_
_
_
_
_

Joan Laporta: “Hem de tornar a fer la revolució”

L'expresident espera mobilitzar l'electorat per poder derrotar Bartomeu, a qui les enquestes de moment continuen assenyalant com a favorit

El candidat a la presidència del Barça, Joan Laporta.Foto: AGENCIA_DESCONOCIDA | Vídeo: vicens giménez

Joan Laporta (Barcelona, 1962) aspira a tornar a presidir el Barça. Assegurat el vot jove i independentista, avalat per Cruyff i Guardiola, el seu repte és mobilitzar els indecisos amb el seu carisma per derrotar Bartomeu. Davant dels que l'acusen de falta de programa i candidatura, respon amb un lideratge i una vitalitat contagiosos, segons el seu parer, els mateixos que el van portar al càrrec el 2003.

Pregunta. A vostè se'l considera un guanyador, però les enquestes diuen que guanyarà Bartomeu. S'ho pren com un repte?

Resposta. Sí. És important tenir la percepció que es pot guanyar, i la tinc. Tenim moltes possibilitats de vèncer, fins i tot les pitjors enquestes em posen a cinc punts de Bartomeu. Estic molt animat; em trobo fort, a gust amb el que faig. Tinc més ganes que mai de ser president del FC Barcelona.

“M’he sentit útil en l’intent d’unir el catalanisme polític”

Laporta ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2010) i regidor de l'ajuntament de Barcelona (2011) després de presidir el Barça des del 2003 fins al 2010.

En una entrevista concedida al diari Ara se li preguntava: "Canviaria la victòria en les eleccions del Barça per un triomf de l'independentisme el 27-S? I vostè responia: 'Per descomptat. On cal signar'

“Vaig voler dir que les il·lusions col·lectives estan per sobre de les personals. L'ideal seria que s'hagués donat amb mi de president del FC Barcelona. La situació política, de tota manera, ha canviat des de llavors i el procés ha passat per diferents fases”.

L'expresident blaugrana qualifica de “molt bo” el seu pas per la política enfront dels qui sostenen justament el contrari. “L'experiència ha estat gratificant. M'he sentit molt útil en l'intent d'unir el catalanisme polític, que era la meva intenció. No arribem al 27-S en la situació ideal perquè la llista única havia d'haver estat preparada al gener per votar-la al març. I a nivell municipal he pogut veure de prop el govern de la ciutat; li estic molt agraït a Jordi Portabella”.

Laporta, en qualsevol cas, es mostra preocupat perquè hi pot haver aficionats barcelonistes que l'acusin de voler polititzar el Barça. “I és un tema que em preocupa. Per això faré el que faré. Vull ser el president de tots, anant de cara, explicant el que faci falta. Respecto tothom i vull ser comprès per tothom. Espero no ferir cap sensibilitat. I intentaré fer la pedagogia que faci falta”.

P. Per què?

R. Perquè ho sento i veig que la nostra proposta és la que necessita el Barça. L'opció de Bartomeu és tornar al passat i m'hi rebel·lo. Tornar al passat és tirar per terra el barcelonisme. Una altra cosa són l'herència dels problemes, com les actes d'hisenda de Núñez, de 60 milions, que en el seu moment vam haver d'assumir. I ara, pel cas Neymar, la quantitat total pot pujar a 122 milions més a banda dels ja coneguts. La de Bartomeu és una candidatura amb processaments que tenen el suport de condemnats [per l'expresident Núñez] i el Barça no es mereix que Bartomeu pretengui protegir-se darrere del club. És clar que té un conflicte d'interessos.

P. L'any 2003 va revertir la situació del Barça, però avui, en la seva reaparició, no és encara esclau d'aquell candidat?

R. Amb el pas del temps acumules experiència. Si evoluciones bé ets més savi i això et permet veure les situacions d'una manera assossegada. Però també em sento aquell Laporta entusiasta perquè no he perdut les ganes ni la força. M'ho estic passant molt bé en aquesta campanya. Torno a veure aquelles cares festives quan recorro el país. La clau està segurament en la nostra capacitat per mobilitzar el barcelonisme.

P. A vostè se'l té sobretot per un líder carismàtic

R. Tinc aquesta sensació perquè ho veig en la gent, que vol que torni l'alegria al Barça. Altres propostes són avorrides i jo sóc una proposta de canvi, de canvi expert i modern.

P. A vostè se l'admira o se'l tem?

R. No noto que provoqui temor.

P. Per què va suggerir als altres dos candidats, que va batejar de marca blanca i submarí, que es retiressin de la campanya?

R. És important aclarir l'escenari electoral perquè ens hi juguem moltíssim. Això no és un joc. Quan veus que a hores d'ara tenen una intenció de vot d'1,2 i 1,6… Per això vaig reflexionar que havien de donar suport a les altres propostes. D'altra banda, em costa no veure Freixa com una marca blanca de Bartomeu perquè va ser portaveu del club, encara que ara renegui de Qatar, del model del club... I Benedito pot ser un submarí; créixer a costa de disputar-me vots.

Bartomeu volia renovar el Tata i va fer la vida impossible a Guardiola”

P. Vostè és més líder que Bartomeu però té pitjor junta?

R. La diferència és que ells estan processats per corrupció i jo no; fan fotocòpies en blanc i negre i jo en color; són models antagònics.

P. No creu que Bartomeu treballa amb la complicitat de la gestora?

R. En vaig tenir prou amb la foto del primer dia per veure que no existiria la puresa desitjada en les eleccions. S'han extralimitat, sobretot amb el traspàs de Deulofeu.

P. I quin vincle té la candidatura de Bartomeu amb Qatar?

R. Estan molt condicionats per raons que no sabem. El contracte no s'ha ensenyat. Hi ha hagut falta de transparència i crec que hi ha interessos. Suposo que l'acord es podrà trencar.

P. Necessita un cop d'efecte amb Pogba com en el seu moment ho va ser Beckham?

R. Això està més als mitjans i al carrer. El 2003 ho necessitàvem. Ara hi ha estabilitat en el terreny esportiu, encara que Bartomeu volia renovar el Tata i va fer la vida impossible a Guardiola. No s'ha pogut carregar la parcel·la esportiva per més que anés a contracorrent. La nostra proposta és potent, estudiada, i la gent és més reflexiva.

Seguramant, pel ‘cas Neymar’, caldrà afegir 122 milions més”

P. I per què va esperar tant a anunciar la seva candidatura?

R. Perquè no s'havien convocat les eleccions i volia acabar el mandat de regidor a l'Ajuntament. Però veia que no hi havia una altra opció de guanyar aquest continuisme, per la qual cosa hem de tornar a fer la revolució. Ho vaig voler analitzar amb deteniment. Així vaig treballar tranquil i no vaig comprometre qualsevol situació familiar.

P. La sensació és que molts dels notables àulics que li donen suport prefereixen ser consellers que integrants de la seva junta. Això fa la seva candidatura més feble?

R. Tenim molta sort de tenir aquests consellers àulics. És important que les nostres decisions tinguin el consell de persones amb les quals tenim bona amistat, com Cruyff, Guardiola...

P. Però no preveu problemes amb Luis Enrique atès que ara sembla més mànager que entrenador i vostè atorga importància a l'àrea esportiva i especialment al secretari tècnic?

R. La secretaria tècnica és important al Barça. Ho va ser Txiki i ho serà Abidal. L'entrenador ha d'entrenar i aportar criteri per a les incorporacions, sobretot en les posicions. Però el mercat el sondeja el secretari tècnic; ens va funcionar i seguirem així.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_