l’argila blana i humida, el fang, en començar a treballar una ceràmica, la ditada i l’empremta modifiquen i fonen tot: pintura, escultura, dibuix de les traces digitals. Tot s’interrelaciona”.