_
_
_
_
_

L’Eurogrup demana a Grècia més mesures i reformes immediates

Els caps d’Estat i de Govern hauran de decidir aquest diumenge si hi ha acord

El ministre de Finances grec, Euclidis Tsakalotos, amb la directora de l'FMI, Christine Lagarde, a Brussel·les.
El ministre de Finances grec, Euclidis Tsakalotos, amb la directora de l'FMI, Christine Lagarde, a Brussel·les.FRANCOIS LENOIR (REUTERS)

Dramatització fins a l'últim minut i collada final. L'Eurogrup va reclamar aquest dissabte a la nit un esforç addicional a Grècia: més concreció en algunes mesures i, sobretot, màxima rapidesa per aprovar reformes immediatament: mitja dotzena d'exigències en total. Després del dictamen relativament benigne de l'FMI, el BCE i la Comissió sobre el pla grec –encara que les institucions exigeixen, una vegada més, “mesures addicionals”, els ministres no van aconseguir liquidar el pacte. Davant dels dubtes dels països més durs, els caps d'Estat i de Govern hauran de tancar avui la negociació: sense fumata blanca, Grècia sortiria de l'euro.

Más información
El BCE, l’FMI i la Comissió reclamen retallades “addicionals” a Grècia

Màxima tensió. Després de destruir el prestigi de la paraula ultimàtum amb la voladura de totes i cadascuna de les dates límits des del febrer passat, la crisi grega s'encamina avui al final d'un capítol crucial: seran els caps d'Estat i de Govern de l'eurozona, en l'enèsima cimera d'emergència, els que decidiran si Grècia segueix dins de l'euro o no.

L'Eurogrup va ser aquest dissabte un aperitiu llarg i fallit. Els ministres no van aconseguir tancar el pacte després de nou hores de deliberacions, i es tornaran a reunir avui poc abans del migdia, només unes hores abans de la cimera. El cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va parlar d'una negociació “complicada” i va explicar que encara hi ha “grans problemes damunt la taula”. Va transcendir que els socis demanen mitja dotzena de mesures addicionals a Grècia perquè la proposta d'Atenes s'accepti i comenci d'una vegada la negociació del tercer rescat: tres anys sota la tutela de la UE i 50.000 milions addicionals. Europa vol una ronda més del de gairebé sempre: liberalització de mercats, reforma laboral, privatitzacions, reforma de les administracions públiques i més retallades en defensa. Res d'això serà fàcil d'acceptar a Atenes.

“Volem que Grècia faci alguna cosa més. La decisió final la prendran els líders”, va apuntar una font de l'Eurogrup en una reunió dominada des del principi per la duresa d'Alemanya. Berlín va marcar el to des del primer minut. “Arribar a un acord serà extremament difícil”, va afirmar el ministre Wolfgang Schäuble. “Els grecs han fet tot el que estava a la seva mà per destruir la seva credibilitat”.

Bretxa financera

Les institucions creuen que les necessitats financeres de Grècia fins el juliol del 2018 ascendeixen a 74.000 milions d'euros, encara que l'FMI les eleva a 78.000 milions.

Grècia les xifrava en 53.500 milions. D'aquella xifra, 25.000 milions seran per als bancs, sotmesos a una enorme pressió després de la sortida de capitals i el corralito de les dues últimes setmanes.

Aquest és el quid de la qüestió: els ministres no se'n refien. I han començat a plantejar-se seriosament la possibilitat que Grècia sigui un Estat fallit: Berlín va filtrar un document que apunta a una sortida de l'euro temporal en el pitjor dels casos. París fa dies que pressiona per evitar aquest escenari, perillós a curt termini per l'efecte contagi i devastador a llarg termini per a la credibilitat d'Europa.

Les fonts consultades veuen possibilitats de fumata blanca, però ningú a Brussel·les descarta res: la tensió es mantindrà fins al final. La dramatització forma part del joc: les fonts consultades donen per fet que el pacte definitiu se l'apuntaran els líders, si és que arriba.

Els ministres no van aclarir els dubtes: en tot cas, el desacord els alimenta. Les institucions de l'antiga troica van comunicar el resultat d'un primer examen del pla grec relativament positiu. Amb els peròs habituals: fa falta més. Els ministres es van agafar a aquesta avaluació i van demanar a Atenes un últim esforç. La corda es tensa: l'FMI exigeix a Europa una declaració de realisme polític. Metes fiscals més folgades suposaran més cost per als creditors: malgrat que el marge polític és molt limitat, el Fons exigeix més ajuda financera o una reestructuració de deute més generós. Pressions pels dos costats: Grècia ha de fer més; Europa, també.

Falta veure el desenllaç de tot aquest embolic. Grècia necessita entre 74.000 i 78.000 milions. El rescat, per a tres anys, serà una mica inferior: uns 50.000, perquè Grècia torni al mercat tan aviat com sigui possible. Fins i tot amb acord, cal trobar un pegat perquè Atenes faci front als seus pagaments més immediats i a la situació dels seus bancs, cal dissenyar el paquet definitiu (amb les inevitables condicions) i s'ha de posar en marxa tot aquesta maquinària ràpidament, per reconstruir una cosa tan etèria com la confiança entre Grècia i els seus creditors, anteriorment anomenats socis.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_