Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un gir poc creïble

Arriben les eleccions i tant CiU com el PP s'afanyen a mostrar sensibilitat cap als que pateixen amb l'aplicació de mesures tardanes

Resultava una mica xocant sentir el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila dir: “Teniu raó: era incomprensible que hi hagués tants pisos buits on hi ha necessitat habitacional, i que el Govern no fes res”. Una mica tard per adonar-se'n. Fa set anys que estem en crisi i cinc que hi ha desnonaments inclements, amb milers de famílies “expulsades” de casa seva. I no només el Govern de CiU no ha fet res per alleujar aquesta situació, sinó que el primer que va fer en arribar a la Generalitat el 2010 va ser canviar l'article de la llei de l'habitatge aprovada pel tripartit d'esquerres que obria una possibilitat a l'expropiació forçosa d'habitatges per raons socials.

Tot va bé si acaba bé, i per això cal celebrar l'acord aconseguit el dijous que permetrà tramitar com a projecte de llei al Parlament català la inciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica, promoguda per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. Que CiU donés suport en última instància al projecte permet tramitar la llei per la via d'urgència, però no deixa de ser significatiu que un assumpte com aquest s'hagi deixat per a l'últim ple de la legislatura, si és que Mas acaba convocant les eleccions pel 27 de setembre. Tots els partits, excepte PP i Ciutadans, es van comprometre a votar el text. Veurem si tots compleixen, encara que de moment l'acord ha servit també per mostrar com el partit de Rivera s'alinea, una vegada més, amb les posicions més conservadores.

Però els elogis que Santi Vila va dirigir al moviment ciutadà que ha impulsat la ILP i la seva reivindicació de l'actuació del Govern van sonar a impostura. És cert que s'han pres algunes mesures a l'últim moment, però si alguna cosa pot afirmar-se sense por de l'error és que aquest Govern no ha tingut entre les seves prioritats una política d'habitatge digna d'aquest nom.

El dia abans de tramitar-se la ILP s'havia aprovat una norma que permet gravar els pisos buits de les entitats financeres, però entre l'anunci de la mesura, fruit del pacte amb ERC, i la seva aprovació efectiva havien passat més de dos anys. També és cert que a finals d'abril es va aprovar el canvi normatiu que permet al Govern exercir el dret a tempteig i retracte en les vendes de pisos que els bancs facin a fons o gups d'inversió. Gràcies a aquest canvi, la Generalitat va poder quedar-se dilluns amb 40 pisos de Bankia pel mateix preu que s'anaven a vendre. Però des que va esclatar la bombolla immobiliària, les entitats bancàries han venut milers de pisos que havien arribat a les seves mans per fallida d'immobiliàries o per desnonaments, molts d'ells a fons especulatius que els van comprar a preu de saldo. D'haver-se aprovat abans aquesta mesura, la Generalitat hauria tingut un parc d'habitatge públic per a lloguer social amb el qual fer front al drama dels desnonaments.

La qüestió és: si ara és possible, per què no abans? En els cinc anys que fa que CiU és al Govern no va pensar mai en l'oportunitat o la necessitat d'aplicar aquest tipus de mesures? Sembla que no. Però arriben les eleccions i és hora de fer un “gir social” que resulta tan poc creïble com el que proclama el PP en la seva estratègia d'exhibir de sobte una gran preocupació pels que pateixen. Per molt que Montoro les presenti com “les mesures de devolució de l'esforç a la societat que emprendrà el Govern en l'últim tram de la legislatura”, difícilment seran percebudes com alguna cosa diferent del que són: pura cosmètica amb finalitats electorals.

Ja resulta sospitós que el PP es presenti com “el partit del canvi” quan la societat demana canvi, però ni tan sols amb la més gran de les ingenuïtats es pot combregar amb rodes de molí com la de la rebaixa de llum “per afrontar la pobresa energètica”. El Govern va aprovar divendres una rebaixa del rebut domèstic del 2,2%. Per descomptat seria pitjor que seguís pujant, però algunes dades posen en el seu lloc la mesura: en l'últim mes la llum ha pujat un 3,8% respecte de l'anterior; en l'últim any un 12% i en l'última dècada, un 98%. La rebaixa suposarà un estalvi mitjà d'1,5 euros per llar, mentre que en l'últim any l'augment ha estat de 12. No sembla un gran alleujament.

Cal celebrar que tant CiU com el PP hagin canviat d'opinió, encara que sigui per raons merament oportunistes, però serà difícil que això faci oblidar tot el que van poder fer i no van fer quan podien i havien de fer-ho.