_
_
_
_
_

Quan el bosc és un polvorí

Milers d'arbres tombats per les ventades de desembre al Vallès continuen sense retirar-se

Arbres caiguts al bosc de Castellarnau, Sabadell.
Arbres caiguts al bosc de Castellarnau, Sabadell.cristóbal castro

El 9 de desembre passat una forta ventada amb ratxes que van superar de llarg els 100 km/h va causar una caiguda massiva d'arbres: 500.000 al Vallès Occidental, segons el consell comarcal. Els municipis van xifrar en 13 milions l'import necessari per fer front a la situació. Durant els dies immediats al temporal es van retirar els arbres de carrers, camins i zones habitades. Però i la zona boscosa que gairebé ningú veu i per on no passa la gent? “S'hi han fet actuacions puntuals, però la situació als boscos és gairebé la mateixa que va deixar el vendaval”, admet Roger Llinars, sotscap de guàrdia de la Regió d'Emergència Metropolitana Nord. La combinació de milers d'arbres caiguts, altes temperatures i sequera que s'està donant aquestes últimes setmanes, fa que els boscos siguin, i així ho admeten els Bombers, una autèntica “bomba de rellotgeria”.

Els problemes que generen aquests boscos tan bruts —amb excés de sotabosc i grans arbres caiguts— són diversos. Primer, hi ha un excés de combustible. “Els troncs tombats s'assequen i cremen molt ràpid”, incideix Llinars. Si es produeix un incendi, continua l'expert, “la gran dificultat és accedir al foc per extingir-lo, ja que avancem molt lentament, obrint-nos camí amb les motoserres”. Però hi ha un risc més important: un bosc en males condicions pot convertir-se en una ratera. “En cas que el foc es compliqui i hàgim de fugir, els troncs ens compliquen la sortida”, afegeix.

Per solucionar aquesta situació, els boscos s'haurien de mantenir relativament nets, una responsabilitat que recau en els propietaris. El 80% de les zones forestals està en mans privades, però ja amb prou feines s'exploten perquè no són rendibles. El despoblament del camp i l'abandonament de masies, cultius i ramats ha fet que la massa forestal catalana arribi actualment al 60% de la superfície de Catalunya —dos milions d'hectàrees, el doble que fa un segle—. “Per fer un bon manteniment del bosc cal tenir diners i molta consciència, però de vegades hi ha altres prioritats”, lamenta Llinars. No obstant això, Mur afegeix que últimament s'està intentant revertir aquesta situació intentant donar nou valor als productes forestals, per exemple, a través del foment de la biomassa com a combustible, recuperant algunes zones de cultiu o l'ús de la fusta en la construcció.

Bombers, en un bosc després d'un incendi dimecres a Terrassa.
Bombers, en un bosc després d'un incendi dimecres a Terrassa.c. castro

Els cossos que treballen al bosc saben que aquest és un estiu complicat. De moment no s'ha produït cap gran incendi, però sí algun conat a les zones afectades pel vendaval, com la zona de Can Boada, de Terrassa, dimecres passat. Just aquell dia i des d'aquest lloc s'havien de llançar els focs artificials de la Festa Major, que van ser suspesos després que es va activar, per primera vegada a la ciutat, el nivell 3, el màxim, del Pla Alfa dels Agents Rurals, pel risc extrem d'incendis.

Per aquest motiu, les autoritats demanen màxima atenció i responsabilitat a la ciutadania, ja que només el 10% dels incendis són causats per un fenomen natural, els rajos solars. Pel que fa a la resta, apunta Antoni Mur, hi ha una intervenció humana: el 45% són negligències, el 15% són accidents i el 25% són intencionats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_