Selecciona Edició
Connecta’t

Béjart Ballet: Peralada als seus peus

Apassionant i indispensable cita per als amants de la dansa aquest cap de setmana al festival de Peralada

Escena d’Histoire d’Eux, que el Béjart Ballet porta a Peralada.
Escena d’Histoire d’Eux, que el Béjart Ballet porta a Peralada.

Apassionant i indispensable cita per als amants de la dansa la d’aquest cap de setmana del festival Castell de Peralada amb la companyia Béjart Ballet de Lausana, que torna a aquest escenari després de deu anys, llavors de la mà del desaparegut Maurice Béjart (Marsella, 1927-Lausana, 2007) i ara del seu hereu coreogràfic, Gil Román, director actual de la companyia.

El Béjart Ballet no deixa de ser la cirereta de la notable programació de dansa del festival Castell de Peralada. Així, després del Béjart Ballet actuarà la magnífica ballarina francesa Sylvie Guillen, que s’acomiadarà dels escenaris amb Life in Progress, programa format per diverses coreografies on la dansa contemporània s’entronca amb el ballet clàssic (24 de juliol). Mentrestant, el 13 d’agost la bailaora María Pagés, amb la seva companyia, farà una particular versió de la mítica Carmen.

Després de reajustaments d’última hora, el programa que executarà el Béjart Ballet està marcat per Bolero, una altra coreografia emblemàtica, on Béjart va entaular un rítmic i gestual diàleg amb la partitura de Ravel el 1961 que es va convertir en una peça genial, indispensable, en el repertori bejartià, i que van immortalitzar Jorge Donn o Angela Albrecht i Shona Minck. La sensualitat del ball de l’intèrpret pujat a la immensa taula, en constant coqueteig amb els homes que l’envolten, desprèn una màgia imperible.

A banda de Bolero, el Béjart Ballet atacarà Impromptu, intensa peça que Gil Román ha creat amb música d’Erik Satie especialment per a Peralada. Un altre dels al·licients del programa és Bhakti III, la hipnòtica coreografia que Béjart va crear el 1968 amb música tradicional de l’Índia, inspirada en la religió i la filosofia d’aquest país. Una posada en escena que potencia al màxim els passos a dos i que Béjart va concebre com un poema d’amor. Una altra peça del seu programa és Histoire d’Eux, interessant treball del desaparegut Tony Fabre, col·laborador coreogràfic de Nacho Duato en la seva etapa com a director de la Companyia Nacional de Dansa, i que s’inspira en la partitura de Dido i Enees, de Henry Purcell. El programa s’obrirà demà divendres amb Suite barrocca, abstracta peça de Béjart amb música del XVIII i vestuari de Versace. Dissabte, la funció obrirà amb la visceral i mediterrània coreografia de Béjart Set danses gregues, amb música de Mikis Theodorakis.