Selecciona Edició
Connecta’t

Els mercats reben amb calma el resultat de la consulta

Els inversors temen més el contagi polític que l'econòmic

Un càmera davant un panell informatiu de la Borsa de Madrid aquest dilluns després del referèndum grec.
Un càmera davant un panell informatiu de la Borsa de Madrid aquest dilluns després del referèndum grec. EFE

“És un dia trist per Europa però no ha estat una sorpresa terrible”. La primera reacció de l'economista en cap d'Unicredit, Erik Nielsen, el dilluns després del referèndum grec ja apuntava un comportament de caigudes moderades als mercats però lluny dels desploms d'altres episodis en la crisi de deute europeu.

“Probablement, és massa aviat per posar un preu als possibles escenaris abans que sapiguem una mica més de la resposta política”, apuntava Peter Oppenheimer, de Goldman Sachs, en una nota a clients.

“La teoria del dòmino cada vegada sembla més desfasada. El contagi real vindrà només si es produeix contaminació política, si els partits no centristes van guanyant suports a Itàlia, Espanya o França”, escrivia Jens Nordvig, de Nomura.

Els mercats semblen convençuts que els instruments que s'han dotat en aquests anys la Unió Monetària i el Banc Central Europeu (BCE), els tallafocs, estan funcionant i que el resultat del referèndum no provocarà un final abrupte de la crisi grega. “L'absència d'una gran alteració dels mercats aquest dilluns sembla apuntar al fet que els creditors europeus es mantindran ferms [enfront de Grècia] i al fet que confien que el contagi seguirà contingut”, augurava Jonathan Loynes, de Capital Economics.

Hi ha elements purament tècnics que expliquen la reacció dels inversors, com aclaria aquest dilluns un analista des de Londres. La decisió el 27 de juny del primer ministre grec, Alexis Tsipras, de convocar un referèndum va enxampar desprevinguts els inversors, que confiaven que Grècia tancaria un acord amb els creditors. No va ser així i d'aquí les engruixades pèrdues del dilluns dia 29, que es van esmorteir durant la setmana.

En aquesta ocasió, els inversors amb prou feines mantenien posicions sobre actius grecs abans del referèndum i les pèrdues han estat molt moderades. A Europa, els països de la perifèria han estat els més castigats. Milà va encapçalar els números vermells, amb una caiguda del 4%, seguit del 2,2% de l'Ibex 35.

Les primes de risc de tots dos països van pujar 16 i 18 punts, respectivament, fins als 162 punts en el cas italià i els 160 punts en l'espanyol, lluny dels 650 punts que es van registrar en la crisi de 2012. Les pèrdues de l'euro no van arribar ni al 0,5% en la sessió, sense perdre la cota de les 1,10 unitats per dòlar.

Nielsen desconfia de tanta racionalitat i creu que la volatilitat augmentarà conforme avancin els dies i les setmanes “i s'evidenciï que ens aproximem al final de Grècia com a membre de l'eurozona”. Aquest, si es concreta, serà un altre escenari.