Selecciona Edició
Connecta’t

Tania Sánchez: “Estic disponible per participar en la llista de Pablo Iglesias”

L'excandidata d'Esquerra Unida revela la seva disposició a integrar-se en la candidatura de Podem per a les generals

Tania Sánchez, durant l'entrevista, a Madrid.
Tania Sánchez, durant l'entrevista, a Madrid.

Tania Sánchez (Madrid, 1979), excandidata d’Esquerra Unida a la presidència de la Comunitat de Madrid i exdiputada regional per aquest partit, va saber la setmana passada que la justícia arxivava la querella presentada pel PP contra ella per prevaricació en la seva etapa com a regidora de Rivas (Madrid). Després d'aquesta notícia, Sánchez, líder de la plataforma Convocatòria per Madrid, revela a EL PAÍS que està disposada a anar en la llista que Pablo Iglesias (Podem) està confeccionant per a les generals, que serà votada en primàries.

Pregunta. Una vegada aclarit el seu futur judicial, el seu futur polític canvia. S’integrarà en la llista de Podem per a les eleccions generals?

Resposta. Amb independència de la causa judicial, jo entenc que el procés que obre Podem, especialment la proposta que fa Pablo Iglesias, ofereix una voluntat de construir candidatures que vagin més enllà de Podem i incorporin persones de la societat civil en una voluntat de treballar d'aquí a les generals, per produir una mobilització molt àmplia d'un sector popular que vol un canvi. En aquest sentit, si aquesta és la voluntat i aquest és el perfil del procés que està construint Pablo Iglesias, això és coincident amb la posició política de Convocatòria per Madrid, motiu pel qual jo estaria disponible a discutir participar-hi.

P. S'ofereix llavors per participar en la llista d’Iglesias?

R. Entenent que la voluntat d'aquesta llista no sigui exclusiva d'un partit, sinó que tingui la voluntat de construir un projecte que vagi més enllà de l'estructura partidista, sí.

P. Quina posició tindrà dins del partit?

R. Jo entenc que el que té Podem és una voluntat de construir una eina on pugui participar molta gent sense necessitat de tenir una vinculació absolutament partidista.

P. Li ha demanat Pablo Iglesias que s'integri a la llista?

R. No he parlat encara amb ell.

P. És conscient que si finalment s'integra en la llista d’Iglesias serà polèmic, perquè va ser la candidata d’IU?

R. Jo vaig ser la candidata d'un projecte polític que tenia una voluntat ferma i col·lectiva per construir un referent per a Madrid, capaç de desbancar el PP i que volia sumar el bo i millor de tots els espais polítics i socials. Una estructura de direcció va bloquejar aquell projecte i un grup ampli de militants vam decidir que, si el projecte polític pel qual ens movíem, que es definia primer per un interès del país i finalment, molt finalment, per estructures partidàries no seria desenvolupat en aquella eina, doncs havíem de desenvolupar-lo per altres vies. Són temps de canvi, de molta militància líquida, de molta descomposició d'estructures i composició d'altres projectes.

P. També podria enfrontar-se a crítiques de nepotisme per la seva relació personal passada amb Pablo Iglesias.

R. Quan els processos són sotmesos a votació popular, a primàries, això queda fora de lloc. És igual el que faci que sempre em criticaran. Estem en un moment en què hi ha molt nerviosisme amb les forces del canvi i qualsevol que tingui una posició des de la qual estigui empenyent en aquest procés de canvi rebrà moltíssimes crítiques.

P. Creu que altres dirigents d’IU haurien de seguir el seu camí?

R. Crec que el resultat de les eleccions municipals demostra el fracàs de la direcció política de Cayo Lara i un èxit de l'organització de base d’IU. Per això crec que aquella organització de base no es pot quedar fora del projecte polític de canvi. La direcció no és creïble quan aposta per una cosa que ha estat impedint en el procés previ a les municipals.

P. Alberto Garzón hauria d'entrar també en aquesta llista?

R. Crec que el conjunt de militants d'aquell espai polític no haurien de deixar de participar del canvi.

P. Es pot fer una unitat popular selectiva, excloent algunes forces?

R. La unitat popular s'ha de basar en un acord polític sobre el que es vol fer. I crec que hi ha dirigents d'aquest país que no creuen que hi hagi un canvi de règim, perquè jo ho he debatut amb ells, no creuen que es pugui fer una alternativa al model europeu ni que hi hagi una altra forma de fer política ni que bona part del que ens passa tingui a veure amb massa anys de derrotes i pocs de victòries. Qui no creu que estem en moment històric i no estigui en disposició del canvi per sobre de qualsevol altre interès de partit o individual, crec que no ajudarà al canvi. Però això no significa excloure. El que tampoc cal fer és enganyar-se ni enganyar.

