Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia clama contra l’austeritat

Els grecs van rebutjar contundentment a les urnes la proposta d'acord amb la UE del 25 de juny. Amb el 100 % dels vots escrutats, el no s'imposa per més de 22 punts de diferència (61,31% contra 38,69%). Els partidaris del primer ministre, Alexis Tsipras, van celebrar el triomf del no a la plaça Syntagma d'Atenes. Varufakis va insistir que Grècia busca un acord amb la UE. Merkel i Hollande demanen una cimera europea dimarts

Dues dones celebren la victòria del no.
Dues dones celebren la victòria del no.

Els grecs van enviar aquest diumenge a Europa un missatge inequívoc contra l'austeritat i per la sobirania popular i nacional. Amb el 100 % de les paperetes escrutades, un 61% dels votants que havien participat en el referèndum convocat fa una setmana pel primer ministre, Alexis Tsipras, rebutjaven l'última proposta dels socis europeus, que preveia una nova tanda de retallades i ajustos. Després d'una dramàtica setmana de corralito i de control de capitals i amb l'economia a un pas del col·lapse, Tsipras va tranquil·litzar els partidaris del si. “Sóc conscient que el mandat que em doneu no és un mandat de ruptura, sinó un mandat per a una solució sostenible”, en què la prioritat serà “el funcionament del sistema bancari”, va dir.

En un referèndum crucial, inèdit per la seva transcendència des que la democràcia va tornar al país el 1974 després de la caiguda de la junta militar, una majoria absoluta de grecs (un 61,3%, amb el 99% de paperetes escrutades i una participació d'un 62,4%) va donar suport a la proposta del Govern i va votar en contra dels termes del programa d'ajuda que els socis van posar sobre la taula a la reunió de l’Eurogrup del 25 de juny, i que consistien –en passat, ja que aquella proposta és, des de dimarts, extemporània, ja que va expirar la pròrroga del rescat– en una nova dosi d'austeritat. Així figurava a la papereta, encara que molts, els defensors del sí, van votar convençuts que la pregunta era un sí o un no a l'euro i Europa.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va afirmar després dels resultats en un missatge televisat que el seu Govern recomençarà avui les negociacions amb els creditors per aconseguir un acord i va afirmar que és conscient que el no “no és un mandat de ruptura”. “Demà reiniciarem la negociació. La nostra prioritat és el funcionament del sistema bancari”, va dir Tsipras.

El que el primer ministre pretenia quan va convocar la consulta fa vuit dies –deixar parlar el poble per evitar la ruptura amb les institucions, que es va consumar unilateralment després de la convocatòria–, es va aconseguir àmpliament, i sense equívocs; el que passi a partir d'avui necessitarà, no obstant això, una legió d'endevins. Des de la reconducció difícil del diàleg amb els creditors fins a una sortida de l'euro per asfíxia econòmica i insolvència –si el Banc Central Europeu no augmenta la provisió de liquiditat dels bancs grecs, i talla definitivament el cordó umbilical de la línia de liquiditat d'emergència (ELA)–, qualsevol opció és plausible.

“Amb aquest no valent que ha pronunciat el poble grec, demà estendrem la mà als creditors. Parlarem amb cadascun per buscar un compromís”, va declarar Iannis Varufakis, el ministre de Finances.

Sense temps per a la celebració, ocupades a practicar el boca a boca a una economia exànime després d'una setmana de corralito i de control de capitals, les autoritats gregues van moure's de seguida. A primera hora de la nit, Varufakis i el governador del Banc de Grècia, Iannis Sturnaras –enemic acèrrim del Govern de Syriza–, es van reunir amb el primer ministre, Alexis Tsipras, amb l'objectiu d'accelerar l'auxili dels bancs, i poc abans de l'anunciada reunió del Banc Central Europeu. Després de l'emergència bancària, les línies mestres d’Atenes seran dues, ja esbossades la setmana passada: l'informe del Fons Monetari Internacional, que admet que el deute grec és insostenible, i un nou mandat per a Atenes, emparat en la voluntat del poble grec, segons va anunciar el negociador en cap, Euclides Tsakalotos, després de confirmar-se la victòria del no.

