Selecciona Edició
Connecta’t

Un pamboli i un còctel Miró

En el nom de Joan Miró, el seu nét farà la revolta

Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró.
Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró.

“No podem tenir Miró com un dogma del segle passat, mort. Reviscolaré l'ànima i l'esperit de Miró, de Picabia, Duchamp, Tzara, Aragon, Breton... He anat a cercar-los a les seves tombes i els duc aquí, a la fundació. Són cinc anys de feina”. Joan Punyet Miró, “el nét” de Miró, anuncia amb misteri i contundència la seva acció d’aquest dijous, dia 9, al vespre, a la fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, a Palma.

És una intervenció en nom de Miró. Aquesta és la invocació del que diu “Crazy-Night, amb Color, Llum i Alegria de viure”. Hi haurà un pamboli Joan Miró i un còctel Joan Miró, dues recreacions a l’estil i la manera que l’artista tastava, pa amb oli i tomàtiga fregada amb formatge o pernil, més olives trencades mallorquines i un còctel colorista i graciós fet a posta per un bàrman expert. Punyet Miró no amaga que veure a París la perfomance amb fang i màscares Paso doble, de Miquel Barceló, el va engrescar, encalantir.

"He anat a cercar Miró al cementeri de Montjuïc i el duc aquí viu perquè la seva sang corr per les meves venes". Parla dret, amb barret blanc i panameny, corbata de retxes horitzontals. És prim, de pell transparent i expressiu. Es posa i treu les ulleres fosques de pasta d'àmbar. Poca gent va mudada en un dia de foc amb pantalons clars de llista i retxes.

"Hem de fer una revolució a la Miró, tot està com ranci, tot està massa museïlitzat", insisteix. "Mai s'ha fet a la vida una cosa com aquesta... ja es veurà. La idea és fer-ho a Barcelona i al Reina Sofía". Miró roda i roda, ara en fan mostres, alhora, al Brasil i Holanda i Alemanya. El mercat ressuscita Miró, amb bons preus a les vendes i demandes. La família té el "comitè Miró" a París d'experts i advocats que controla l'ètica i fiabilitat del tràfec i ús de les obres, la veritat.

“Ara hem de desmitificar Miró, la museística ha mort. Necessitem donar un cop de força per tornar a l’esperit dadaista, l’esperit surrealista, a la pura essència de la veritat mironiana. No ens podem quedar adormits en una manera d’explicar Miró que ja no té sentit comú en el món de l'Internet, WhatsApp, del Youtube, de la Viquipèdia, del Twitter”. Creu i defensa que el pintor volia ser "jove, anarquista, transgressor i iconoclasta."

La direcció teatral de l'afair Miró és d'Asun Planas i Philip Rogers. La música és de Kiko Barrenengoa, mentre que els continguts visuals són de La Perifèrica, que dirigeix Cesc Mulet. Tots ells bullen i baden al tremolí a l'entorn del nét que ja roda abans de començar l’espectacle als jardins de la fundació.

En Punyet, Joanet li deien, perquè era el més petit. Tenia 15 anys quan el padrí genial morí a Mallorca el 1983. Després de la desaparició prematura dels seus germans majors, David Fernández Miró, el 1991, i Emi Fernández Miró, el 2012, i de la seva mare i única filla de Miró, Dolors, morta el 2004, ell, Joanet, du el pes de la representació familiar.

Ara interpreta i controla. Ell farà una acció artística trencadora, diu, revolucionària. Serà una actuació d’una nit d’estiu que vol fer rodar, en un àmbit aferrat a casa seva –la de l’artista, refeta–, devora el gran estudi de Josep Lluís Sert i l’artefacte en homenatge que hi alçà Rafael Moneo.

Joanet –que té dos fills petits– i un germà, Teito Punyet –amb una discapacitat–, conjuntament amb la seva neboda Lola Fernández Jiménez, filla d’Emi, gestiona el llegat Miró, la Successió Miró, la caixa forta i l’ull que tutela i promou l’obra, o, especialment, treballa amb la fundació Miró de Barcelona i la de Mallorca, de les quals és patró nat. Fa llibres sobre Miró, féu una novel·la i ara en redacta un sobre la música de Miró.

Dijous a les deu de la nit farà la conferència poètico-visual. Diu que el món de la cultura i l'art “s’ha d’espavilar i fer compromís, els mots i verbs soterrats i que volen. Cal sacsejar l’ensopiment visceral en què estam acomodats. S’han de transmetre els sentiments vius, la passió desbordant, l’energia creativa dels artistes enfront dels museus, unes cases sagrades convertides en dipòsits de cadàvers”.

Amb “el moviment dadà als anys 20 del segle passat trenca amb l’art tradicional, que s’havia convertit en una prova més de l’ordre establert per la societat burgesa. Farem un elogi de l’absurd i la imbecil·litat. La societat capitalista d’avui ens comprimeix i censura. Cal reivindicar l’esperit autèntic i lliure de l’artista. Miró és un artista contestatari, rebel i inconformista”. Miró “és el padrí (l’avi) i vull donar el que ell m'ha donat", diu Joanet.