Selecciona Edició
Connecta’t

Toni Freixa: “Nosaltres podem esperar; el Barça, no”

El candidat a la presidència, alliberat, defensa el seu perfil futboler i conciliador al mateix temps que reclama recuperar el valor de la Masia

Toni Freixa, durant una entrevista. Ampliar foto
Toni Freixa, durant una entrevista. efe

Més enllà de la que s'autoimposi, Toni Freixa (Barcelona, 46 anys) no té cap pressió en la carrera electoral del Barça perquè no va partir com a favorit sinó que ara sorprèn per les seves propostes, el seu bagatge i el coneixement adquirit en les seves dues etapes com a directiu al club. Es diverteix mentre els altres es tensen. “Em sento alliberat”, confessa qui va formar part de les candidatures de Laporta i després Rosell, sobretot perquè se sent més còmode sense cotilles, delegant en comptes de ser l'esquena en la qual delegar. Defuig, en qualsevol cas, d'un model presidencialista i presumeix de la seva cultura futbolística, on molts, fins i tot quan xutava la pilota, li diuen Don Antonio. El Barça és la seva passió, diu, i només li falta “fer un passet més”.

Pregunta. Laporta, Rosell, Bartomeu i Freixa participaven en la candidatura del 2003… Què ha passat perquè dividissin d'aquesta manera el seu camí?

Resposta. Representàvem un grup nou que no tenia lligams amb l'anterior generació. I la gent va demanar aquell canvi. Després, van aparèixer vanitats, gelosia… coses de la condició humana. Ara, encara que en el procés de precandidats hi ha hagut bones propostes, la gent no els ha donat tant recorregut perquè no demanen un canvi de cicle. Per això han d'escollir quin perfil volen per dirigir el club”.

P. Però hi ha hagut processos judicials i acusacions de tota mena. Per què?

R. Perquè la junta directiva ha de gestionar amb rigor, responsabilitat i dins de la legalitat dels seus estatuts. Si haguéssim fet això, es reduirien els judicis un 90%. No es pot governar fora de la llei. Segur que si el contracte de Neymar s'hagués fet amb rigor, tampoc hauria passat tot el que ha passat.

P. Vostè, en qualsevol cas, s'autodescriu com l'opció de conciliació però té mala relació amb els altres candidats.

R. Discrepo. No passarem junts l'estiu, però tinc una relació cordial amb ells i podem asseure'ns en una taula a parlar. Passa que la diferència és el model de gestió del club perquè un és presidencialista i l'altre pren decisions sense consultar amb la junta.

“Tinc equidistància tant amb el rosellisme com amb el laportisme”

P. Però, en cas de ser president, retiraria l'acció de responsabilitat que hi ha sobre Laporta?

R. Jo vaig ser l'únic que va voler arribar a un acord entre les dues parts. I em vaig trobar la negativa de Laporta i de Sala i Martín, també de la meva junta en ple a més d'un empipament per haver-me atrevit a prendre aquella decisió. Ara, entenc que caldria veure què diu el tribunal perquè serveixi en el futur i per garantir la independència econòmica del Barça amb directius solvents i responsables. Resolt això, el nostre compromís és que l'execució de la sentència en segona instància passi per l'assemblea de compromissaris i la nostra junta hi votarà en contra.

P. Va ser aquesta intervenció la que el va distanciar de Bartomeu?

R. No ho sé.

P. Però no en van parlar?

R. Sí, vam tenir una conversa però vaig ser incapaç d'entendre el missatge que va intentar traslladar-me.

P. I entén que l'acusin d'avantatgista perquè va seguir al club i ara critica la gestió que es va fer?

R. El que dic ara ho deia allà dins. No me'n vaig anar per vocació de servei, per la voluntat d'ajudar des de dins, per evitar polèmiques. Al Barça feia un paper i em sentia responsable del club, igual que quan defenso un judici. Havia d'actuar de barrera per a possibles atacs que hi haguessin a la junta. Però no tenia l'experiència d'ara i de tot s'aprèn. Crec que es poden dir les coses amb missatge, contingut, sense necessitat de males paraules. He après a expressar-me amb tranquil·litat. Em sento alliberat perquè ara em represento a mi mateix. He passat per una etapa que no era gaire agradable i ara gaudeixo molt.

