_
_
_
_
_

No hi ha cordó sanitari

El pacte de Lleida reforça el perfil centrista que busca Ciutadans

Enric Company

Si mai hi havia hagut un cordó sanitari invisible dreçat a l’entorn de Ciutadans pels partits catalanistes, s’ha trencat aquesta setmana a Lleida. La realitat estricta és que, abans de les eleccions municipals d’enguany, qualsevol tipus de pacte, acord o col·laboració entre Ciutadans i els partits catalanistes era impossible, perquè Ciutadans senzillament no existia com a força municipal. No tenia regidors, no hi havia res a pactar amb ningú. Però, a més a més, no hi havia acords perquè no en volien. És el que encara passa en l’únic àmbit en què Ciutadans és present des de fa anys, el Parlament de Catalunya. Allà s’hi expressa un rebuig recíproc, simètric. Dels partits catalanistes, Ciutadans no en volia, ni en vol, res més que la rendició, la renúncia a les seves posicions. Que és el mateix que els catalanistes voldrien de Ciutadans respecte del seu espanyolisme (i que no volen perquè saben que és impossible).

Per això mateix té una certa rellevància el pacte de Lleida. L’acord tancat amb Ciutadans per l’alcalde Àngel Ros, que és també el president del PSC, té la virtut de normalitzar les relacions entre ambdues forces. Trencar el glaç. Establir el precedent. És una novetat, però malgrat això no pot constituir una sorpresa per a ningú perquè arriba després que Ciutadans esdevingués el suport parlamentari de la principal institució que el PSOE governa a Espanya, la Junta d’Andalusia. I es produeix, també, immediatament després que Ciutadans compensés la seva posició pro-PSOE a Andalusia amb una decisió pro-PP a l’Assemblea de Madrid. Una qüestió d’equilibris. Un gest del mateix tipus a Catalunya hi encaixa bé.

A Ciutadans li queden encara uns quants gestos per acreditar l’equidistància política que li atorgarà el que busca, el títol de partit centrista per excel·lència. Aniran venint, amb la mateixa fatalitat amb què ha arribat l’acord de Lleida, on l’aritmètica obligarà a acords molt variats. A la capital del Segrià, l’alcalde Ros ha tancat amb Ciutadans un pacte que, entre altres coses, assegura que la Paeria no s’adherirà a l’Associació de Municipis per la Independència i aplicarà la legislació lingüística vigent. La regidora local del partit d’Albert Rivera ho ha presentat com un gran triomf, cosa només comprensible si es té en compte que, per a Ciutadans, el PSC ha estat fins ara un partit acomplexat davant dels catalanistes. Però per al PSC, que ni és independentista ni es considera acomplexat, és en realitat un acord gratis. La competència que fins ara es feia mantenint les distàncies, a partir d’ara es farà anant de bracet a estones.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_