Selecciona Edició
Connecta’t

Les infeccions de transmissió sexual es multipliquen entre el col·lectiu gai

Els casos de sífilis i gonorrea es quadrupliquen i tripliquen en 10 anys

Un home es fa la prova per detectar una infecció.
Un home es fa la prova per detectar una infecció.

Els homosexuals s'han convertit en el col·lectiu amb més risc de tenir una infecció de transmissió sexual (ITS). Els nous contagis de VIH van donar la veu d'alarma fa un any: sis de cada 10 nous infectats són gais, alertava BCN Checkpoint el juliol del 2014. L'últim informe del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) corrobora aquesta tendència. El 58,5% dels 808 diagnòstics de VIH detectats el 2014 corresponen als homes que tenen sexe amb altres homes (HSH). En 10 anys els casos de sífilis s'han quadruplicat i els de gonorrea, triplicat. La majoria, d'aquest perfil.

Els diagnòstics de sífilis van assolir els 902 infectats el 2014. D'aquests, 627 van emplenar una enquesta que va revelar que en el 73% d'ocasions eren HSH. La gonorrea també ha crescut. L'any passat es van notificar 1.555 nous casos, segons el Sistema de Vigilància Epidemiològica de la Sida/VIH/ETS a Catalunya (SIVES). 783 d'aquests casos es van sotmetre a l'enquesta i el 43% eren homes que havien tingut relacions amb altres homes. “Això no és una cosa puntual de Catalunya. Passa a la majoria de països d'Europa. Indica una exposició a conductes de risc i els estudis ens diuen que hi ha més incidència entre HSH. Poden ser homosexuals o no. Epidemiològicament estudiem el que fan, no com se senten”, matisa Jordi Casabona, director del CEEISCAT.

La seva explicació es basa que “el nombre de contactes entre homosexuals és molt més alt que entre els heterosexuals”. A més, “la prevalença de VIH entre aquest grup és del 17% i, en haver-hi més contactes, les probabilitats d'infecció augmenten”.

L'informe SIVES també recull el perfil de més risc davant el VIH, a partir d'un estudi amb HSH no infectats: ser d'origen estranger, tenir més de cinc proves de detecció anteriors i, en els últims sis mesos, practicar penetració anal sense preservatiu amb parella estable d'estat serològic desconegut, tenir més de 10 parelles sexuals ocasionals, practicar la penetració anal sense preservatiu amb una parella ocasional i autodeclarar una gonorrea. L'estudi (cohort Ítaca) va demostrar que la incidència de VIH va passar d'1,3 de cada 100 persones a l'any el 2009 a 3,1 el 2011. “Fa temps que ho alertem i som aquí perquè no s'han implantat les polítiques adequades”, critica Ferran Pujol, responsable de BCN Checkpoint, un centre de detecció de VIH i altres infeccions. L'entitat, que lidera projectes d'investigació, detecta el 40% dels casos de VIH a Catalunya. “La resposta al problema seria augmentar el nombre i la freqüència de les proves de detecció de VIH, fer un cribratge sistemàtic d'altres i subministrar antiretrovirals com a prevenció abans de tenir relacions de risc (la profilaxi preexposició)”.

Casabona també defensa “la prevenció, promoure conductes de sexe segur i programes de sensibilització”. El director de CEEISCAT critica la passivitat institucional. “Sabem per què s'infecta la gent i s'hi pot fer més”. El projecte PISCIS, per investigar la història del virus i la coinfecció amb hepatitis, és un exemple. “Està parat per falta de decisió”. Tot i que es va posar en dubte la viabilitat del centre, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va defensar dimarts el seu paper en la lluita contra la sida i es va comprometre a mantenir-lo obert.

 

La profilaxi preventiva, a debat

La profilaxi preexposició (PrEP) és el tema més candent entre els experts que treballen en la lluita contra la sida. El tractament preventiu  -consisteix a prendre antiretrovirals abans, durant i/o després de tenir relacions de risc- s'ha demostrat tan eficaç que fins i tot es va haver de suspendre l'estudi francès Hipergay pels bons resultats que donava des d'un principi (es va certificar que amb la profilaxi preventiva s'evitaven els contagis de VIH i no era "ètic" administrar placebo a alguns dels participants de l'estudi). Previsiblement, les autoritats europees aprovaran el tractament l'any que ve.

Amb tot, el debat està obert. "EL PrEP ha donat molt bons resultats però falta saber com implementar-lo: a qui s'ha de donar, els efectes adversos, qui l'ha de pagar", apunta Casabona, que tem que augmentin les conductes de risc. Segons el SIVES, el 60% dels HSH utilitzarien la PrEP però el 19% també creu que s'incrementarien les pràctiques de risc.

"Això és el millor que ha sorgit en prevenció des de l'inici de l'epidèmia perquè amb el condó vam pensar que s'havia d'arreglar i no ho ha solucionat. Les xifres són escandaloses i hem de donar una resposta immediata. La PrEP estaria controlada per un metge i hi hauria més cribratge de les ITS perquè s'haurien de fer analítiques trimestrals", sentencia Pujol.