_
_
_
_
_

Les noves tecnologies democratitzen les formes de fer política

Amb les TIC, el ciutadà passa d'espectador de propaganda a actor, segons l'assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí

L'accés al mòbil s'ha democratitzat i ara és el torn que aquest torni el favor a la democràcia. La irrupció de les noves tecnologies sembla per fi haver pres força en la política i està creant "un nou ecosistema social", on el valor no es troba en els diners o en la força sinó en les converses, els continguts i les relacions, segons ha explicat aquest dilluns a Barcelona l'assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí en la presentació del seu llibre La transformación digital i móvil de la comunicación política.

En aquest ecosistema, el ciutadà deixa de ser espectador de la propaganda política i es converteix en actor: la força dels partits deixa de recaure en els militants per passar als activistes compromesos. Una cosa que fa "aflorar un munt de talent", ha afirmat Gutiérrez-Rubí en un debat amb el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats moderat pel director adjunt d'El Periódico, Albert Sáez. Per l'autor, la tecnologia ha fet que les consignes decaiguin a favor de les idees i que les causes polítiques es converteixin en l'element central de la comunicació, més important fins i tot que el sentiment de pertànyer a una casa política.

Subirats ha considerat que aquest canvi d'època crea moltes oportunitats per a la innovació: "No s'ha d'entendre la tecnologia com una cosa que podem utilitzar per a coses que ja fèiem sinó com un espai nou, en què podem repensar aquests processos". Les opcions a l'hora d'introduir la tecnologia en els partits ja no es limiten a contractar un community manager perquè dinamitzi el compte de Twitter, segons el catedràtic. Les agrupacions més tradicionals s'enfronten ara al dilema de si han d'acollir o no eines que podrien alterar els mecanismes de poder de la formació. Per exemple, programari que faciliti la presa de decisions col·lectiva.

Les xarxes socials i aplicacions per a mòbils permeten "una incorporació de veus que ens fa més sòlids democràticament", segons Gutiérrez-Rubí. "Abans, l'opinió pública s'emetia o es produïa. Ara, és compartida. Si vols saber què pensa un col·lectiu has de connectar-te", ha explicat. A més, aquestes tecnologies fan que els que les fan servir tinguin la sensació de protagonisme, fet que provoca que la gent "s'aixequi" i formi part de la transformació. És el cas de molts membres de Podem, que malgrat no haver estat esmentat en el debat, serveix de cas d'estudi amb altres formacions polítiques estrangeres al llibre. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_