Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia demana a Europa un rescat complet d’almenys tres anys

L'import està en suspens, però les fonts consultades el situen entorn de 50.000 milions

El cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem (esquerra), i el ministre de Finances grec, Euclidis Tsakalotos, aquest dimarts a Brussel·les.
El cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem (esquerra), i el ministre de Finances grec, Euclidis Tsakalotos, aquest dimarts a Brussel·les. AP

Grècia demanarà un tercer rescat en les properes hores. Atenes i els socis van començar aquest dimarts a recompondre relacions després de l'impagament a l’FMI, el final del segon rescat, l'inici del corralito i, finalment, la convocatòria d'un referèndum que va obrir cicatrius amb els creditors. Atenes sol·licitarà avui, dimecres, un programa de fins a tres anys i uns 50.000 milions, i demà dijous haurà de detallar la seva proposta –és a dir, les retallades–. Els líders examinaran aquest pla diumenge en una nova cimera. El final del serial grec està encarrilat, però ningú no se’n fia: el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va assegurar que “l'escenari de la sortida de l'euro està preparat”. “És un moment crític per a l'eurozona”, va apuntar Donald Tusk, del Consell Europeu.

Grècia va incomplir aquest dimarts les expectatives i va arribar a Brussel·les, a l’Eurogrup i a la cimera de caps d’Estat i de Govern de l'eurozona sense la petició de rescat esperada. Els creditors, tan durs altres vegades, no van posar-hi més objeccions: Europa comença a recompondre relacions amb Atenes i va permetre que aquesta petició arribi avui dimecres. Després d'aquesta sol·licitud, Grècia ha d'enviar dijous els detalls del seu pla. El veredicte definitiu arribarà diumenge, en una nova cimera definitiva, l'enèsima d'aquest serial interminable. Malgrat l'asfíxia que sotja el sistema bancari, el BCE es va comprometre davant els líders a mantenir amb vida la banca grega fins llavors.

L'últim capítol s'apropa, per a bé o per a mal. Berlín, París i Roma van suggerir que el punt final a la crisi grega està encarrilat, sempre que Atenes no torni a sorprendre amb una nova sortida de to. Però ningú a Brussel·les acaba de fiar-se de Tsipras: en un moviment sorprenent, el Consell Europeu va convocar una cimera de l'euro per validar la petició grega, però també una cimera de la UE (amb els 28 caps d’Estat i de Govern) per si no hi ha fumata blanca a l'eurozona. Juncker va suggerir que aquesta és la cimera de l'última oportunitat: si llavors Tsipras no ha deixat contents els creditors, s'activaran els plans per permetre la sortida de Grècia de l'euro. Per a això es trobaran els Vint-i-vuit a Brussel·les.

La trobada d'aquest dimarts dóna una altra oportunitat a Grècia, però els líders comunitaris van voler traslladar al Govern grec que és l'última. Els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del Consell Europeu, Donald Tusk, vna fer servir un to inusualment dur –amb Juncker donant cop als faristol per emfatitzar algunes de les seves frases– en parlar de Grècia. "Tenim preparat un escenari de sortida de Grècia", ha admès Juncker. "Aquest és el moment més crític de la història de l'eurozona", ha afegit Tusk. El dramatisme d'aquestes paraules amaga també un intent per convèncer el Govern de Tsipras que el marge de negociació s'esgota.

Molt més moderada, la cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, va assegurar també al final de la cimera que “encara no hi ha les condicions” per començar les negociacions sobre un tercer programa d'ajuda a Grècia. “Només puc portar [la proposta] al Bundestag i votar aquest programa una vegada que tinguem propostes detallades sobre el programa a mitjà i a llarg termini”, va assenyalar la cancellera, que, malgrat tot, és optimista i espera que els grecs presentin les reformes necessàries per aprovar la nova ajuda.

Amb les declaracions de la cancellera Angela Merkel, del francès François Hollande, de l'italià Matteo Renzi i de Mariano Rajoy a la mà, no sembla que vagi a arribar la sang al riu. Merkel, que no acostuma a errar en els seus pronòstics, no va dir cap paraula sobre Grexit. Però sí que va imposar les seves condicions: sol·licitud de rescat avui, detalls demà i, en fi, una proposta grega “més dura” que la presentada fa uns 10 dies, en què Atenes ja acceptava bona part de les condicions imposades per Europa. “La situació ha empitjorat des de llavors, i això s'ha de reflectir en la proposta”, va justificar la cancellera en un discurs molt mesurat.

Tsipras ha aconseguit amb el controvertit referèndum sobre la proposta europea de diumenge passat exasperar els socis i empitjorar la situació dels bancs, però també evitar una crisi política a casa. Amb l'aval del consens entre els grans partits grecs , li queda el més difícil: aconseguir que la proposta final justifiqui tot aquest viatge. I això no està gens clar: Europa només afluixarà la corda si quadren els números, si als socis els convencen els detalls; si les reformes i les retallades van prou lluny. En aquest cas, hi haurà tercer rescat del mecanisme europeu (MEDE) per un termini de dos a tres anys i “sobre la base de la proposta presentada el 30 de juny, amb les adaptacions necessàries després del referèndum i per respondre a les necessitats de liquiditat d'urgència”, segons fonts del Govern grec. Atenes volia que el termini fos el mínim imprescindible, perquè el programa d'ajudes implica condicions i suposa seguir sota supervisió de la Unió Europea durant tot aquest període. Finalment, seran de dos a tres anys. L'import no està tancat, però l’FMI va estimar fa uns dies que Grècia necessitaria uns 52.000 milions, i això sense computar el dany que han fet el corralito i els controls de capital. Els creditors volen reduir una mica aquesta xifra, i deixar-la en uns 50.000 milions per incentivar Grècia que torni a finançar-se als mercats com més aviat millor.

La reestructuració de deute, en principi, no està inclosa en la petició de Grècia. Però és un element fonamental per Atenes, i els socis estan disposats a ampliar terminis a la tardor. “Aquest no és l'afer més urgent”, va assegurar el ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos.

La proposta del 30 de juny incloïa cessions en l’IVA, en les pensions i en pràcticament tots els capítols, encara que persistien diferències amb els creditors. En pensions, Tsipras no està disposat a arribar més lluny. A canvi, les fonts consultades apunten que l'esforç addicional podria arribar a l'àrea de privatitzacions o amb altres reformes. El paquet en combina un de mitjà i llarg termini amb un altre per bregar amb les necessitats financeres de Grècia en el curtíssim termini –sis mesos–, amb l'ajuda del BCE i potser desemborsaments ràpids si Atenes aconsegueix aprovar mesures aquesta mateixa setmana.

Solució d'urgència

Els socis busquen una fórmula per evitar un impagament al BCE el proper 20 de juliol, en un venciment de 3.300 milions. Grècia ha de comprometre's a aprovar mesures prioritàries (retallades o reformes) si vol evitar una suspensió de pagaments. En paral·lel, Europa ha de garantir una mica de marge perquè les entitats financeres, al caire del col·lapse per la sortida contínua de dipòsits, no entrin en fallida.

Tsipras segueix amb una agenda molt carregada, a la recerca de tots els suports possibles. Abans de l'eurocimera, el primer ministre grec es va reunir aquest dimarts amb Merkel, Juncker i el president francès, François Hollande, per netejar el camí. Va tenir també una conversa telefònica amb el president dels EUA, Barack Obama, que ha seguit la jugada de prop i que també va conversar amb Merkel. I avui dimecres compareix davant el Parlament Europeu, a Estrasburg.