Selecciona Edició
Connecta’t
Alberto Garzón

“El clam popular per una candidatura unitària és imparable”

El candidat d’IU, Alberto Garzón, defensa Ara en Comú

El candidat d'IU a la presidència del Govern espanyol, Alberto Garzón. Ampliar foto
El candidat d'IU a la presidència del Govern espanyol, Alberto Garzón.

El candidat d'IU a la presidència del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha estat assenyalat per Pablo Iglesias com l'impulsor a l'ombra de la iniciativa d'Ara en Comú, de la qual és un dels principals beneficiats. El diputat nega que IU hagi promogut la plataforma i insisteix a convidar Podem a sumar-s'hi.

Pregunta. Ara en Comú planteja el mateix objectiu que ha proposat vostè per a les generals: una candidatura unitària de confluència que uneixi totes les forces “del canvi”. És tan coincident amb la seva proposta que podria pensar-se que l'ha impulsat vostè o IU, és així?

Resposta. Fins on jo sé, es tracta d'un grup de persones molt vinculades al 15-M i fins i tot a Podem que recuperen l'experiència d'Ara Madrid o Barcelona en Comú i pretenen portar-la a les generals, per això s'assembla a la nostra proposta, perquè la idea no és patrimoni nostre. La nostra proposta en última instància és fonamentalment replicar els fenòmens guanyadors de les municipals a escala estatal. Això és comunitari, ha funcionat a Madrid, Barcelona, la Corunya… és una metodologia molt semblant, que jo crec que és la metodologia adequada. És lògic que hi hagi molta gent que ho demani, el que dèiem nosaltres és que hi havia un clam popular per aquella idea.

P. Pablo Iglesias ha dit aquest matí que és una iniciativa “articulada" per IU.

R. No entenc bé per què diu això, perquè el manifest està fonamentalment signat per gent que han participat en candidatures d'unitat popular i després el que més hi ha és gent de Podem. Hi ha gent també d'IU i d'altres partits però fonamentalment és gent de candidatures d'unitat popular que han vist en les seves eleccions que aquesta era la millor forma. No és un procés de sopa de sigles, de front d'esquerres, és un espai on col·laboren molts partits però on el protagonisme és ciutadà. No està articulat per cap força en concret.

P. IU no hi ha tingut res a veure, no ha impulsat aquesta iniciativa?

R. No, nosaltres el que hem fet és: després del 24-M vam fer una lectura política en la qual vam veure que l'única manera en què s'havia superat el bipartidisme era a escala municipal quan s'havien posat de manifest una sèrie de condicions: participació ciutadana i els partits col·laborant des de darrere, a la rereguarda. Des d'aquell moment m'he anat trobant amb moltes d'aquestes persones, l'alcalde de Saragossa, el de Santiago, Manuela Carmena… per veure quines eren les seves reflexions, inclosa la reunió amb el Pablo. I la immensa majoria compartien que la metodologia que s'ha seguit en aquestes candidatures era la més adequada. Jo el que crec és que aquell clam popular era tan evident com imparable i en algun moment podia canalitzar-se d'alguna forma, era una cosa molt semblant al que era el sentiment del 15-M. Quan érem a les places llavors notàvem que això passaria tard o d'hora, però no sabíem quan passaria. Al final va passar que d'una petita organització, d'una gent que tampoc se sabia bé qui eren, en va sortir un moviment sencer que ha canviat aquest país. El que està passant després del 24-M té molt a veure amb el 15-M i aquella forma d'entendre la política.

P. Però IU ha orquestrat Ara en Comú, ho ha promogut?

R. Nosaltres pensem que Ara en Comú és una bona idea, però nosaltres no en som els grups promotors, als promotors jo no els conec, aquesta tarda vaig a veure l'Emmanuel (Emmanuel Rodríguez, un dels impulsors d'Ara en Comú) per primera vegada en un acte públic i no sabem amb certesa qui són. L'únic que tenim és una referència d'un manifest on, insisteixo, la majoria de la gent són de candidatures d'unitat popular. En aquest sentit, nosaltres valorem la proposta amb força esperança perquè s'assembla molt al que volem nosaltres i al que va el 24-M. Però cal esperar que es desenvolupi i no obstruir-la. El meu objectiu és no obstruir i per això deixar molt clar que jo no he signat per no obstaculitzar i perquè no es mal interpreti res. Això és una iniciativa ciutadana que transita pel bon camí i ja ho veurem.

