Selecciona Edició
Connecta’t

Europa arriba a un acord amb Grècia per unanimitat

Atenes accepta reformar les pensions i el mercat laboral i un foncs per a les privatitzacions a canvi de 50.000 milions en tres anys

Christine Lagarde conversa amb Jeroen Dijsselbloem.
Christine Lagarde conversa amb Jeroen Dijsselbloem. EFE

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha anunciat que els líders de l'eurozona han aconseguit "un acord unànime" per iniciar les negociacions per al tercer rescat en favor de Grècia. Atenes accepta, per tant, les condicions que li posen els creditors a canvi d'una ajuda que ascendirà a 50.000 milions en tres anys. Aquestes condicions inclouen crear un fons de venda d'actius públics sota la tutela de la UE. Tusk, en un missatge a la xarxa social Twitter, assenyala que "tot està preparat per portar al mecanisme europeu d’estabilitat (Mede) el programa per Grècia, amb serioses reformes i suport financer".

L'acord s'ha aconseguit després de 16 hores de cimera i malgrat que Europa va decretar aquest diumenge noves dosi de duresa per a Grècia; una petita venjança després del referèndum de fa vuit dies, que a Brussel·les es va interpretar com un greuge. Els socis exigeixen a Atenes que aprovi lleis en les properes 48 hores, l’obliguen a endurir les mesures prioritàries ofertes a canvi del rescat –uns 50.000 milions en tres anys– i li reclamen crear un fons de venda d'actius públics sota la tutela de la UE. Atenes accepta, per tant, pràcticament el 100% de les exigències. L'acord inclou mesures per pal·liar les necessitats més urgents i per reobrir els bancs com més aviat millor. No obstant això, l'acord no serà fàcil de vendre a Grècia, i fins i tot podria carregar-se el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Abans fins i tot d'aconseguir-se l'acord, el ministre d'Ocupació grec, Panos Skurletis, declarava a la televisió que era "inviable" i que requeriria el suport de diputats de l'oposició o un Govern d'unitat nacional per posar-lo en pràctica; va arribava fins i tot a aventurar que pot ser que hi hagi eleccions a Grècia abans que s'acabi l'any.

 

 

La reestructuració del deute arriba a la taula dels líders

A canvi de cedir en qüestions sensibles, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha aconseguit que la seva reiterada petició d'alleujar el deute figuri per primera vegada en els documents de negociació per a un nou rescat a Grècia. L'esborrany de l’Eurogrup, subjecte a la decisió dels caps d’Estat i de Govern, planteja suavitzar més —ja s'ha fet diverses vegades— els pagaments del passiu grec, amb possibles períodes de gràcia en aquells desemborsaments. La mesura està condicionada, això sí, al fet que Grècia compleixi les seves promeses.

Les quatre pàgines de conclusions de l’Eurogrup esmenten també la polèmica quitació (és a dir, perdonar una part del deute) que demana Grècia. Però ho fan per recalcar que no es pot adoptar aquesta mesura, però com que la paraula nominal, referida a la quitació, figura entre claudàtors en l'esborrany fa pensar que hi ha debat sobre aquest tema. Alemanya ha marcat la hipotètica quitació de deute com a línia vermella.

Tot i això, l'avaluació que han realitzat la Comissió Europea i el Banc Central Europeu sobre el rescat llança una “seriosa preocupació” sobre la sostenibilitat del deute grec.

El tou d'angoixes, la muntanya russa de vanitats en la qual s'ha convertit la saga grega, arriba a la fi: la banca hel·lena està a un pas del col·lapse i això fa imprescindibles mesures d'urgència. Els líders dels països de l'eurozona i el primer ministre grec, Alexis Tsipras, són a prop d'un acord sobre el tercer rescat. L’Eurogrup, la reunió de ministres d’Economia i Finances de la zona euro, va aplanar el camí per al cimera extraordinari de caps de Estat i de Govern amb un document directament inspirat en les tesis alemanyes, de amb prou feines quatre pàgines i que funciona com a barem implacable per jutjar les exigències d’Europa. Que en són moltes: els socis van esmentar fins i tot la sortida de Grècia de l'euro, que ha deixat de ser tabú. Finalment, aquest escenari queda completament descartat a canvi d'altres concessions de Grècia: en primer lloc, el fons de privatitzacions del qual s'ha parlat. 

