Selecciona Edició
Connecta’t
R+D+I

Una dona per cada nou homes en l’elit de la ciència europea

S’agreuja l’escassetat d’investigadores en un dels programes científics més prestigiosos de la UE

Part de l'equip de l'investigador Peter Lodahl (dreta), de l'Institut Niels Bohr (Dinamarca), que ha rebut una Advanced Grant aquest any.
Part de l'equip de l'investigador Peter Lodahl (dreta), de l'Institut Niels Bohr (Dinamarca), que ha rebut una Advanced Grant aquest any.

L'elit de la ciència a Europa continua sent, gairebé en exclusiva, cosa d'homes. Els últims resultats d'un dels programes més prestigiosos de la UE per finançar científics ja consagrats així ho demostra. Només un de cada 10 investigadors guardonats en l'última edició de les Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (CER) és dona. La diferència entre sexes registrada aquest any encara és més elevada de l'habitual. A Espanya, entre els 13 investigadors que han aconseguit aquest suport financer, només hi ha una dona: Teresa Puig, de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.

Si alguna cosa ha quedat palesa des que es va començar a plantejar el problema del desequilibri entre gèneres en la ciència fa diverses dècades és que es tracta d'un fenomen molt complex, sense causes ni solucions fàcils. A tot Europa, les dones són majoria entre els estudiants i llicenciats universitaris, però a partir d'aquest nivell la seva presència comença a minvar fins que, en l'escala més alta de la investigació, només un de cada cinc professionals és dona, segons dades de l'estudi She Figures de la UE. Si es mira els llocs directius, les places en societats científiques o els guardons més prestigiosos, el desequilibri és igual o major.

Al programa de les Advanced Grants, dirigit a caps d'investigació, sembla que el problema és “l'origen”, segons ha explicat Jean-Pierre Bourguignon, president del CER. Es tracta d'un problema “molt preocupant”, diu. “Hi ha diverses causes, però una de les importants és que el nombre de dones que es van presentar a la convocatòria és molt baix, només el 13,6% del total”, ressalta.

Els 190 investigadors seleccionats es repartiran un total de 445 milions d'euros en programes d'investigació de cinc anys. El nombre de dones en aquest programa sol ser el més baix de totes les convocatòries del CER. Entre el 2007 i el 2013, les dones van aconseguir el 12,8% d'aquestes ajudes. Aquest any el percentatge només arriba al 10%.

La taxa d’èxit de les dones està sempre per sota de la dels homes”

“Aquestes xifres són consistents amb el fet que a la Unió Europea la proporció de dones en els llocs de grau A [l'escalafó més alt] és del 20% i només de l'11% en les enginyeries”, comenten des del CER. A Espanya, entre el 2008 i el 2014, un total de 85 investigadors han rebut una Advanced Grant, 12 dels quals són dones. Això suposa una mitjana del 14%. Aquest any, no obstant això, la mitjana és del 8%. Si s'inclouen totes les ajudes que dóna el CER, el percentatge de dones augmenta fins al 21%, lleugerament per sota del país líder en ajudes, el Regne Unit (24%), però per davant d'altres com Alemanya (18%).

El 2008 el CER va crear un grup de treball especialitzat en gènere que ha engegat algunes mesures per garantir la igualtat d'oportunitats.

Isabelle Vernos forma part d'aquest grup de treball. La investigadora, que treballa al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, recorda que, més enllà del percentatge de dones que obtenen les ajudes, hi ha un altre problema “diferent” i igual d'important. “Si mires les dades des del 2008, la taxa d'èxit de les dones està sempre per sota de la dels homes, tant per al programa Advanced Grants com en els altres dedicats a investigadors més joves”, ressalta. Per Vernos és “preocupant” que la situació en l'escalafó més elevat “estigui fins i tot pitjor del que estava”.

Per què passa això? Ara com ara és difícil saber-ho, admet Vernos. Durant aquests anys sí que s'ha observat que algunes de les possibles solucions no produeixen els resultats esperats. El fet que hi hagi majoria d'homes en els grups de control que avaluen els projectes podria semblar una causa del baix èxit femení. Però les dades acumulades fins ara ho desmenteixen, ja que no s'ha observat una correlació estadística entre els grups de control amb més dones i una millor taxa d'èxit femení, comenta Vernos.

Senyals de millora

La part de feina més sacrificada en la vida d'un científic sol ser entre els 20 i els 40 anys, quan l'ideal és fer diverses estades a l'estranger. També és el temps en què moltes dones decideixen tenir fills. Per això el CER va modificar les normes de la seva convocatòria donant a les candidates 18 mesos més de temps per fill per presentar-se i compensar per una possible interrupció de la seva carrera per maternitat. Una tercera mesura va ser eliminar l'“autoavaluació” que havien de fer els candidats. “Hi ha estudis que afirmen que les dones no són gaire bones promocionant-se a si mateixes o defensant la importància de la seva feina, cosa que els homes saben fer millor”, explica Vernos. Però, ara com ara, tampoc aquestes mesures han produït resultats apreciables, en part perquè és aviat per saber si funcionen, ressalta aquesta investigadora que forma part del Comitè Científic del CER.

Entre els més joves, el panorama és una mica menys desolador. El 33% dels que aconsegueixen una Starting Grant i el 28% dels que aconsegueixen una Consolidator Grant (dissenyades respectivament per a investigadors al començament i a la meitat de la seva carrera) són dones, segons les dades facilitades pel CER. “Que s'igualin les taxes entre els més joves és encoratjador; potser així, a poc a poc, s'anirà canviant la situació”, assenyala Vernos.

En la mateixa línia es pronuncia Capitolina Díaz, presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues. Les xifres de presència femenina en les convocatòries per a científics més joves “indicaria que no només el pool de partida de dones és cada vegada més potent, sinó que les mesures d'igualtat comencen a tenir algun efecte i cal, per tant, mantenir-les i reforçar-les”, ressalta.

Per Vernos, el més important és no prendre mesures contraproduents, com fixar quotes. Això va contra la igualtat d'oportunitats i podria donar motiu a introduir més contingents injusts. “Al final acabaríem repartint els fons segons criteris esbiaixats, no és una solució”, conclou.