_
_
_
_
_

Els divorcis de mutu acord es poden formalitzar davant notari

La norma publicada divendres al BOE allibera els jutjats de milers de tràmits

Reyes Rincón
Rafael Catalá i Soraya Sáenz de Santamaría, divendres.
Rafael Catalá i Soraya Sáenz de Santamaría, divendres.Uly Martín

Abans es feia al jutjat i, des d'ara, també es pot fer a la notaria. La Llei de Jurisdicció Voluntària, que aquest divendres es va publicar al BOE, permetrà que els que vulguin desfer el seu matrimoni ho puguin fer acudint al notari i pagant. Aquesta novetat entra en vigor aquest mes (el dia 23). La norma també permet que els notaris puguin tramitar casaments, tot i que no fins al 2017. Tot això es podrà fer pagant prèviament 95 euros. Pel que fa als divorcis, els jutges només podran ser substituïts quan la separació sigui de mutu acord i no consti que es tenen fills o persones amb discapacitat a càrrec personal.

Más información
Casaments davant de notari per 95 euros
Abans d'acudir al jutge, passi per la notaria
Gallardón planteja el divorci davant de notari encara que hi hagi fills menors
Jo us escripturo marit i dona
Casaments davant de notari

La llei delega als 3.000 notaris i 1.000 registradors espanyols –que cobren un aranzel fixat pel Govern– una part dels procediments no contenciosos que ara es resolen als jutjats, com els relacionats amb herències o conflictes menors a empreses. Quant als casaments i divorcis, el ciutadà pot escollir, és a dir podrà triar entre casar-se davant d'un capellà, un jutge o alcalde o fer-ho davant d'un notari. Una esmena introduïda pel PP en el tràmit parlamentari afegeix una altra possibilitat que permet que els secretaris judicials puguin casar i divorciar de manera gratuïta.

La norma eleva també l'edat mínima per contreure matrimoni dels 14 als 16 anys, la mateixa edat que la de consentiment sexual, de manera que s'elimina l'opció que un jove pugui emancipar-se als 14 per casar-se, com passava fins ara. A més, la llei reconeix els efectes civils dels matrimonis celebrats pels ritus budista, mormó, ortodox i el dels testimonis de Jehovà, que s'uneixen als catòlics, musulmans i jueus.

En termes generals, la Llei de Jurisdicció Voluntària allibera els jutges de tasques que no són estrictament jurisdiccionals. La iniciativa la va plantejar el 2012 el que llavors era el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón –l'actual és Rafael Catalá–, que la va presentar com una solució per “descongestionar els jutjats” i va negar que hi hagués la intenció de generar negoci per als notaris, un sector que amb la caiguda de la venda d'habitatges ha vist disminuir la seva activitat.

La jurisdicció voluntària regula assumptes en què no hi ha un conflicte directe entre dues parts, sinó una necessitat del ciutadà d'obtenir una resolució judicial per exercir un dret o arribar a un acord. Hi ha uns 50.000 procediments d'aquest tipus a l'any –dels nou milions d'assumptes que entren als jutjats, segons Justícia–, i pràcticament tots els resolen, ara per ara, els jutges.

El Govern espanyol calcula que aproximadament 18.000 d'aquests assumptes passaran a notaris i registradors. Els jutges i secretaris judicials seguiran tenint competència exclusiva en els expedients en matèria de persones i família, com els drets de menors, i en determinats assumptes en matèria mercantil i de dret successori.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_