La gran obra del Senyor dels Túnels

A Joaquín Guzmán Loera, el Chapo, sempre li han agradat els mons subterranis. El narcotraficant que ha deixat en ridícul les forces de seguretat mexicanes en haver-se escapat d'una presó de màxima seguretat mitjançant un còmode i il·luminat túnel de 1.500 metres ha ordenat durant anys des de la cúspide del càrtel de Sinaloa la construcció d'innombrables passadissos. Només a Baixa Califòrnia, Sonora i Chihuahua l'Agència Antidroga dels Estats Units (DEA) atribueix a la seva organització un centenar de narcogaleries per burlar els controls fronterers.

Aquesta perícia, que li ha valgut l'apel·latiu del Senyor dels Túnels, és ben coneguda per la policia mexicana. El febrer del 2014, el Chapo va aconseguir escapar-se de la seva captura a Culiacán, la capital de Sinaloa, en fugir per un sofisticat passadís instal·lat a la seva casa de seguretat. Mentre els comandaments de la Marina intentaven frenèticament derrocar la porta de blindatge hidràulic, Guzmán Loera va engegar el mecanisme de fugida: va accionar un ressort que va aixecar la banyera i es va escapolir per un corredor metàl·lic que desembocava a les clavegueres. Set cases seves a Culiacán estaven connectades per aquesta xarxa subterrània.

Amb aquests antecedents, no era sorprenent que intentés la fugida de la inexpugnable presó d'El Altiplano per un túnel. És una possibilitat de manual. De fet, el personal d'aquest centre penitenciari, considerat la joia de la corona del sistema de seguretat mexicà, estava entrenat per fer estudis de radar i tomografia terrestre. Però no va servir de res.

Els homes del Chapo, amb una divisió d'enginyeria pròpia, van obtenir plànols detallats de la presó i van obrir un túnel de 1.500 metres que va desembocar mil·limètricament i amb escaleta a la mateixa dutxa del pres número 3.578. Per a l'obra van haver de remoure, segons càlculs d'enginyers civils, 3.250 tones de terra, una quantitat suficient per omplir 350 camions mitjans. Tot això ho van fer a la vista de la presó (des de les seves torres de vigilància s'adverteix perfectament la caseta on treien la terra) i a 700 metres exactes del vuitè regiment d'infanteria de la 22 Zona Militar. Per a escàndol d'un país sencer, ningú, aparentment, va veure res.

Aquesta perícia, que li ha valgut l’apel·latiu del Senyor dels Túnels, és ben coneguda per la policia mexicana

El primer pas va ser edificar la caseta que els havia de servir de punt d'arrencada de l'operatiu. Fa aproximadament un any o una mica menys, aquí varien els testimonis, van començar a treballar al descampat de la colònia de Santa Juanita, al municipi d'Almoloya de Juárez. Va ser una edificació simple i d'aspecte inacabat. Dues habitacions i un magatzem de 110 metres quadrats. Això últim era el més important. Des d'aquí va arrencar el túnel. Durant la construcció, els enginyers del càrtel, ajudats pels plànols secrets, van desviar dues vegades el seu traçat per evitar zones sensibles de la presó. Al tram final, van verticalitzar el passadís i el van encaixar amb enorme perícia a la zona de dutxa. Obra a punt. La construcció d'un sistema d'hidràulic possiblement els va ajudar a reduir sospites.

En el passadís van participar pocs obrers. No més de quatre, segons els veïns. A un ritme de deu hores diàries, van treballar possiblement gairebé tot un any. Sabien el que feien. La galeria estava ben assegurada, disposava d'il·luminació i es ventilava per conductes de clorur de polivinil (PVC). Per treure la terra, van utilitzar una banda de rails i l'arrossegament d'una moto. Una vegada fora, l'emmagatzemaven al magatzem, i des d'allà, per a escarni de les forces de seguretat, se les emportaven en camions. Desenes de milers de sacs.

Tot això va passar durant mesos als peus del Chapo. Fins que va arribar la nit de dissabte. Les primeres reconstruccions policials indiquen que a les 20.52 h el líder del càrtel de Sinaloa va entrar a la zona de dutxes, sense videovigilància, i allà només va haver d'aixecar una tapa, introduir-se en un forat d'un metre i mig de llarg i arribar a les escales que el van conduir al túnel. A la sortida, va deixar la roba de presidiari i, com testifiquen les caixes trobades a l'estança, se'n va posar de nova. Possiblement també va utilitzar el bany. Després, va marxar rumb a la clandestinitat. El Chapo, per segona vegada, tornava a ser lliure.