Selecciona Edició
Connecta’t

Els sobiranistes d’Unió creen el partit Demòcrates de Catalunya

De Gispert i Castellà demanen als partits independentistes i entitats fer pinya amb Mas per guanyar el 27-S

Castellà i De Gispert, a la presentació de Demòcrates de Catalunya.
Castellà i De Gispert, a la presentació de Demòcrates de Catalunya. EFE

El sector sobiranista escindit d’Unió va presentar aquest diumenge el seu nou partit: es dirà Demòcrates de Catalunya i en el seu logo figura una D majúscula que descansa sobre quatre punts que evoquen les quatre barres de la senyera i un estel que constata el seu caràcter independentista. En un acte davant d’un miler de persones, Núria de Gispert i Antoni Castellà van fer una crida a la “generositat” d’ERC, la CUP i les entitats socials perquè donin suport a Artur Mas i vèncer el 27-S.

El partit neix de la plataforma Hereus del 1931, que es va constituir després que Unió es dividís en dos després de la consulta interna sobre la independència. La formació té la vocació de “salvar i refundar” l'autèntica Unió, ja que es considera dipositària dels principis fundacionals del partit que en temps de la República ja va reclamar un Estat per a Catalunya. No té intenció de concórrer a les eleccions per no fragmentar més el sobiranisme i el seu objectiu és que prosperi la llista única independentista el 27-S. Les negociacions estan encallades perquè ERC i la CUP exigeixen que Mas no sigui candidat.

Núria de Gispert, presidenta del Parlament, i Antoni Castellà, secretari general d’Universitats de la Generalitat, van convidar tots els actors independentistes a sumar a favor de la unitat i es van posar ells mateixos com a exemple. Avui mateix es donaran de baixa d’Unió. “Hem trencat la família, el partit i hem fet el sacrifici. Cal fer pinya en un moment històric. Tots haurem de fer petits sacrificis pel bé de la col·lectivitat”, va apuntar Castellà. “Volem donar un sí rotund a la independència i estar al costat de Mas. Ha donat la cara, s'hi ha compromès i està querellat. L’han criticat molt i ha continuat recte sense fer un pas enrere”, va afirmar De Gispert.

No van ser missatges precisament gratuïts. L'independentisme va contra rellotge i s'ha donat de termini fins al cap de setmana vinent per aconseguir l'acord. A l'acte, celebrat a la sala Barts, a Barcelona, amb profusió d'estelades, hi van assistir un miler de simpatitzants, molts exmilitants d’Unió, però també amb polítics implicats en el procés com Josep Rull (Convergència), Alfred Bosch (Esquerra), Muriel Casals (Òmnium) i Víctor Cucurull (Assemblea Nacional Catalana). Els consellers Andreu Mas-Colell (Economia) o Irene Rigau (Educació) també van assistir a l'esdeveniment.

L'acte va tenir com a eix central reivindicar que Demòcrates de Catalunya és l'autèntica formació hereva de la Unió fundada el 1931. Joan Rigol, expresident del Parlament, un dels primers a trencar el carnet del partit, va ser rebut amb el teatre dempeus. “Els hereus de 1931 serem fidels a la dignitat política de Catalunya i volem la independència i la plena sobirania”, va assenyalar l'expresident del Parlament, que va negar que la secessió pugui trencar la cohesió social. Després de denunciar l’“espoli fiscal” i avisar que no toleraran que cap ministre imposi el seu model d'educació, Rigol va reivindicar la figura de Manuel Carrasco Formiguera, fundador d’Unió amb profundes, va dir, conviccions nacionalistes i afusellat pel franquisme. En un discurs emotiu, el seu fill Ramon va intervenir per argumentar que el seu pare era independentista.

Castellà, que va vaticinar que el nou partit serà “pobre” —“Si no demanes ets més lliure”— va relativitzar la pèrdua de les sigles. “Naixem per salvar l'autèntica Unió. Perdem les sigles però les lletres sense ànima no són res. Ens les llevaran però no la nostra ànima, que busca la justícia social i la independència”. En un discurs directe i sense embuts, De Gispert va tancar l'acte assenyalant que la pregunta de la consulta interna del partit va ser el punt final d’una agonia que ha durat cinc anys, des de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. Després d'admetre que en aquests 40 dies ha perdut cinc quilos —“I m'ha anat d'allò més bé”—, De Gispert va acusar la cúpula d’Unió de quedar-se només amb l'administració de la “carcassa” del partit: “Però nosaltres en tenim l'essència. No ens l’apropiem. L'han abandonat per acció i omissió. Només defensen un partit autonomista i regionalista”. I va acabar defensant el seu gest de “coherència” enfront dels tres consellers —Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Joana Ortega— que van deixar el Govern després d'acompanyar Mas tres anys durant el procés.

Ramon Espadaler, secretari general d’Unió, va interpretar que els escindits només estan emprenent una “excursió” per acabar integrats a Convergència. De Gispert, de fet, va considerar els convergents els seus “primers germans” i va admetre que ella no hauria trencat la federació.