Selecciona Edició
Connecta’t

Límits a la recuperació

Les previsions de creixement i d'augment d'ingressos no garanteixen la correcció del dèficit

Les previsions macroeconòmiques que va presentar ahir el Govern per calcular els pressupostos de l'Estat el 2016, més la definició del sostre de despesa i l'aprovació avançada de la segona fase de la reforma fiscal, desenvolupen una idea que el president Rajoy i el seu equip volen convertir en axioma: l'acceleració del creixement (fins al 3,3% aquest any) significa més consum, més inversió i més ingressos fiscals; caurà l'atur (la taxa passarà del 24,4% el 2015 fins al 19,7% el 2017), cosa que, juntament amb la caiguda dels interessos del deute, alleujarà la despesa (el sostre baixarà el 4,4%) i permet reduir des d'ara mateix els impostos. És per aquest motiu que s'avança la segona fase de la rebaixa de l'IRPF, que afavoreix més les rendes superiors als 60.000 euros i es notarà menys en les inferiors als 12.500.

Aquest argument, tenyit d'electoralisme –el Govern va anunciar que abaixarà els peatges de la tarifa elèctrica per abaratir el rebut de la llum, i se saltarà així l'evidència d'un dèficit de tarifa, té coherència interna, però presenta aspectes discutibles en la crua realitat. El que més salta a la vista és el del dèficit. Hisenda sosté que aquest any es complirà l'objectiu del 4,2% caldrà estar atents al tancament definitiu de l'exercici, no al preliminar i que l'any vinent baixarà al 2,8% i a l'1,4% el 2017. Aquesta predicció és dubtosa, ja que és incongruent amb la reducció d'impostos. Tampoc és un consol la retallada del cost públic de la desocupació; amaga la reducció de la taxa de cobertura dels aturats.

Aclarir les coses i desfer confusions, per tant, exigeix esperar a la presentació del pressupost, l'aprovació del qual s'avança a l'octubre: per saber quin és el marge que queda per a la inversió després d'abaixar impostos, quines són les probabilitats de complir amb el dèficit i quin és el perímetre de protecció social que es pot finançar.