P. No signarà el manifest d'Ara en Comú?

R. Ara mateix signar seria donar-li arguments als que volen interpretar malament tot això, perquè això no és una iniciativa de cap partit, cap partit pot protagonitzar la unitat popular, perquè la unitat popular va més enllà dels partits, i dels noms i cognoms dels dirigents polítics, això ho hem après en les candidatures unitàries. Tot intent d'instrumentalitzar la unitat popular em sembla erroni i no funcionarà. Els processos ciutadans quan s'obren són imparables. Va ser imparable el 15-M, el 24-M i el clam popular per una candidatura unitària també és imparable.

No és un procés de sopa de sigles, és un espai on col·laboren molts partits però on el protagonisme és ciutadà”

P. Pablo Iglesias ja ha rebutjat Ara en Comú i ha dit que no és l'esquerra la que portarà el canvi, amb l'argument que “a la gent que ha portat el país al desastre els agradaria una coalició d'esquerres”.

R. Ni nosaltres ni el que sembla que és el manifest d'Ara en Comú parlem d'una unitat de l'esquerra, parlem que la gent senzilla i corrent ha de protagonitzar el canvi amb partits al darrere, la majoria crec que som d'esquerres, que ajudem que això passi. A Ara Madrid hi ha gent d'IU, de Podem, d'Equo, hi ha gent que no és de cap partit… i hi han col·laborat, i hi ha hagut partits que han estat al darrere i això ha tingut un èxit molt important. En aquest sentit no cal parlar de sopa de sigles ni de front d'esquerres, ningú parla d'això. El que hem llegit d'Ara en Comú tampoc en parla.

P. I què li sembla que Podem ho rebutgi?

R. Som respectuosos amb els processos interns d'altres formacions i lògicament no ens fiquem en les seves estratègies polítiques. Veiem Ara Madrid amb esperança però amb cautela perquè no és un procés que ja s'hagi desenvolupat. Hem d'anar veient si efectivament va a bon port. Ha de servir perquè hi hagi una candidatura unitària, no per dividir. Es tracta d'unir i no de separar.

P. IU s'integrarà a Ara en Comú?

R. Nosaltres no ens integrarem en aquest moviment ni molt menys, perquè del que estem parlant és d'un procés que no és nostre i que ha de ser ciutadà. Fins que no hi hagi un desenvolupament no hi haurà un suport o una crítica total. Qui hi vulgui participar a títol individual, que ho faci. El 15-M va canviar els codis polítics, Ara en Comú no és un partit polític, són espais horitzontals on es participa a títol individual i on els partits poden donar-hi suport però no integrar-s'hi, perquè no és una coalició de partits.

P. Però els promotors d'Ara en Comú diuen que no volen organitzacions polítiques, sinó participants individuals. Seria possible que IU, amb el desenvolupament d'Ara en Comú, acabés dissolent-se dins?

R. Nosaltres entenem que la solució no ve per una sopa de sigles o una coalició de partits, per tant no hi ha cap impediment en aquestes qüestions, ho dic perquè tampoc Ara Madrid o Barcelona en Comú van ser coalicions de partits. Quan la gent d'IU va participar per exemple en la marea atlàntica de la Corunya no va desaparèixer IU, va seguir existint però la seva opció electoral era la marea atlàntica. Aquest és l'espai on ens sentim còmodes. Un espai que és comú i que es construeix de forma conjunta. Si Ara en Comú es desenvolupa per les mateixes vies, perfecte.

P. IU podria arribar a dissoldre's dins, llavors?

R. La paraula dissoldre's té unes connotacions que no crec que procedeixin en aquest espai, perquè per exemple, quan IU participa en la candidatura de confluència de Santiago, hem aconseguit una regidor d'Hisenda allà però IU no desapareix, tot i que és veritat que no figura a la papereta electoral. Aquesta és la idea que tenim amb la nostra crida d'unitat popular. Que és tan important el moment històric actual que les sigles són un element secundari. No hi haurà cap impediment en el tema de les sigles. Ho veig metafòricament com una plaça a la qual va arribant la gent de diferents partits, organitzacions, moviments socials, un de Podem, un altre d'Equo, d'IU… són allà, hi col·laboren, hi participen, però cap ha de renunciar a ser el que és.

P. Ara Madrid és l'experiència que Ara en Comú vol replicar per a les generals. Aquesta fórmula els sembla bé?

R. Aquesta és la fórmula que nosaltres veiem guanyadora i adequada. No és una coalició de partits, la gent hi participa individualment i els partits hi donen suport. És que és un clam popular.

