Selecciona Edició
Connecta’t
L'AMENÇA GIHADISTA

Catorze famílies residents a Espanya s’uneixen a l’Estat Islàmic a Síria

Reben primes de fins a 20.000 euros, casa gratis i un sou mensual. EL PAÍS publica per primera vegada la identitat dels 29 suïcides i combatents morts

A dalt, a la dreta, el ceutí Nordin Abderrayat, a la 'katiba' (brigada) siriana. Ampliar foto
A dalt, a la dreta, el ceutí Nordin Abderrayat, a la 'katiba' (brigada) siriana.

La gihad a Síria i l'Iraq no només atrau joves solters o casats que abandonen les seves dones i fills. Catorze famílies espanyoles o residents a Espanya s'han unit a les hosts de l'Estat Islàmic (EI), on són recompensades amb primes de fins a 20.000 euros. El flux cap a l'horror no cessa. Durant els últims dies altres quatre joves han perdut la vida i la xifra de morts s'eleva a 29. EL PAÍS publica per primera vegada les seves identitats i nacionalitat.

El somiat califat de l'Estat Islàmic es nodreix de milers de combatents estrangers –més de 30.000– que pretenen derrocar els governs de Síria i l'Iraq, però a més de suïcides i soldats necessita dones i nens que vertebrin els pilars d'una nova societat. Entre els 115 gihadistes procedents d'Espanya s'han unit a les seves files hi ha 14 famílies i 20 menors d'edat, segons han confirmat els investigadors dels cossos i les forces de seguretat. “El còmput total és més elevat perquè no hem comptabilitzat ni els nadons ni els nens”, assegura una font autoritzada de la lluita antiterrorista.

Són els més fidels i la seva missió és assentar-se en les poblacions ocupades per l’EI”

Els dirigents de l'EI busquen famílies fidels, famílies incondicionals i servils als objectius i les maneres de vida del nou califat que donin estabilitat i ordre als territoris conquistats. “Estan apujant els impostos, estan assassinant els líders religiosos als pobles conquistats. El poble els tem i de vegades els odia. Aquestes famílies que vénen de fora depenen d'ells i serveixen de contrapès a aquest rebuig”, descriu un alt responsable de les forces de seguretat.

Les 14 famílies que s'han desplaçat des d'Espanya cap a Síria i l'Iraq hi van atretes pel somni gihadista, però també pels diners. Dolores Delgado, la fiscal de l'Audiència Nacional encarregada del terrorisme internacional, ho explica així: “Hi ha un premi per a qui s'hi trasllada amb dona i fills. Els paguen fins a 20.000 euros si la família té quatre membres. Proporcionalment és molt més que el que donen com a dot a les dones que viatgen per casar-se allà, de 1.200 a 1.400 euros.

La fidelitat és el més valorat en el nou califat. “Un dels objectius de l'EI és assentar i consolidar la població. No són combatents directes i no obstant això compleixen un paper fonamental. Els que arriben de fora són els més fidels i valuosos, molt més que els locals. Els donen un estatus de poder i seguretat”, explica la fiscal Delgado.

Des que Ossama bin Laden es va establir als anys noranta a l'Afganistan i va crear els primers campaments d'Al-Qaida no s'havia tornat a reproduir el fenomen de la marxa de famílies senceres a un terreny conquistat. L'aparició de l'Estat Islàmic i el seu extraordinari poder d'atracció ho ha canviat tot. “És un fet sense comparació. La idea de viure en un Estat islàmic, la umma [comunitat]. Se n'hi van famílies senceres”, descriu un comandament policial.

Els 26 gihadistes retornats a Espanya –15 dels quals són a la presó– i els confidents i infiltrats de les forces de seguretat de l'Estat coincideixen en la descripció del que s'ofereix a les famílies que decideixen deixar-ho tot per viatjar a Síria i l'Iraq. “Els donen les cases que ocupen, els paguen un salari mensual. En alguns casos els donen més estabilitat que la que podrien tenir als països on vivien. És un ganxo que funciona”, afirma un expert en seguretat.

La seva compensació econòmica és més elevada que la dels combatents”

Algunes famílies d'espanyols s'han creat als campaments de l'EI al nord de Síria. La ceutina Asia Ahmed Mohamed, germana de Yunes, un dels primers suïcides espanyols a Bagdad, va abandonar els seus pares per unir-se en matrimoni a Mohamed Hamduch, Kokito, de 28 anys, un marroquí que s'exhibeix al seu compte de Facebook agenollat amb els caps degollats de les seves víctimes a Alep. Durant la cerimònia ell li va regalar un cinturó d'explosius, segons asseguren fonts policials. “Els seus pares parlen amb ella per Skype. Els diu que està bé i que no es preocupin”, relata una persona propera a la família.

Nordin Abderrayat, el primer menor de Ceuta a unir-se a la gihad a Síria, ha creat també la seva pròpia família. Es va casar amb una de les joves que recluta l'EI i és un dels pocs que continua viu d'aquella primera remesa que es va unir a la katiba (falange) Tarik Ibn Ziad. Aquesta brigada estava formada per marroquines i dirigida per Abdelaziz el-Mahdali, Abu Ossama al-Magrabi, mort en una emboscada de Jabhat al-Nusra (JAN), el març del 2014, per haver deixat el grup i haver-se passat a les files de l'EI. L'arribada dels primers gihadistes espanyols va coincidir amb l'enfrontament entre Ayman el-Zawahiri, successor de Bin Laden, i Abu Bakr al-Baghdadi, el cap de l'Estat Islàmic.

Laarbi Mateeis, de 52 anys, dirigent del moviment Jammaat Tabligt a Ceuta, assegura que no li consta que des de Ceuta hagi viatjat cap família sencera. “Sí, famílies marroquines o ceutines que s'han casat allà. Els enganyen. Els diuen que seran recompensats per Al·là si entren en la batalla. No és una causa per ficar-hi tota una família”, critica.

 investigacion@elpais.es

MÉS INFORMACIÓ

  • GRÀFIC Rumb a l’Estat Islàmic