Selecciona Edició
Connecta’t
Entrevista a Inés Arrimadas

“Els problemes dels catalans no són culpa de la resta”

Arrimadas, candidata de Ciutadans a la Generalitat, analitza la situació política a Catalunya

Inés Arrimadas. Ampliar foto
Inés Arrimadas. EL PAÍS

Inés Arrimadas (1981, Jerez de la Frontera, Cadis), la candidata de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, afronta el repte de substituir Albert Rivera a Catalunya. És llicenciada en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses. 

Pregunta. Segons les enquestes, el seu partit podria passar de nou diputats a més de 20. A què atribueix aquest salt?

Resposta. Ciutadans ha fet que a Catalunya es comencés a parlar de coses que estaven sota una muntanya de fang feta pels nacionalistes. La nostra gran aportació ha estat parlar sense complexos: dir que cal complir les lleis i les sentències; que els catalans som també espanyols; que el sentiment de ser català i espanyol no és de ser un ranci, un antic o de dretes, sinó un sentiment normal; i que els problemes dels catalans no són culpa només de la resta d'espanyols. La corrupció no és culpa dels asturians, o el deute. No és culpa dels altres. Cal fer autocrítica. La situació és reversible.

P. Quin qualificatiu reflecteix el president Mas?

R. Irresponsable.

P. Vostè parla de “nosaltres els catalans”.

R. Quants anys cal haver viscut en un lloc per sentir-se d'allà? Jo em sento catalana. He triat lliurement Catalunya com la terra on viure i tenir el meu projecte de vida. No cal un pedigrí ni haver-hi viscut 80 anys. També sóc andalusa, els meus pares són de Salamanca… això que al segle XXI hàgim d'estar triant identitats és una cosa antiga. Espanya és plural.

P. Com seria la relació de la presidenta Arrimadas amb l'alcaldessa Colau?

R. Si ens centréssim a recuperar l'economia, ajudar els qui ho passen malament i lluitar contra la corrupció, podríem estar d'acord. No estarem d'acord en el fet que sigui favorable a la independència, que Barcelona posi a la disposició de la causa separatista els seus recursos i instal·lacions, ni tampoc comparteixo gens ni mica el seu model econòmic. Són propostes insensates.

P. Necessita Catalunya un finançament com el de Navarra?

R. A Europa anem cap a la integració fiscal. Els privilegis fiscals territorials tenen data de caducitat. És possible fer un sistema de finançament millor que el d'ara, que no garanteix un finançament raonable per a la sanitat i l'educació, però les comunitats també s'han gastat malament els diners en el que han volgut.

P. A què atribueix la caiguda del PP i el PSC?

R. Han abandonat principis bàsics com la igualtat, la unió i la solidaritat dels espanyols. Han caigut en el marc mental dels nacionalistes. El PSC, molt pitjor. Ha dirigit un Govern nacionalista a Catalunya que permet multes per retolar en castellà i no en català. Que posis una botiga i el nom en l'idioma que et doni la gana em sembla bàsic a la UE. Això ho va impulsar el PSC, que defensa que no s'ensenyi el castellà com a llengua vehicular. Aquests partits han renunciat a defensar sense complexos els seus votants i han pactat amb els nacionalistes a Catalunya i al Govern d'Espanya.

P. Rivera ha proposat que tots dos partits s'uneixin a Ciutadans davant dels nacionalistes.

R. Estem en disposició de demanar-los el suport per encapçalar un Govern alternatiu. Serem la principal representació de les persones que se senten catalanes i espanyoles i volen seguir sent-ho. Pensarem més en els catalans que en el nostre partit, cosa que no han fet cap dels dos. Un canvi important que ve a Espanya és que la governabilitat no dependrà dels partits nacionalistes. Ciutadans pot aportar això.

P. Iceta ja ha avançat que el PSC prefereix donar suport als Governs progressistes. Com definiria el líder socialista?

R. És el reflex del complex del PSC i de la seva ambigüitat.