Varoufakis: “Amb aquest no valent, demà estendrem la mà als creditors”.

L'absolut suport popular a la proposta de Tsipras ja es podia pressentir des de divendres, en la multitudinària manifestació al centre d’Atenes; per l'enquesta oficiosa que manejava el Govern, que dissabte donava al si només el 29% de suports, i, sobretot, pel moviment que des de la tarda, hores abans del tancament de les urnes, va començar a recórrer l'atrotinada seu central de Syriza, el partit de Tsipras. Després de conèixer-se els primers resultats, milers de persones es van dirigir a la plaça de Syntagma per celebrar la victòria, amb una massiva presència de banderes gregues –l'orgull nacional, la possibilitat d'aixecar el cap davant els dictats de Brussel·les, va ser una altra de les claus de la victòria–. Allà van rebre amb aplaudiments la dimissió del líder de Nova Democràcia i líder de l'oposició, Andonis Samaràs.

El referèndum va ser definit la setmana passada pel Govern com un arma de la negociació amb les institucions, però els resultats amenacen de convertir-se en una arma de destrucció massiva. Dins de Grècia, com a prova de menys polarització de la que s'esperava, però real i evident; i també d'una divisió marcadament generacional, amb un 67% dels joves a favor del no, i un 37% de la gent gran pel sí, malgrat que les pensions han estat sempre al centre de totes les discussions amb els socis.

Les ones de xoc del referèndum van més enllà i confirmen que la victòria va reunir vots d'extrems oposats –d'una banda les esquerres, des de Syriza fins a petits partits extraparlamentaris, passant per un nombre no petit de votants comunistes; d'altra banda, els nacionalistes de Grecs Independents, soci de govern de Syriza, i un bon nombre de neonazis, radicalment oposats als dictats de Brussel·les– enfront d'una oposició incapaç d'unir-se a favor del sí, malgrat l'intent de conservadors i socialistes de forjar un front europeu.

El triomf del no també va confirmar el suport a la gestió de les negociacions de Syriza; malgrat el desgast i a una situació econòmica que voreja l'asfíxia, el partit de Tsipras tornaria a guanyar unes eleccions amb gairebé el 36% dels vots, prop de la majoria absoluta, si es convoquessin ara.

Celebracions a Syntagma

Milers de persones van celebrar ahir al centre d’Atenes la victòria del no en el referèndum. En una convocatòria espontània i improvisada, en què una marea de banderes gregues onejava sobre la multitud, els partidaris del no van irrompre en un gran aplaudiment quan les pantalles de televisió de les cafeteries de la plaça van anunciar la dimissió d’Andonis Samaràs, líder de la conservadora Nova Democràcia.

L'absència de pancartes partidistes, i el predomini de l'ensenya grega, parlaven clarament d'una celebració nacional. “Aquesta victòria significa sobretot unitat. La paraula divisió no figura en el diccionari de la nació grega. També és un missatge de germanor”, explicava Konstantina Stathopulu, membre de Syriza, encara que assenyalava que el que era menys important ahir a la nit era el partit. “Que què passarà demà? A partir d'ara, feina, feina i feina”.

“És una victòria heroica de la democràcia en circumstàncies tan difícils com un corralito i una situació d'asfíxia econòmica”, assenyalava d’altra banda l’Oton, apolític confés, que passejava per la plaça amb el seu gosset. “Està molt equivocat qui vulgui veure aquí consignes partidistes, o un no a l'euro o a Europa, el 95% dels que estem aquí defensem les dues coses. Som només grecs alçant el cap i alçant la nostra veu. Ja n'hi ha prou, no volem ni podem acceptar més austeritat”.

En Iorgos, la Kalíopi i la Teodora, tres amics que es confessaven “esquerrans sense més ni més” admetien estar “emocionats i contents”. “Això és un exercici de plena llibertat i sobirania popular en contraposició amb els dictats de l'exterior, dels bancs i de les institucions”.

El mar de banderes blanc-i-blaves seguia onejant cap a la mitjanit.

MÉS INFORMACIÓ