Israel es queda amb la memòria de Franz Kafka
La justícia tanca un llarg procés i ordena cedir a la Biblioteca Nacional els manuscrits de l'escriptor, en mans d'una secretària
Quan l'autor de La metamorfosi va morir havia deixat encomanat al seu millor amic que cremés tots els seus manuscrits. Però Max Brod no va complir la seva paraula i l'obra en alemany de l'escriptor jueu de Praga Franz Kafka (1883-1924) va poder deixar el seu segell en la literatura universal amb textos com El procés o Carta al pare.La justícia israeliana sembla haver completat la missió de Brod 91 anys després en dictaminar que els seus manuscrits, en mans fins ara dels hereus de la secretària de l'amic i marmessor, han de ser lliurats a la Biblioteca Nacional d'Israel perquè puguin ser consultats pels investigadors i el públic en general.
El Tribunal del Districte de Tel Aviv ha ratificat aquesta setmana la decisió d'un tribunal inferior el 2012 favorable a la Biblioteca Nacional. En desestimar el recurs dels titulars privats dels arxius —amb dures paraules sobre la seva “conducta criminal”— la justícia tanca un llarg i complex plet que fa honor a una de les novel·les més conegudes de l'escriptor.
Nascut sota l'Imperi Austrohongarès a la capital de l'actual República Txeca, Kafka amb prou feines va publicar un grapat de relats durant la seva curta vida, marcada per les tribulacions familiars i les malalties. El seu amic Brod es va ocupar de buscar-li, al seu pesar, un lloc en la història de la cultura mundial, però va haver de fugir de Praga després de la invasió de l'Alemanya nazi el 1939.
El marmessor de l'escriptor jueu va acabar la seva peripècia a la Palestina sota administració britànica, on es va endur amb ell tots els manuscrits de Kafka. A la seva mort a Israel el 1968, Brod va llegar tots els seus papers, inclosos els de l'autor d'El castell a la seva secretària personal, Esther Hoffe, amb l'obligació que els lliurés a un arxiu públic: “La Universitat Hebrea de Jerusalem, la Biblioteca Municipal de Tel Aviv o una altra institució similar a Israel o a l'exterior”. Però Esther i la seva germana Ruth van començar a gestionar llavors el llegat provisional de documents com una col·lecció privada.
Hoffe tampoc va complir la voluntat pòstuma i es va dedicar a subhastar manuscrits i documents al millor postor per aconseguir elevades summes, que es xifren en milions de dòlars. Moltes de les desenes de milers de pàgines que va rebre en custòdia van acabar en mans de l'Arxiu de Literatura Alemanya, situat a la localitat de Marbach. La resta dels documents es van ocultar de la vista del públic en 10 caixes de seguretat situades en bancs de Tel Aviv i Zurich, així com als murs de la casa de la secretària.
Quan va morir el 2007, Esther Hoffe va llegar els manuscrits i cartes a les seves dues filles. Va ser llavors quan la Biblioteca Nacional, emparada pel Govern d'Israel, i les hereves germanes Hoffe, amb el suport de l'Arxiu de Literatura Alemanya van iniciar el complicat plet que s'acaba de tancar.
Història venuda al millor postor en subhasta pública
El tribunal de Tel Aviv que ha decidit a favor de la Biblioteca Nacional d'Israel en el procés sobre la propietat dels arxius de Franz Kafka s'ha expressat en termes inusualment durs contra els fins ara posseïdors dels documents. “Va causar una indignant injustícia amb la forma en què va gestionar el llegat literari”, s'afirma sobre la conducta d'Esther Hoffe, la secretària de Max Brod, marmessora de l'escriptor. Ella va rebre l'encàrrec de custodiar els documents el 1968 a la mort del millor amic de l'autor.
“Kafka no va conèixer Hoffe i mai va parlar ni es va reunir amb ella”, precisa la sentència. “[La secretària] No era una persona propera ni amb la qual ell tingués una relació familiar”. El tribunal de Tel Aviv sosté que, mentre l'escriptor havia ordenat la destrucció de la seva obra després de la seva mort, la secretària de Brod, primer, i les filles d'aquesta, després, “es van dedicar a vendre-la al millor postor en subhasta pública”.
En una altra argumentació una mica més forçada, els jutges israelians consideren que Brod, que va haver de fugir de Praga el 1939 i refugiar-se en el que avui és territori de Israel per escapar dels nazis, “difícilment hauria acceptat que el seu llegat hagués acabat en una institució alemanya”. Esther Hoffe i les seves filles van vendre part dels manuscrits de Kafka valorats en diversos milions de dòlars a l'Arxiu Nacional de Literatura d'Alemanya.
Sobre la firma
