_
_
_
_
_

Interior va elevar l’alerta després de créixer les al·lusions a Espanya en xarxes gihadistes

El nivell de prevenció antiterrorista es mantindrà almenys aquesta setmana Els experts afirmen que no han detectat una amenaça directa i concreta

D'esquerra a dreta, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez; el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el portaveu del PP a la comissió d'Interior del Congrés, Conrado Escobar.
D'esquerra a dreta, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez; el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el portaveu del PP a la comissió d'Interior del Congrés, Conrado Escobar.DANI POZO (AFP)

El fort augment dels missatges sobre Espanya a les xarxes socials lligades a l’Estat Islàmic va fer decidir al Ministeri de l’Interior que havia d’elevar l'alerta antiterrorista divendres passat. No obstant això, el Govern espanyol no té constància d'una amenaça concreta i directa d’un atac en territori espanyol. La cadena d'atemptats del passat divendres negre en tres continents, l’alarma generalitzada a Europa i la commemoració del primer aniversari del Califat Islàmic van aconsellar augmentar l'alerta i mantenir-la almenys aquesta setmana.

Els agents que monitoritzen les xarxes a la recerca d’amenaces potencials contra Espanya han localitzat dues classes de missatges, tot i que molt genèrics. Uns són directament amenaçadors contra el país i d’altres tenen com a objectiu l'adoctrinament i la captació de gihadistes. Precisament aquest dilluns el jutge va enviar a presó un marroquí detingut a Badalona acusat de proselitisme i de captació entre musulmans del seu entorn de combatents per a l’Estat Islàmic a través de Facebook i Twitter.

Más información
25 gihadistes sortits d’Espanya han mort a Síria i l’Iraq
Com es pot derrotar l’Estat Islàmic
Detingut un comunista espanyol que va combatre l’Estat Islàmic a Síria

Els experts subratllen que l'amenaça de l’Estat Islàmic és “global, real i permanent”, tot i que insisteixen que no s'han detectat comunicacions directes i explícites sobre la presumpta preparació d'un atemptat a Espanya. “Però cal estar-ne molt pendents perquè aquesta gent és capaç de muntar i executar un atemptat molt ràpidament”, asseguren fonts dels serveis antiterroristes.

Aquests experts no només han detectat un augment de les mencions a Espanya, sinó també com s'ha incrementat el seu nivell de violència. Les fonts posen com a exemple que el mes passat, coincidint amb l'aniversari de la creació del califat –el 29 de juny–, els productors de terror audiovisual de l’Estat Islàmic van llançar 73 campanyes propagandístiques i van divulgar vídeos en què eren assassinades davant les càmeres 56 persones. Una cadència inusitada en l'estratègia del “terror informatiu” engegada per l’EI.

La decisió d'augmentar divendres passat el nivell d'alerta antiterrorista de 3 (risc mitjà) a 4 (alt risc) en una escala de cinc es va deure tant a l'augment dels missatges sobre Espanya com a la cadena d'atemptats del dia 26, que els experts antiterroristes no han dubtat a batejar com a “divendres negre”: l'assassinat de 38 turistes europeus a la piscina i la platja de l'Hotel Marhaba, de la cadena espanyola RIU, a Sussa (Tunísia); l'atac contra l’empresa de gas nord-americà Air Products, a Saint-Quentin-Fallavier (França), amb un mort i dos ferits; l'atemptat suïcida a la mesquita xiïta de l’imam Al-Sadiq (Kuwait), amb 27 morts i 230 ferits, i l'assassinat al Caire del fiscal general del país, Hesham Barakat, juntament amb l'ofensiva de l’EI al Sinaí. “Espanya no podia despenjar-se de l'alarma que va recórrer Occident”, subratlla un alt comandament policial de la lluita antiterrorista.

La proximitat geogràfica de l'atemptat de França i la sospita, ja descartada, que l'atac contra l'hotel fos dirigit contra interessos espanyols van pesar especialment en la decisió. I sobretot per la manera que es van dur a terme: tots dos van ser obra de llops solitaris.

Els serveis antiterroristes han identificat 115 persones (foreign fighters) que han sortit des d’Espanya per combatre a les files de l’EI a Síria i a l’Iraq. El perill és el seu retorn formats com a “soldats de l’Estat Islàmic” i que decideixin actuar, com en el cas de l'últim atemptat a França. La majoria d'aquests es van autoradicalitzar i van emprendre el camí després de ser captats a les xarxes socials. A través seu, els gihadistes fins i tot han fet un programa radiofònic (Al-Bayan News Bulletin), emès en anglès, àrab, francès i rus.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_