Els països de l’euro convoquen una cimera extraordinària dimarts
Els líders comunitaris han vist fracassar el missatge que la votació a Grècia era, en realitat, un plebiscit sobre l'euro
Europa començava a assumir diumenge a la nit que els seus pitjors pronòstics sobre el referèndum grec s'estaven complint. Amb un suport majoritari del no, que ha guanyat per més de 23 punts, els líders comunitaris han vist fracassar el missatge que la votació a Grècia era, en realitat, un plebiscit sobre l'euro. Per fer front immediatament a la nova situació, els caps d'Estat i de Govern dels països de l'euro celebraran aquest dimarts una cimera extraordinària. L'única certesa del complex horitzó que s'acosta és que els socis hauran de tornar a negociar amb Grècia.
Grècia marca el pols de l'Eurocambra
Els líders de les institucions europees parlaran aquesta setmana a Estrasburg de la nova situació que s'obre per a Europa després del referèndum grec. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es dirigirà aquesta tarda al Parlament Europeu per oferir les seves primeres impressions.
També a Estrasburg, el cap del Consell Europeu, Donald Tusk, traslladarà demà les seves conclusions a l'Eurocambra. I el col·legi de comissaris es reunirà a la ciutat francesa per explorar les conseqüències de la votació a Grècia.
L'essència del mètode comunitari –discutir incansablement fins a trobar la solució menys dolenta per a tots– ha esclatat amb el cas grec, i els seus principals artífexs intenten recol·locar-se. Això ha provocat un cridaner intercanvi de papers en les últimes hores entre les tres grans institucions europees. El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha passat de ser el pont entre Atenes i Brussel·les a declarar-se “traït” pel primer ministre grec, Alexis Tsipras. El seu homòleg al Consell Europeu –la veu dels Estats–, Donald Tusk, va negar divendres la tesi de Juncker que un no grec implicaria girar l'esquena a l'eurozona. I el líder de l'Eurocambra ha passat d'oferir-se a viatjar a Grècia a avisar els seus ciutadans que, si opten pel no,“hauran d'introduir una altra moneda, perquè l'euro ja no estarà disponible com a mitjà de pagament”, va assegurar ahir en una ràdio alemanya.
Retorn a la negociació
Tots aquests moviments d'última hora han estat inútils per allunyar l'escenari més temut per les institucions europees: un triomf del no. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han aconseguit que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, convoqui una cimera de països de l'euro aquest mateix dimarts. Tusk ja va mantenir contactes ahir a la nit amb alguns socis per anar preparant la reunió. Els dos líders pensaven que havien de trobar-se al més aviat possible per començar a dissipar les incògnites sobre el nou horitzó que planteja Grècia.
Juncker també ha fet els seus passos. El president de l'Executiu comunitari mantindrà avui una trobada telefònica amb Tusk, amb el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per parlar de les següents mesures en el camí. En aquests contactes no hi serà la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'altra representant dels creditors de Grècia.
Algunes forces polítiques ja començaven a digerir ahir a la nit un futur amb Tsipras. Malgrat la duresa de molts líders socialdemòcrates, el representant d'aquest grup a l'Eurocambra va dir ahir a la nit que respectava “la voluntat del poble grec” i va instar a negociar. “Des de demà [per avui] mateix, reobrim les negociacions inspirades en una nova actitud de solidaritat i cooperació, tenint en compte la difícil situació social a Grècia”, va assegurar en un comunicat el socialdemòcrata Gianni Pittella. L'europeista Guy Verhofstadt, líder dels liberals a l'Eurocambra, va llançar un missatge similar: “Li correspon a Tsipras demostrar que va de debò sobre la voluntat de mantenir-se a l'eurozona. Ha de proposar reformes creïbles. Si ho fa, els líders europeus haurien de donar-li una altra oportunitat”.
Aquestes primeres reaccions de grups fins ara crítics amb l'estratègia de Tsipras revelen que, malgrat el disgust amb la gestió grega de la crisi, l'única opció possible és tornar a negociar. Grècia està en suspensió de pagaments i deu 320.000 milions als creditors, per la qual cosa cal trobar una solució de seguida. “Aquest és un dels moments que definiran la història grega”, subratlla Vassilis Ntousas, expert de la Foundation for European Progressive Studies, entitat socialdemòcrata.
La bretxa entre Brussel·les i Atenes
Alleujament del deute. Encara que no apareix en cap paper, és el principal punt de discrepància entre Grècia i els socis europeus —ara anomenats creditors amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu—. La reestructuració de l'ingent passiu grec (177% del PIB) constitueix la principal reivindicació del Govern d'Alexis Tsipras, que la defensa com a única manera de fer viable el país. Fins a la recta final de la negociació, aquest concepte era anatema per a Alemanya i altres creditors, però quan l'acord semblava a l'abast de la mà fins i tot Merkel estava disposada a estudiar aquesta possibilitat a la tardor. Tsipras va exigir compromisos concrets que no van arribar perquè el diàleg es va truncar.
Pensions. Ha estat un dels punts més sensibles de la discussió. El sistema grec és car (16% de el PIB) i plagat de privilegis per a determinats col·lectius professionals, però en una economia que s'ha desplomat un 25% i amb la desocupació en el mateix percentatge, les pensions s'han convertit en el que sustenta moltes famílies. Els socis europeus exigien augmentar l'edat de jubilació als 67 anys, elevar les aportacions dels cotitzadors al sistema i eliminar les subvencions de l'Estat a l'esquema de pensions. Atenes va acabar acceptant gairebé totes les condicions —però ja fora de termini—, amb dues reivindicacions addicionals: retardar mínimament tant aquest augment progressiu en l'edat de retirada com la desaparició del complement de pensió per als més pobres, l'anomenat EKAS.
IVA turístic. L'anterior primer ministre grec, el conservador Andonis Samaràs, va rebaixar l'IVA turístic del 23% al 13%. La UE pretenia retornar-lo al valor inicial, encara que finalment va accedir al valor actual, però per a tot el país. Atenes insistia en la importància de mantenir un tipus del 9% a les illes per les dificultats que tenen en l'accés a alguns productes.
Defensa. En contra de l'OTAN, els socis demanaven a Grècia que retallés la seva elevada despesa militar (2,4% del PIB, encara que el 1999 fregava el 4%). Brussel·les apuntava a 400 milions l'any, un objectiu que Tsipras desplaçava al 2017 per quedar-se en 200 milions el 2016. Més enllà d'aquest capítol, els creditors objectaven que el gruix de les mesures que Atenes proposava per equilibrar els comptes descansaven en una alça d'ingressos en lloc d'una retallada de despeses.
Sobre la firma