L'acord inclou que Atenes aprovi lleis d'urgència en 48 hores. Reclamen endurir les reformes i retallades que planejava fer Grècia en la seva petició de rescat (entre les quals, en pensions i mercat laboral). I plantegen fins i tot l'arrencada d'un fons de venda d'actius públics per 50.000 milions, i sota tutela de la UE, per forçar Grècia a anar retornant el deute a mesura que vagi fent caixa. La impulsora d'aquesta idea i de l'amenaça del Grexit, la cancellera Angela Merkel, va dir a la seva entrada al cimera que en cap cas hi hauria “un acord a qualsevol preu”.

El preu que posa Alemanya a aquell tercer rescat, segons les fonts consultades, serà difícil d'empassar a Grècia. Però Atenes s'ha quedat sense opcions: “No hi ha economies capaces d'aguantar diverses setmanes amb els bancs tancats. Grècia necessita imperiosament un acord, que està pràcticament fet”, van explicar a aquest diari fonts de l’Eurogrup. Els grecs es resistien ahir a la nit al fons de privatitzacions que ni tan sols convenç les institucions de l'antiga troica, i tractaven de suavitzar alguna mesura. Però s'han vist obligats a fer concessions per evitar una fallida que podria provocar una desfeta del país sencer. El volum d'aquest fons també crea dubtes. L'FMI ha considerat aquest matí que és irreal atribuir a aquest instrument la capacitat d'aglutinar més de  7.000 milions d'euros.

Grècia, finalment, accepta la millor part de les condicions europees. Però així i tot no és clar que els fons d'emergència puguin arribar a temps per garantir les necessitats immediates de finançament a Atenes: bàsicament, un pagament al BCE el dia 20 i una recapitalització ràpida dels bancs per tornar a obrir-los com més aviat millor. Els líders de l'euro tenien previst donar un senyal polític avui a la matinada, per evitar que l'Eurobanc desconnecti les entitats financeres gregues de les línies de liquiditat d'emergència. Però queda encara davant un reguitzell de reunions i condicions per complir. Primer: Grècia ha d'aprovar en les properes 48 hores les primeres mesures, per decret llei. Segon: l'Eurogrup, una vegada el Parlament grec hagi acordat això, donarà dimecres un mandat al mecanisme de rescat (Mede) per iniciar les negociacions. Tercer: enmig d'aquest procés, el BCE ha de mantenir la liquiditat a la banca. I quart: les institucions i el Mede han d'acordar amb Grècia el memoràndum d'entesa amb les condicions associades al rescat durant els tres propers anys i l'import definitiu del rescat. Les fonts consultades expliquen que en general aquest procés dura un mínim de sis setmanes, però que tot està a punt perquè aquesta vegada aquest procés es ventili amb uns 15 dies.

Bancs amb problemes

L’acord, tot i això, proporciona una opció al dirigent hel·lè. Per primera vegada des de novembre de 2012, l’Eurogrup reconeix obertament la necessitat de reestructurar el deute públic, que pesa com una llosa sobre les anàlisis de sostenibilitat de les maltractades finances gregues. Europa està disposada a cedir en aquest punt. Però abans vol veure lleis aprovades i mesures dràstiques per part del Govern grec.

En una crisi que ha engegat a rodar tots i cadascun dels ultimàtums i dates límit, la banca grega és la nova frontera de la por: la fugida de capitals no ha cessat en els últims mesos, i el corralito que podria ampliar-se un parell de setmanes– i els controls de capitals han perjudicat molt l'economia grega. Les necessitats financeres creixen per moments: l'últim càlcul de les institucions les eleva fins als 86.000 milions; d'aquesta xifra, 25.000 milions seran per als bancs.

Els deures que la UE posa a Tsipras

Fons de privatitzacions. És la principal novetat de les mesures discutides ahir. Europa proposa crear un fons per valor de 50.000 milions d'euros perquè Grècia hi transfereixi els seus actius privatizables i els beneficis que serveixin per reduir el deute. Tot i que aquest instrument quedarà en mans de les autoritats gregues, comptarà “amb la supervisió de les institucions europees rellevants”, cosa que pot resultar difícil d'assumir per Atenes.

Canvis en les pensions. La UE demana “reformes de pensions ambicioses” i mesures per aconseguir dèficit zero en els comptes públics.

Mercat laboral. Les demandes europees inclouen un enduriment addicional en les lleis laborals. Els socis advoquen per “revisions rigoroses” de la negociació col·lectiva, la política industrial i els acomiadaments col·lectius. I suggereixen “no tornar a polítiques del passat”.

Sector financer. És el taló d’Aquil·les grec. Europa demana “mesures decisives” en els crèdits amb risc d'impagament.

Privatitzacions. Els socis volen més privatitzacions, inclosa la xarxa elèctrica, que Atenes pretén mantenir en poder de l’Estat.

MÉS INFORMACIÓ