Selecciona Edició
Connecta’t

Escenaris per a després de la cimera

La situació de Grècia es torna cada vegada més delicada quan falten unes hores per a l'Eurogrup i la cimera d'avui

Ultimas noticias sobre Grecia y el Eurogrupo
El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble (segon dreta), conversa amb diversos homòlegs abans de l'inici de l'Eurogrup. EFE

Amb els bancs tancats, corralito i controls de capital, el primer impagament a l'FMI en un país desenvolupat, el final del segon rescat i el recent referèndum, la situació de Grècia es torna cada vegada més delicada. Quan falten unes hores per a l'Eurogrup i la cimera d'avui, aquests són els escenaris dels propers dies.

1. PROGRAMA PONT. El grup de treball de l'Eurogrup (els números dos dels ministeris d'Hisenda de l'euro) es van reunir ahir a Brussel·les i van deixar clar que ni tan sols és segur que els Estats membres donin un mandat a les institucions per començar a negociar. Tot depèn de la proposta que presenti Grècia als socis. Si la proposta és prou atractiva (i això suposaria que el primer ministre Alexis Tsipras traspassés moltes de les seves línies vermelles), l'Eurogrup i la cimera de l'euro donaran llum verda a aquest mandat. En aquest cas, el BCE podria ampliar les línies de liquiditat d'emergència als bancs grecs i evitar la fallida, davant la constatació que les entitats s'estan quedant seques. A Brussel·les s'especula amb un programa pont, capitanejat pel BCE i amb una possible reestructuració del deute grec (una ampliació de terminis i una rebaixa dels interessos, i fins i tot períodes més llargs de carència) a la tardor. Això donaria als grecs una mica de temps per negociar a tota velocitat un tercer rescat multimilionari.

2. INQUIETUD A LA BANCA. Si la proposta de Tsipras no és prou ambiciosa, vénen corbes pel costat del sector bancari, que pot precipitar el primer pas cap a la sortida de Grècia de l'eurozona aquesta mateixa nit. Les quatre grans entitats gregues estan a prop del col·lapse; el corralito i els controls de capital estan castigant la banca i el conjunt de l'economia. El BCE no els va posar ahir les coses fàcils. Amb el no en el referèndum, el final del rescat i l'impagament de l'FMI, si els socis de l'euro no donen un senyal polític i donen un mandat per negociar aquest tercer rescat, el BCE podria, entre avui i demà, tancar l'aixeta de liquiditat als bancs. En aquest cas faria falta una recapitalització fulminant: sense diners europeus i amb Grècia sense calés, augmenta la possibilitat de crear una moneda paral·lela, que ficaria Grècia i l'eurozona en aigües desconegudes: dues monedes circulant alhora en un país de l'euro. Juntament amb aquesta recapitalització, és probable algun tipus de càstig als estalviadors, a l'estil de Xipre, de manera que siguin els creditors dels bancs (posseïdors de deute, en primer lloc, però potser també dipositants) qui pagui part de la factura.

3. ‘GREXIT’. La teoria de la conspiració ha aparegut després dels esdeveniments a Grècia. L'historiador americà Mark Mazower pensa que el referèndum va ser una maniobra per consolidar el poder de Tsipras dins del seu partit. Però Mazower apunta una altra explicació a The New York Times: que Tsipras en realitat volgués treure Grècia de l'Eurozona. "Li ha demanat als grecs que votin no a un programa de rescat que ja ha expirat. L'única inferència lògica, encara que ell ho negui, és que està desitjant veure Grècia fora de l'euro. Sap que seria poc popular i una aposta enorme". Fonts diplomàtiques expliquen que Tsipras sembla que ha fet tot el possible perquè el rescat expirés; el control de capital i l'entrada del país en suspensió de pagaments fan molt difícil evitar una sortida de l'euro, segons la mateixa font.

MÉS INFORMACIÓ