Selecciona Edició
Connecta’t

Tunísia declara l’estat d’emergència després dels atacs de Sussa

La mesura dóna més capacitat al Govern i més poder a la policia i a l'Exèrcit

Homenatge als morts de l'atemptat del 26 de juny, divendres a Sussa.
Homenatge als morts de l'atemptat del 26 de juny, divendres a Sussa. EFE

El Govern de Tunísia ha declarat aquest dissabte l'estat d'emergència en tot el país, una setmana després de l'atemptat al complex turístic de Sussa, en què van morir 38 persones, la majoria turistes britànics. Així ho ha indicat mitjançant un comunicat l'oficina del president, Beji Caid Essebsi, que es dirigirà al país aquesta tarda. 

L'estat d'emergència es preveu a la legislació tunisians des del 1987 per a les situacions que suposen un greu perill per a l'ordre públic. Aquesta llei atorga poders especials d'emergència a la policia i a l'Exèrcit –més autoritat– i també més capacitat al Govern. A més, pot restringir alguns drets, com el d'assemblea pública. La durada màxima que pot tenir és de 30 dies i només es pot prorrogar per mitjà d'un decret.

L'última vegada que es va declarar l'estat d'emergència al país va ser el gener del 2011, durant les mobilitzacions de la primavera àrab, que van acabar amb el règim del president Zine El Abidine Ben Ali; des de llavors i fins al març del 2014, s'havia renovat constantment.

Tunísia s'enfronta, des de la revolució, a un augment dels moviments gihadistes, responsables de la mort de desenes de policies i militars, i escenari de dos atemptats reivindicats per l'Estat Islàmic (EI) en un període de tres mesos.

Essebsi, de 88 anys, ja va declarar la setmana passada que el seu Govern prendria mesures “doloroses, però necessàries”. En aquell moment només va concretar que ordenaria el tancament d'unes 80 mesquites. També va començar a filtrar-se des del Govern que podria revisar-se la llei d'associacions.

El Govern del laic Caid Essebi ha afrontat, en el mig any de mandat que porta, moltes pressions socials i polítiques. En el plànol laboral està patint vagues i protestes gairebé totes les setmanes. I en el polític, s'ha vist afeblit per una campanya iniciada a les xarxes socials i recolzada per l'oposició que sota el lema d'“On és el petroli?” intenta implantar el missatge que el Govern amaga les riqueses energètiques del país per a benefici d'uns pocs.

El primer ministre, Habib Essid, va reconèixer en una entrevista amb la BBC que la policia va actuar massa lentament a l'hora de reaccionar i evitar l'atemptat de la ciutat costanera de Sussa.

MÉS INFORMACIÓ