Selecciona Edició
Connecta’t

Juli Soler, més que El Bulli a l’ombra

Ferran Adrià en reivindica la figura: "Sense en Juli, El Bulli no hauria existit"

Juli Soler, en una fotografia del 2003.
Juli Soler, en una fotografia del 2003.

L'humor, el rock and roll a la cuina. L'ordre i l'impuls. Els peus a terra en equilibri amb l'atreviment i el risc. Així era Juli Soler (Terrassa, 1949), ànima d'El Bulli, on era l'amfitrió perfecte i va compartir 34 anys de triomfs i avatars amb Ferran Adrià, soci i amic. Soler, president d'honor d’El Bulli Foundation, ha mort aquesta matinada amb 66 anys a causa d'una malaltia degenerativa que el tenia apartat de l'activitat gastronòmica des del 2012.

"Avui és un dia trist per a la gastronomia. Sense en Juli El Bulli no hauria existit. Cal reivindicar-ne la figura", va afirmar un trist Adrià a Sant Sebastià, on assistia a la reunió del consell assessor internacional del Basque Culinary Center, universitat de ciència i gastronomia, la primera promoció del qual es gradua avui. Els assistents a la cimera d’influents xefs van fer un minut de silenci per a un home, l'acció del qual és altament valorada per "la família gastronòmica" en l'avantguarda culinària espanyola i internacional durant tres dècades. "Va ser més que El Bulli a l'ombra", repetia Ferran Adrià, amb els ulls plorosos, "en Juli va inventar el concepte de sala moderna, un restaurant dinàmic, acollidor, informal...Tenia un respecte absolut a la gent i a les seves ganes de gaudir".

Ferran Adrià: “En Juli va inventar el concepte de sala moderna”

En efecte, Soler es convertia en amic dels comensals del món sencer que arribaven a El Bulli. Els idiomes de la clientela internacional del millor restaurant del món no eren barrera per a un home bromista que trencava el protocol portant el públic a tafanejar la cuina o feia fotos de record als que s'asseien a la taula. El Bulli era un escenari de feina, una òpera d'execució impecable i divertida assumida des del prisma d'un amant de la música, que va deixar la seva banda de rock per embarcar-se en una aventura culinària arriscada en una cala apartada de Girona i que va tenir l'instint de fitxar un cuiner, les bogeries del qual establirien les bases d'una revolució global.

"Quan jo vaig decidir fer la fundació després del tancament d'El Bulli (l'estiu del 2011) era un projecte més per a en Juli que per a mi. Però ell no l’ha pogut gaudir. Una de les penes que tenim tots és que no ha pogut viure l'evolució d'un projecte que per a ell era un somni", comentava Adrià, a punt de marxar cap a l'aeroport en direcció a Barcelona, on demà assistirà a l'enterrament del seu amic, que es preveu que serà multitudinari.

Adrià, que va rebre la notícia a Sant Sebastià, afirma que feia cinc anys que patia i que temia el desenllaç fatal del seu company de negoci. "Tot aquest temps vas assumint un dol, però quan t'avisen no pots deixar de viure el xoc". "Hem passat tantes hores junts diàriament que tinc milers de records. Una de les coses que més m'enorgulleixen és que el seu llegat roman. La seva filla Rita està amb nosaltres, és la cap d'operacions de la fundació. I també hi ha el seu fill Pancho, i la seva dona Marta. Ells en són el relleu".

"En Juli ens va ensenyar a compartir, no a competir", assegura el xef català, que s'emociona amb el tarannà de Soler, que el va captar per als fogons d'El Bulli "en una nit de borratxera memorable", rememora. "Era en Groucho Marx, el sarcasme, la imaginació... Amb aquell nivell de pressió i de creativitat va ser molt difícil el camí, però va ser meravellós. Ens vam convertir en una família. Quan vam tenir l'oportunitat de guanyar molts diners, mai ens va frenar a l'hora d’avançar per camins arriscats. Era una persona intuïtiva, un visionari, que apostava per la gent. Anem a totes, deia. Ell feia de pont amb mi, jo era el dur, i la resta de l'equip".

"En Juli és un dels personatges no cuiners més importants i influents que hi ha hagut en la gastronomia espanyola i mundial. Va ser un clarivident, ell va ser el que, amb en Ferran, va inventar la màgia d'El Bulli. Li devem moltíssim, per la seva manera de ser, el seu optimisme, la seva manera de transmetre il·lusió, bon humor, de donar-nos rock and roll. Era un més dels Rolling a la cuina", assegurava Joan Roca, també present en la cita del Basque Culinary. Per Juan Mari Arzak, "en Juli era com un germà. Li devem molt. El trobarem molt a faltar".

 

MÉS INFORMACIÓ