Selecciona Edició
Connecta’t

L’advocat de la rebel·lió

El regidor Jaume Asens és a la primera línia dels moviments antisistema des de mitjans dels noranta

Jaume Asens conversa amb Maria José Lecha.
Jaume Asens conversa amb Maria José Lecha.

La primera vegada que vaig sentir Jaume Asens va ser al míting de les municipals de Barcelona en Comú amb Pablo Iglesias i Ada Colau. El líder de Podem va aportar el rock'n’roll de la mala llet, el traç gruixut contra tot allò que fos establishment, Asens va fer-li de teloner per afegir un sermó, el monòleg doctrinari reivindicatiu, frases que començaven amb un “en veritat us dic, vosaltres ho sabeu” i acabaven amb un agraïment als iaioflautes. Si Gerardo Pisarello és el cervell de la revolució que ha arribat a Barcelona, Asens és el seu múscul, l’home que connecta l’intel·lecte amb el carrer.

Asens és regidor del districte de Sants-Montjuïc i és un conegut advocat dels moviments antisistema, sigui el setge al Parlament o casos d’okupació com el del cine Princesa, però també d’acusacions populars de corrupció, com amb Fèlix Millet. Potser perquè un advocat pot trobar arguments per a tot, Asens va ser el primer de l’equip de Colau que va haver d’autoritzar un desallotjament, la setmana passada en una finca municipal okupada al Poble-sec. Asens també va tenir el seu moment polèmic durant la campanya electoral en descobrir-se que és propietari d’un pis turístic, un dels temes a l’aigüera reivindicativa de Barcelona en Comú. Més enllà d’això, la participació mediàtica d’Asens durant la campanya i les primeres setmanes d’Ajuntament revolucionari ha estat discreta. Asens no és una persona que passi desapercebuda. No aixeca la veu, no busca ser el focus de l’atenció ni protagonitza estirabots, però no passa desapercebut, i això és gràcies a la seva mirada. Asens fa cara d’estar molt concentrat i al mateix temps d’estar pensant en éssers galàctics. Té una retirada a Jack Nicholson quan té visions assegut durant hores i hores davant la màquina d’escriure d’El resplandor.

Asens és un conegut advocat dels moviments antisistema

Té un serrell difícil de pentinar que li juga males passades, sobretot si fa vent. Té estils de vestir molt diferents, el meu favorit és el de samarreta marinera i texans, que l’escull per reunions informals com un aniversari del 15-M, assegut al terra d’una plaça, envoltat d’okupes, explicant-los els mètodes repressius de l’Estat. Al míting amb Iglesias va explicar que es coneixen des de la dècada dels 90. Va ser un dels promotors del manifest fundacional de Podem i n’és el responsable de Drets Humans. Això, però, no l’impossibilita d'estar també implicat en el Procés Constituent de Teresa Forcades.

Citar, com qui encén una traca, multitud de líders històrics de la lluita pels drets humans o referents de l’esquerra havia estat fins avui el segell de David Fernàndez, però Asens també ho fa: a la presentació del llibre ¿Por qué no debemos pagar la deuda?, el 2013, el número quatre de Barcelona en Comú va citar en cinc minuts Jefferson, Engels, Arendt i Robespierre per justificar la legitimitat de la rebel·lió dels oprimits contra l’Estat: “Darrere de cada dret hi ha una il·legalitat”. Els paral·lelismes entre el discurs de Podem i el del moviment independentista són constants i evidents. Asens no està abonat a trobar moments històrics cada setmana però en aquell acte electoral de Nou Barris va assegurar que aquell era un dia històric perquè estaven junts per primer cop Colau i Iglesias, “el futur president espanyol i la futura alcaldessa”.

No aixeca la veu, no busca ser el focus de l’atenció ni protagonitza estirabots, però no passa desapercebut

En una presentació de Procés Constituent a Mogent (Vallès Oriental), el 2013, Asens ja elaborava una descripció agressiva de la situació, però amb el seu ritme clerical. Oriol Junqueras, el gran polític clerical de Catalunya, no és agressiu, prefereix invocar la germanor i tot allò positiu de la humanitat. Asens, en canvi, invoca les bèsties de l’infern: “El poder és una bèstia que no vol morrió, que no tolera crítiques, només vol consumidors dòcils i atemorits, per això borda indignat contra els escraches”. La bestia sin bozal és un llibre escrit entre Asens i el seu amic Pisarello, amb pròleg de Colau.

A Mogent, Asens entenia la seva implicació política com un front contra “la barbàrie neoliberal, una guerra de baixa intensitat que es lliura als supermercats, als parcs, als metros, fins i tot al sofà de casa nostra, on tots som vigilats i vigilants, sobretot si el nostre veí es diu Mohamed”. A la presentació del llibre de La bestia sin bozal, el 2014, Asens es referia al poder com si fos algú concret, el veí que et trobes al replà de casa quan surt cap a l’oftalmòleg. “Ens animalitzen, però la bèstia són ells”. Qui són ells? Per Asens, són els que cremaven les bruixes, evangelitzaven indis a Amèrica, esfondraven la comuna de París i torturen a Guantánamo.

El problema del sistema capitalista és que és difícil posar-li cara i ulls perquè ens implica a la gran majoria. També a Asens, que lloga un pis turístic per a visitants estrangers que compren a Desigual, es passegen per les Rambles, visiten el camp del Barça i volen amb Ryanair. No sempre és possible identificar el responsable de tot plegat. Però hi ha ocasions en què sí que ho és, i Asens, en aquella presentació del seu llibre, em va fer descobrir que el concepte “perroflauta” se'l va inventar Esperanza Aguirre. El neoliberalisme serà barbàrie, però almenys té sentit de l’humor.

MÉS INFORMACIÓ