P. És Ara en Comú una garrotada a l'estratègia de Podem per a les generals?

R. No sé quin és l'estratègia de Podem, però Ara en Comú no hauria de ser cap garrotada ni cap obstacle per a cap força que vulgui el canvi. I construir una candidatura unitària per a les generals necessita la gent de Podem. Per a nosaltres l'objectiu és una candidatura unitària que no fragmenti el vot.

P. És possible una candidatura de confluència sense Podem?

R. No seria confluència, per al meu gust la unitat popular es construeix amb totes les forces que volen la transformació social, és incontestable que Podem va suposar una ruptura molt clara amb el bipartidisme, va obrir una bretxa, va ser motor del canvi, però en aquest moment honestament em sembla que l'instrument de transformació és la unitat popular, es digui com es digui. Ara cal desenvolupar iniciatives que no fragmentin, Podem no s'ha de sentir incòmode.

P. Si Podem diu que no, anirien a una confluència Ara en Comú i IU davant de Podem?

R. Nosaltres creiem que en la unitat popular no hi sobra ningú, honestament no estic d'acord amb la unitat popular selectiva que proposa Podem, que pacta amb uns i amb d'altres no en funció de rendibilitats electorals. Veig més un espai com Ara Madrid, aquesta és la referència, i no em plantejo cap altra hipòtesi. Podem també va dir que no a Ara Madrid i finalment hi va entrar. No tot està escrit.

P. Descarta llavors una candidatura conjunta sense Podem?

R. No es tracta de descartar res, no farem política ficció, una candidatura unitària és l'objectiu, tot el que no sigui això seria quedar-nos a mig camí. La gent de Podem també vol la candidatura unitària.

P. Ara en Comú diu que no entra en els seus plans enfrontar-se a Podem, que si quan arribés el moment no han aconseguit generar aquest espai de confluència farien un pas enrere i no seguirien endavant amb una candidatura alternativa. IU què faria en aquest cas?

R. IU serà present en les eleccions, nosaltres no faríem un pas enrere, som una força amb un objectiu de transformació social que creiem que hem d'unir totes les forces transformadores. El que estem veient és que el clam popular s'està movent en moltes iniciatives, jo el que espero és que alguna prosperi. Si no fos així, desgraciadament l'únic beneficiat seria el bipartidisme. Si hi ha un escenari de fragmentació el beneficiat amb la llei electoral és el bipartidisme.

P. Creu que l'esquerra anirà fragmentada a les generals?

R. Honestament crec que cal tenir molta esperança en la possibilitat que finalment imperi el seny i el bé comú, que superem egos i sigles i imperi una candidatura unitària. És un repte molt difícil però sóc optimista.

P. Participaria en unes primàries d'Ara en Comú?

R. Si hi hagués una candidatura d'unitat popular que integri tothom, es digui com es digui, jo és clar que em presentaria a unes primàries i estaré on digui la gent. No hi ha condicions ni pot ser una negociació de partits, ni quota de números, tot això és vella política. La nova política són primàries obertes, consultes ciutadanes… i aquest és el mecanisme. Ni jo ni les sigles d'IU seran un obstacle per a la transformació social.

P. Ara en Comú suma o divideix?

R. Com a cristal·lització d'aquesta unitat popular, suma. Cal veure com es desenvolupa, però neix amb l'esperit de sumar.

P. Es reunirà amb els impulsors d'Ara en Comú?

R. Aquesta mena de plataformes no són partits polítics habituals, són espais horitzontals en els quals sol haver-hi primàries. Nosaltres ja ho anirem veient, però seguirem fent política i ajudarem a contribuir a qualsevol iniciativa que sumi forces socials per multiplicar en les eleccions. L'acte d'aquesta tarda n'és un reflex.

P. L'acte d'aquesta tarda és una fotografia del que podria ser la unitat popular?

R. Més aviat és una trobada informal al públic de gent que intercanviarem opinions i que en molts casos no ens hem vist mai, i veure si és un clam popular com sembla que és. Es tracta d'un acte per parlar d'una candidatura unitària per a les generals però no és una negociació, crec que hauria de sortir d'aquí un inici d'alguna cosa. Caminar cap a la construcció ja d'un procés unitari perquè els temps són els que són.

P. Promourà vostè un pas següent?

R. El que passa és que ahir ens va sorprendre això d'Ara en Comú i ara té una altra dinàmica. A veure què ens expliquen els nois i les noies d'Ara en Comú i si podem treballar conjuntament.