Selecciona Edició
Connecta’t

La Dharma celebra en un museu les seves quatre dècades de música

El grup, que va perdre el seu bateria el 2013, actua avui al MNAC sense decidir el seu futur

L'Elèctrica Dharma va actuar al Canet Rock del 2015. Ampliar foto
L'Elèctrica Dharma va actuar al Canet Rock del 2015.

La Companyia Elèctrica Dharma ja ha fet els quaranta. Aquells hippies que fa quatre dècades van començar a fer música en una comuna propera a Girona són avui pares, mares i avis que celebren l'efemèride amb un concert aquesta nit en el particular escenari de la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), un pla que ja estaven desenvolupant quan la mort va sorprendre Josep Fortuny, el seu bateria, fa un parell d'anys. Per això, el grup no té més plans, ara com ara, que oferir aquesta gira de celebració. “Preferim acabar-la i després pensar què volem fer, cosa que encara no tenim molt clara, la veritat. Disposem de material nou, però encara no estem en condicions anímiques de presentar-lo. Amb l'absència d’en Josep cal recompondre els equilibris interns al grup i veure quins papers acabem tenint”, afirma Joan Fortuny, el saxofonista incombustible i icona de la Dharma, que l'agost del 1986 ja van perdre un altre germà, l’Esteve.

Des que el 2011 va pensar a retirar-se del primer pla fins que es va decidir a engegar la gira del quarantè aniversari, encara amb Fortuny viu, el grup va passar una temporada parat. A què es dedica un músic quan el seu grup descansa? “En el meu cas, a poca cosa, a ocupar-me dels meus dos néts, practicar amb el saxo i pensar cançons noves”, assegura el saxofonista. Lluís Fortuny va estar més actiu durant aquell temps: “Em vaig dedicar a tocar en bars amb un set de disc-jockey sobre el qual feia improvisacions de trompeta, però tot en un pla bastant humil, més que res per provar coses noves”.

Que la Dharma hagi estat gairebé des de l’inici una formació molt popular no ha permès, no obstant això, un període sabàtic massa extens. “Hem estat menys temps desconnectats del que la gent creu”, comenten a l'uníson Joan i Lluís: “Un any, any i mig, ho aguantes bé, però a partir d'aquí has de començar a moure't, no hi ha gaire més marge”.

No vivim de la memòria: són els mànagers i el mercat mateix els que ens demanen aquestes celebracions

La Dharma és un grup que s'associa a festa i a efemèrides. Han celebrat una gran quantitat d'aniversaris, homenatges als seus germans morts, una cosa que potser ha deixat en l'imaginari la sensació que és un grup que viu de la memòria. “En absolut”, respon Lluís; “per exemple vam estar actuant sota el nom d’Ánimas Cándidas, tocant en bars petits un repertori més jazzístic, amb solos més llargs. Ningú no es va donar per al·ludit, però érem nosaltres”. Joan afegeix: “Són els mànagers i el mercat els que ens demanen aquestes celebracions, que són les que ens acaben donant titulars mediàtics”.

Com creuen que són vistos després de quatre dècades de carrera? Lluís suggereix: “Crec que ens reconeixen com un grup compromès, que abans que es parlés d'independència o injustícia social ja ho fèiem en les nostres lletres i se'ns conceptua com a grup que mostra el seu compromís d'una manera festiva”.

Parlant de festa, és precisament la música més ballable la que per mitjà de bandes com Txarango, La Pegatina o Oques Grasses sembla estar guanyant protagonisme; una nova competència per la Dharma? “En absolut, tenim molt bona relació amb Txarango, amb qui hem tocat diverses vegades i ens hi sentim molt identificats”, contraposa Joan. D’altra banda, Lluís reconeix: “Als anys noranta sí que ens vam picar amb les bandes de llavors, volíem demostrar que estàvem aquí; avui, la nostra actitud és molt diferent”.

Al concert de la sala Oval, el grup es decantarà per un repertori de teatre, una mica menys festiu de l'habitual, i tindrà la presència de l'escriptora Empar Moliner, la presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals, i l'actriu Montserrat Carulla, que llegiran textos escrits per Josep Fortuny; també se sumaran a la celebració els cantants Toti Soler, Blaumut i Carlos Núñez. La gira continuarà per l’Escala, Sant Feliu de Guíxols, Porreres, Lloret de Mar i els Hostalets de Balenyà. Són 40 anys, però no ho noten.