P. Se sent fort?

R. Sí. M'envolta un gran equip i per això sempre he pensat: ‘Per què no?’. Hem estat els primers a confiar en la nostra candidatura, confiem a guanyar i per a nosaltres no és una sorpresa que comencem a agradar. Sabíem que pel nostre contingut arribaríem a la gent. Molta gent ja ens reconeix que som la millor candidatura, bé… sí és així, per què no podem guanyar? Però volem fer-ho amb el nostre estil, amb contingut.

“Es fitxa perquè l’estructura esportiva és que el tècnic demana i la junta executa”

P. I quin és el seu estil?

R. Si parlem d'estil, una candidatura comet faltes, una altra juga al catenaccio i nosaltres fem el jogo bonito [no inclou el joc de l'opció Benedito].

P. Què ha après durant els anys que ha estat al club?

R. Que el president no pot parlar mai malament de ningú perquè representa la institució i hem de ser generosos institucionalment.

P. I què té vostè que no tinguin els altres?

R. Tinc l'experiència com Laporta i Bartomeu, un perfil molt futboler que Bartomeu no té i una equidistància tant amb el rosellisme com el laportisme. Jo no tinc cap isme. I és evident que si no vaig a la candidatura de Bartomeu doncs no sóc el seu submarí, com deia Laporta. Garanteixo la pau social i això ens fa una proposta única.

P. Sempre ressalta el seu perfil futboler…

R. És que estava en una junta en la qual els agradava autoconfessar-se com a ignorants del futbol. He estat un rara avis. Però un directiu ha de saber de molts àmbits del club, i el futbol és molt important.

P. Però si tot s'ha fet tan malament, com és possible que es guanyés el triplet?

R. No s'ha fet tot malament. Cal felicitar el tècnic, els jugadors i el director esportiu que ja no hi és. Però el club està basat en fitxatges i no sembla que la Masia sigui l'engranatge. No podem basar-nos en la inversió constant, a prioritzar l'scouting a formadors amb vocació i professionals. És com quan ens diuen que si perdem en aquestes eleccions, podrem esperar a les següents eleccions. Nosaltres podem esperar, però el Barça, no, perquè la Masia ha de tenir una gestió que busqui l'excel·lència.

“Estava en una junta en la qual els agradava autoconfessar-se com a ignorants del futbol”

P. Però tindria viabilitat econòmica el club amb aquesta aposta?

R. Sí, perquè si la Masia funciona, no s'hauran de fer tantes inversions sinó que es guanyarà en identificació amb el club. Així potencies la marca i augmentaran els ingressos. El que no pot ser és que depenguem dels fitxatges.

P. Passa que després els equips anglesos paguen més i molts jugadors del planter se'n van…

R. Per això no ens asseurem a negociar amb representants de menors de 16 anys abans del seu primer contracte com a professional. Si aconseguim deslligar el jugador d'una òptica comercial i apropar-lo a la de formació, reduirem les marxes. I no fitxarem tant.

P. Doncs ja s'han incorporat Aleix Vidal i Arda Turan quan en el seu moment la junta es va autoimposar no fer fitxatges durant aquest estiu perquè ja s'havien gastat 180 en el curs anterior…

R. Això passa perquè l'estructura esportiva d'ara és que el tècnic demana i la junta executa. És un model de qui s'autoconfessa que no en sap. I no ens agrada. Volem estar a primera línia per assumir les responsabilitats juntament amb l'àrea esportiva.

P. I què es pot fer per revitalitzar les seccions?

R. Cal implantar el model de formació del futbol, amb entrenadors vocacionals i aconseguir que els equips professionals tinguin jugadors formats a la Masia.

MÉS INFORMACIÓ