Selecciona Edició
Connecta’t

Porcel, patrimoni cultural

La Generalitat protegeix i fa accessibles els fons de l'escriptor mallorquí, que serà motiu d'una exposició

Baltasar Porcel va morir fa sis anys. Ampliar foto
Baltasar Porcel va morir fa sis anys.

La correspondència està dividida entre la rebuda i l'enviada i, esclar, ordenada per anys; en cada dossier dels llibres consten el manuscrit, les notes, les correccions, els contractes d'edició i fins i tot les galerades. Tots els articles escrits al llarg de més de 34 anys d'ofici conviuen amb les missives intercanviades amb els lectors. I, per descomptat, també hi ha els dossiers de premsa i totes les entrevistes que se li van fer. En total, 16,5 metres lineals de documentació. Sí, Baltasar Porcel (1937-2009) sempre va creure, fermament i des de jove, que passaria a la posteritat i per això ho va conservar tot metòdicament. Aquest llegat, dipositat l'octubre del 2013, conforma el Fons Baltasar Porcel de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que ara ja es pot consultar, sis anys després de la seva mort. I no només això: en un gest que fins ara només comptava en l'àmbit literari català amb el precedent del llegat de l'editor Josep Maria Castellet (a la Biblioteca de Catalunya), la Generalitat ha declarat aquest fons documental de l'escriptor mallorquí bé integrant del patrimoni cultural català. Això l'equipara, circumscrivint-se només a l'ANC, a seleccionats béns de personatges de l'altura de l'arquitecte i president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch, o a l'irrepetible arxiu històric i fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

“Tenia clar que volia que l'enterressin a la seva Mallorca natal, però també que la seva capital cultural era Barcelona i volia que el seu arxiu es quedés a Catalunya”, assenyala Maria-Àngels Roque, vídua de l'escriptor, que sí que ha deixat a Andratx, on va néixer Porcel, bona part de la correspondència que aquest va mantenir amb Llorenç Villalonga, tot i que està predisposada a seguir proveint de material l'ANC. La Generalitat no ha desemborsat cap quantitat per obtenir aquest llegat, que va ingressar en règim de comodat i el juny del 2014 va passar a cessió. La vídua obté beneficis fiscals a canvi que aquests fons no es puguin dividir, així com l'obligació de notificar qualsevol intent de venda.

Baltasar Porcel va creure

que passaria a la

posteritat i per això

ho va conservar tot

Corresponsals com el rei Joan Carles i el llavors príncep Felip (que va tractar i fins i tot va assessorar amb freqüència en els primers anys de la Transició), els presidents Tarradellas i Pujol, polítics de tot l'espectre (de Dionisio Ridruejo o Ramón Serrano Suñer a Laureano López-Rodó o al fins fa poc ministre de Cultura Juan Ignacio Wert, passant per Duran Lleida, Trias Fargas o Prenafeta) o destacats creadors com Núria Espert, Josep Maria Flotats o Josep Maria Subirachs són alguns dels que conformen la nòmina.

El gruix del llistat no ha de sorprendre en un home de lletres –26 premis en una carrera literària amb obres com Cavalls cap a la fosca (1975), El cor del senglar (2000) i L'emperador o l'ull del vent (2001)–, però que va ser dels pocs del seu gremi que va voler exercir d'intel·lectual i interessar-se pels ressorts del poder, del qual parcialment va formar part quan es va aproximar a Pujol (seduït per la seva actitud i el seu pas per la presó) i dirigir l'avui Institut Europeu de la Mediterrània (1988-2000). Aquesta preocupació no l'eximeix de vaivens contradictoris (mai va tenir vel·leïtats marxistes ni tampoc anarquistes però va mirar amb simpatia als 70 certs postulats dels dos corrents; l'esquerra el va ignorar i la dreta nacionalista de CiU no va acabar mai de considerar-lo del tot un dels seus…) quedarà reflectida a l'exposició Baltasar Porcel: Mallorca, Barcelona, el món, que s'inaugurarà el 20 de novembre al Palau Robert de la capital catalana per passar després al CaixaForum de Palma.

Correspondència amb monarques, polítics

i noms de la cultura

“Just a la Barcelona preolímpica, amb El divorci de Berta Barca, Porcel fa un gir en la seva obra i obre la porta a mirar més l'actualitat a través de novel·les amb les quals intenta explicar la Catalunya del moment i en les quals apareixen banquers, empresaris, presidents de la Generalitat…”, crida l'atenció el crític Julià Guillamon, comissari de la mostra que acabarà també en llibre i que repassarà els orígens de l'escriptor.

L'escriptor marroquí i amic Tahar ben Jelloun, els periodistes Enric Juliana i Tomás Alcoberro i l'escriptora i compatriota insular Carme Riera glossaran en unes xerrades la polièdrica personalitat d'un escriptor de sentiments noblement primitius i que no va defugir mai les polèmiques i que, amb els anys, admetria haver-se equivocat en crear-se enemics al món cultural català i lamentaria especialment el seu enfrontament amb Josep Pla, que va arrencar en la revista Destino quan Porcel la dirigia. Els seus cartesians papers ho deuen reflectir.