Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Tocava Grècia

En la sessió de control ha tocat tema identitari. En l’última va prevaler el social. Quan es parla d’una cosa, no es tracta l’altra

Ha tocat tema identitari. En l'última sessió va prevaler el social. Quan es parla d'una cosa, no es tracta l'altra, i així sembla que un tema (que en grec significa posar) i l'altre siguin incompatibles. Una sessió de control és com anar al barber (el que talla barbes, no el que ven barbs), ja que es xerra majorment del partit de diumenge. Aquesta vegada tocava Grècia, amb la imatge de les urnes recorrent l'hemicicle (paraula composta per dues veus gregues). El seu referèndum com a metàfora (més grec) de les consultes que no es poden fer, això és el que ha deixat traslluir en la seva intervenció l'eco(prefix grec)socialista Joan Herrera. El diputat socialindependentista Quim Arrufat, volent portar la teoria a la praxi (dues paraules gregues més), li ha demanat al president la seva opinió sobre el resultat del referèndum, però Artur Mas ha respost que d'això ja en va parlar el dia anterior i de pas ha culpat de les retallades l'expresident socialdemòcrata Gerhard Schröder per ser qui va començar a aplicar-les a Alemanya. El pluriciutadà Albert Rivera ha tractat de conseller Mas (aparentment ha estat un lapsus) quan li ha plantejat la possibilitat que es produeixi un corralito a Catalunya en cas de declarar-se la independència, cosa que el president ha negat rotundament. A la dreta de Rivera s'asseu la seva diputada Inés Arrimadas, que pregunta les mateixes coses i de la mateixa manera que el seu cap, però sense vocalitzar.

El que no té solució és el grup popular. De llarg, la seva bancada és la que més pica de mans, més riallades emet i més expressions planeres crida (avui ha triomfat: “¡Anda ya!”). Practica (verb grec) un humor com d'Antonio Garisa. Aquesta vegada, Alicia Sánchez-Camacho s'ha presentat davant el personal com “el veritable partit de l'oposició” i ha tornat a insistir en allò de trencar Espanya (nom propi que no ve, tal com es creia, del fenici i-spanim, sinó de l'anglès spam; sobre aquest tema, consulteu els Monty Python).

Darrere de la coroneta federalista de Miquel Iceta, la cua de cavall de Núria Parlón (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i lectora d'Owen Jones). Així es veu el grup socialista des de la tribuna de premsa. Iceta ha preguntat curt i polític (política és una altra paraula grega): “Quan falten 81 dies per al 27-S, pensa presentar-se a la reelecció?”, Artur Mas li ha dit que això no li respondria, i a continuació ha arribat el torn de la republicana Marta Rovira, que parlant de “pobresa energètica” (una altra veu grega) i “emergència habitacional” (això ja és més que grec) s'ha esforçat a mostrar les inquietuds socials del seu partit. Els d'ERC, quan es posen reivindicatius, recorden el whisky Dyc, no el seu gust d'aqüeducte segovià, sinó el seu eslògan: “el whisky fet aquí pels d'allà”.

Ha tancat el cicle (pur grec) el diputat convergent Jordi Turull, que té aquell aire retro d'agent de J. Edgar Hoover. Turull ha arremès contra l'Estat espanyol, al qual ha qualificat d'“adversitat que ens podríem estalviar”. Si Iceta s'interessava per la matèria d'Estat, Turull ho ha fet pels estats de la matèria, que, com tothom bé sap, són quatre: l'estat sòlid, l'estat líquid, l'estat gasós i l'Estat espanyol, que és una monarquia (una altra paraula grega).