La falta de liquiditat asfixia Grècia

La banca grega està a un pas de quedar-se literalment seca. La patronal bancària hel·lena va advertir divendres que la liquiditat de les entitats financeres es limita a menys de 1.000 milions d'euros. Les sucursals podrien quedar-se sense efectiu dilluns. En només cinc dies de controls de capital, l'economia grega es desintegra a tota velocitat: hi ha problemes per als importadors, els exportadors, el sector turístic, els pensionistes i per descomptat per als bancs, que sense diners frescos van cap a la fallida. Aquestes dificultats imposen una enorme pressió sobre el referèndum de diumenge: el BCE i l'eurozona anuncien que actuaran en funció del resultat. El sí generarà greus dificultats polítiques. El no, avisa Brussel·les, pot precipitar Grècia cap a la sortida de l'euro.

El poder tou de la UE pot transformar-se de vegades en una espècie de trituradora econòmica. La Comissió Europea ha convertit el referèndum grec en un plebiscit sobre l'euro, i la resta d'institucions uneixen esforços per imposar la màxima pressió sobre el vot de demà: el mecanisme de rescat (Mede) va declarar ahir l'impagament del deute grec i es reserva l'opció de reclamar-ne la devolució d'un sol cop, i el BCE assegura pràcticament cada dia que una negativa provocaria una ruptura de relacions i activaria els pitjors escenaris. La banca i l'economia ja pateixen de valent, fins i tot abans del resultat del referèndum. I la tensió explora nous límits cada dia: el primer ministre Alexis Tsipras ha hagut de demanar calma als militars després que 16 exalts càrrecs de les forces armades demanessin divendres “unitat nacional”, “en un moment crític de la història de Grècia, que requereix prendre decisions doloroses”.

A la crisi política que s'acosta s'hi suma una economia i sobretot un sistema financer que mostren preocupants signes de congelació. El president de la patronal bancària, Louka Katseli, va revelar que el control de capitals, el corralito i la congelació de la liquiditat d'emergència del BCE han afectat el maltractat sistema financer, que disposa de reserves d'efectiu de menys de 1.000 milions. Fonts de les Cambres de comerç redueixen aquesta xifra a només 500 milions. Això permet sobreviure amb prou feines uns quants dies, a costa del BCE. El ministre Yanis Varoufakis afirma que les entitats obriran les portes dimarts “amb tota seguretat”, però no és clar amb quina disponibilitat de liquiditat.

La desintegració a càmera lenta de l'economia grega —una pèrdua d'una quarta part del PIB en l'últim lustre— s'ha accelerat en l'última setmana, arran de la convocatòria del referèndum i la suspensió del moviment de capitals. Atenes acusa els socis d'haver obligat a activar el corralito (60 euros per persona i dia). Però fins i tot amb aquesta mesura d'emergència, el sistema financer està abocat a un ràpid col·lapse si dilluns, sigui quin sigui el resultat del referèndum, no s'engega un salvavides gairebé automàtic.

L'ajuda més indispensable és la del BCE, davant el risc que la banca mori d'asfíxia, arrossegui l'economia i precipiti una crisi a gran escala. Els quatre grans bancs (NBG, Alpha, Piraeus i Eurobank) ja haurien fet fallida sense els controls de capital, segons les agències de qualificació. I el forat als seus comptes no ha fet més que créixer des de dilluns. La posició de liquiditat i de solvència del sector és molt feble; sense salvavides, el Banc de Grècia es pot veure obligat aviat a tancar entitats, segons un informe de Fitch, una de les grans agències de qualificació.

Estalviadors amb pèrdues

Amb prou feines hi ha diners en el fons de garantia de dipòsits (uns 3.000 milions), per la qual cosa ni tan sols és descartable que les autoritats obliguin els estalviadors a assumir pèrdues, una mesura amb un cost polític exorbitant. “Sense una acció ràpida per part de les institucions, l'enrenou està assegurat”, va dir una font europea; “per això, Brussel·les i Berlín han deixat clar que ha de guanyar el sí”.

Aquesta jugada europea comporta grans riscos: en cas d'un vot negatiu, els ponts entre Brussel·les i Atenes hauran quedat calcinats. Tsipras va convidar divendres els seus conciutadans a fer cas omís de “xantatges i ultimàtums”, però la banca per si sola espanta de valent. El corralito podria ser encara més restrictiu en breu. “Si els grecs voten no, Grècia serà molt més feble”, va avisar Wolfgang Schäuble. El ministre alemany no vota diumenge, però és una de les figures de l'Eurogrup, que dilluns avaluarà els resultats per veure si Europa dóna un senyal polític al BCE per desencallar la situació. O per fer el contrari i ferir de mort la banca.