Selecciona Edició
Connecta’t
CRISI GREGA

Europa rep amb un optimisme caut el pla grec per al tercer rescat

Els líders de les principals institucions creditores aproven la proposta

El president francès, François Hollande, a Brussel·les.
El president francès, François Hollande, a Brussel·les. EFE

Optimisme i alhora cautela. Bones sensacions, però també escepticisme. Les institucions i les capitals europees van reaccionar divendres amb una fe moderada al pla presentat per Grècia per acabar amb el capítol més delicat d'aquesta crisi. Tanmateix, en privat, la desconfiança és enorme. París va oferir la versió més favorable a l'acord per al tercer rescat, però l'ambivalència de Berlín –aplaudiments socialdemòcrates; recels conservadors augura un final de festa complicat. Els mercats van saludar el pla grec amb alces borsàries.

La conversió d'Alexis Tsipras, que ofereix ara a Brussel·les pràcticament el mateix acord que el va portar a convocar un referèndum, no acaba de dissipar els dubtes majúsculs dels socis. Ningú se'n fia a l'eurozona. L'impagament a l'FMI ha deixat cicatrius, igual que l'abrupte final del segon rescat i la convocatòria de la controvertida consulta que l'ha reforçat a casa a costa d'enfonsar l'economia grega, amb un corralito que va per llarg. La proposta d'Atenes conté la gran majoria de les concessions que li demanava Europa al juny, més alguns retocs a la recerca del difícil equilibri d'evitar un embolic a Grècia i alhora convèncer les institucions anteriorment conegudes com a troica. I tot i així, Brussel·les va reaccionar divendres amb un moderat optimisme, molt lluny de l'eufòria, als plans de Tsipras. Els mercats, en canvi, van respondre amb resultats rotunds. Les borses de París i Frankfurt van pujar prop del 3% i les primes de risc de països perifèrics van caure.

Europa continua pensant que hi ha gat amagat. Que Tsipras pot anar-se'n per la tangent en l'últim minut. I que, fins i tot amb acord, els problemes tornaran en els pròxims mesos, en tots i cadascun dels exàmens previs als desemborsaments de l'ajuda. Tanmateix, les reticències van quedar en un segon pla: en públic Europa va tancar files i va donar a entendre que el pacte està relativament a prop. “És una proposta seriosa i creïble”, va obrir el foc el francès François Hollande, un dels grans ordidors del pla que ha acabat desencallant les negociacions, informa Carlos Yárnoz. “És meticulosa, però estaria bé que comptés amb un ampli suport a Grècia”, va reblar el cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. “És una bona base”, van afegir fonts europees. Les institucions (FMI, Comissió i BCE) analitzaven ahir a la nit els detalls per quadrar els comptes, per emetre una opinió davant l'Eurogrup d'aquest dissabte.

Últims obstacles

Queden diversos obstacles al davant: dos dies més de drama i cimerisme brussel·lenc. El principal escull són els dubtes d'Alemanya. Brussel·les considera clau la capacitat de la cancellera Merkel per trobar un punt d'equilibri amb el flanc més conservador del seu partit. Els socialdemòcrates van aplaudir la proposta de Tsipras, però els conservadors van mostrar una mica més que dubtes, que reflecteixen el fet que alguns alemanys han conclòs que els surt més barat que Grècia surti de l'euro, informa Luis Doncel.

El tercer rescat ascendeix a 53.500 milions: a Berlín es recorda una vegada i una altra que la factura total sumarà gairebé 300.000 milions. El poder de persuasió de Merkel se sotmetrà a examen a principis de setmana al Parlament. L'acord requereix així mateix llum verda parlamentària a Holanda, Àustria, Eslovàquia, Estònia i Finlàndia: als països més durs.

El segon gran dubte a curt termini és la situació del sector financer. La banca grega està a les últimes, amb un corralito i controls de capital, després de mesos de contínues sortides de dipòsits. Necessiten ajuda urgent mentre durin les negociacions. I els socis només parlaran d'aquest suport d'emergència una vegada estiguin posades les bases del tercer rescat. A Brussel·les s'especula amb el fet d'ampliar les línies de liquiditat del BCE, però amb això no n'hi ha prou. Les entitats necessiten recapitalitzar-se amb fins a 14.000 milions i continuaran tancades almenys fins la setmana vinent.

Només una cosa és segura: aquesta crisi, fins i tot amb l'acord encarrilat, no es tancarà diumenge. L'única cosa que acaba aquest cap de setmana, si tot surt bé, és potser el capítol menys edificant. La confusió grega encara pot oferir alguna sorpresa. O no.