Set famílies resisteixen en un bloc del ‘banc dolent’ a la Bordeta
A l'edifici, ocupat per la PAH, hi viuen quatre menors i dos jubilats
L'Ajuntament de Barcelona té sobre la taula la notificació de desallotjament d'un edifici ocupat per la PAH al febrer a Sants-Montjuïc. Situat al carrer d'Hostafrancs, el bloc de la Bordeta és l'únic edifici a la ciutat en mans de l'obra social de la plataforma que durant cinc anys va liderar l'ara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Encara que feia set anys que estava buit, els propietaris demanen el desallotjament de les set famílies que hi viuen. La PAH ha demanat al Consistori que intervingui per evitar el desnonament de l'edifici propietat de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb o banc dolent), bloc en què viuen quatre menors i dos jubilats.
La calor és intensa i el Rubén, de 64 anys, connecta l'únic ventilador del bloc de cases del carrer Hostafrancs. Es va jubilar el 2011 i cobra una pensió de 500 euros, que reparteix amb la seva dona Carmen, després d'haver-ne treballat més de 40 anys.
“Només volem les cases que ens treuen els bancs”, resa un cartell al tercer pis. La inquilina és la Llum, una catalana de 48 anys que viu amb la seva gata. Va ser de les primeres a instal·lar-s'hi després d'haver de lliurar casa seva al banc fa tres anys, perquè no podia pagar la hipoteca. La Llum no té ingressos, treballava com a autònoma en serveis de jardineria. Ara només percep 260 euros al mes que compagina amb algunes feines esporàdiques. La seva única propietat és una furgoneta que va trigar set anys a pagar. La Llum és activista i veterana en l'ocupació. És el segon habitatge que ocupa. “L'única solució que em van donar a Serveis Socials va ser la d'optar als concursos d'habitatge públic, però no puc, perquè demanen uns ingressos mínims de 600 euros per inscriure-t'hi. L'Administració ens ha deixat completament de banda”, explica. “Aquest edifici fa set anys que està buit i ni tan sols es va acabar de construir. Ara ens volen fer fora però no tenim on anar".
La notificació de desallotjament emesa pel jutge arribarà abans de dilluns. Un cop la rebin, les famílies tenen set dies per anar-se'n. Si no ho fan, els Mossos d'Esquadra els desallotjaran per la força, tret que abans s'arribi a un acord amb els propietaris. L'immoble és propietat de la família Riera-Marsá. Es va quedar a mig construir el 2007, quan la promotora mallorquina que van formar, Nyala 2006, va entrar en fallida i no van poder fer front al pagament de la hipoteca — més de set milions d'euros— i va ser absorbida per la caixa d'estalvis balear Sa Nostra. L'edifici està actualment en mans de la Sareb, que en un any no ha executat la hipoteca dels Riera-Marsá, segons la PAH. La denúncia, tot i això, està a nom dels propietaris i la Sareb eludeix responsabilitats.
El portaveu de la PAH, Carlos Macías, assegura que les famílies no tenen cap més lloc on anar i que des de la plataforma han intentat negociar amb la família i amb la Sareb sense èxit. El següent pas va ser informar l'Ajuntament i Serveis Socials de la situació. Des del Consistori asseguren que estan intentant arribar a un acord amb els propietaris i treballant en un protocol social de vulnerabilitat.
La Llum està a l'espera d'un lloguer social, igual que la Mónica, l'última a arribar al bloc. Comparteix habitació amb l'Aida al quart pis fins que pugui posar un lavabo i un wc al primer pis. Ara les famílies tenen llum i aigua, però quan hi van arribar les dutxes es feien en cases d'amics i el sopar es reduïa a aliments sense cuinar. La Mónica té 30 anys i cobra 3,98 euros l'hora atenent trucades en un call center de la cadena de pizzes Domino's. Per hora nocturna cobra 65 cèntims més. Amb un sou que no arriba als 600 euros va haver de deixar l'habitació que compartia perquè no li arribava per menjar. El seu primer desnonament el va viure amb 16 anys, quan van desallotjar la seva mare per impagament del lloguer.
“Som famílies normals intentant sobreviure”, explica l'Eli, de 24 anys, a la planta baixa de l'edifici que les famílies utilitzen com a zona comuna. Una nevera, un fogó i una taula amb set cadires. Aquí es reuneixen per cuinar i compartir històries. L'Eli és la mare de la Yanira, de dos anys, i de l'Hugo, de set anys. La Yanira acaba d'aixecar-se de la migdiada i juga darrere de la Pulga, una gosseta beagle de quatre anys. “Vivíem de lloguer en un estudi al Carmel amb humitats i sense ventilació pagant 400 euros”, explica l'Eli, “jo només tinc una ajuda de 570 euros de la renda mínima d'inserció així que vam ocupar un habitatge a Bon Pastor perquè no arribàvem a final de mes”. Ara viuen tots a la Bordeta. Els nens estan empadronats al Bon Pastor, on van al col·legi i tenen els metges. Estan lluny, però és més bona opció que no tenir un lloc per viure.
Es fa tard i el Rubén s'acomiada. És l'avi de la Bordeta, el “manetes de la casa”. Amb dos néts, aquest uruguaià de nacionalitat espanyola, no renuncia al bon humor. “Tan vell com sóc, vaig pensar que no m'hi voldrien”, bromeja.