P. Què li sembla el rebuig de Podem a incloure IU en una candidatura de confluència per a les generals?

R. Jo crec que el que diu IU és: asseiem-nos i arribarem a un acord de partits. I el que diu Podem és: volem un procés d'unitat amb persones vinculades a altres processos i no arribarem a un acord amb el teu partit. Això no té a veure amb la unitat popular, té a veure amb els interessos de dues organitzacions polítiques. Jo fa mesos que treballo en molts municipis de Madrid amb militants d’IU en espais d'unitat i no hi ha cap problema i no hi ha hagut necessitat de fer un acord entre partits amb aquest objectiu. En uns llocs hi ha hagut acord i en d’altres, no, en d’altres són militants treballant pel país. Qui necessiti un aval de la seva organització, doncs…

P. Què li ha semblat la proposta d'unitat popular d’Alberto Garzón?

R. Jo m’estimo molt l’Alberto i crec que coincideixo políticament amb ell moltíssim. Però no sé si té prou força orgànica per fer alguna cosa més que una coalició d'organitzacions. Sé que quan jo vaig estar allà no la teníem.

P. IU ha de quedar-se’n al marge?

R. Fa 10 anys que van aprovar uns documents en què deien que havien d’anar cap a un procés de refundació de l'esquerra per anar a un model ampli, per fer un bloc polític i social, i no s'ha fet. Crec que cal aprofitar els espais en què ja s'està treballant de forma unitària i fer una aposta col·lectiva per entendre on hi ha el motor del canvi, i no està en IU.

P. Comparteix les crítiques de Pablo a IU, anomenant-los aixafaguitarres que en 25 anys no han fet res?

R. A Pablo Iglesias l’honra haver demanat disculpes per aquelles paraules, jo l’he sentit fer-ho tres vegades. Jo conec molt Pablo Iglesias, evidentment, i jo sé que té un immens respecte pel que ha significat que milers de militants que quan no hi havia res seguien lluitant i aixecant banderes per evitar que fos un erm aquesta ciutat. Crec que ell té un enorme respecte per als que han mantingut lluites que han permès que sorgís un germen pel qual al final va aparèixer el 15-M. Els processos de canvi polític mai són lineals, sinó d'acumulació complexa. De moltes de les coses que han anat passant des dels noranta fira ara Pablo també hi era, com bona part de la gent que està a Podem.

P. Iglesias ha demanat disculpes pel to d'aquelles crítiques en una entrevista, però en un article a EL PAÍS va explicar perquè rebutja IU, i diu entre altres coses que a Espanya l'esquerra comunista va fracassar després de la Transició. Hi està d'acord?

R. Això intel·lectualment és una anàlisi correcta. Però el conjunt de l'esquerra. El 1982 va guanyar Felipe González, el procés de Transició va suposar per a la majoria de la gent una oportunitat per abandonar un període gris i iniciar un procés de futur. I era tan elevada l'ànsia de la majoria de la gent de mirar cap endavant que hi havia una gran confiança en els líders polítics. I l'evolució que ha tingut aquell sistema ens ha portat a un moment en què els governants no responen als interessos de les majories sinó als del mercat. Ho estem veient a Grècia. Enfront d'això, l'esquerra no ha tingut capacitat de crear una alternativa capaç de construir una majoria alternativa. No n’hem estat capaços, col·lectivament, no només IU. Això ho va evidenciar el 15-M. Jo he militat durant anys i no he estat capaç de produir això, alguna cosa haurem fet malament. No reconèixer això és no voler assumir ña realitat.

P. Quin paper li queda a IU?

R. Tinc un enorme respecte per tota la gent que milita a IU, em va costar emocionalment molt sortir-ne. Hi ha militants imprescindibles per al canvi. Tota l'estona desitjo retrobar-nos en aquest procés de canvi. Pel bé del país, desitjo que tots els quadres no es quedin fora d'aquest moment històric del canvi.

P. Li sabria greu que acabés absorbida per Podem?

R. Em sabria greu que els militants valuosos acabessin a casa seva, les persones. No les estructures. I no tothom que està a IU és valuós.