L’FMI avala la tesi grega que el deute és insostenible

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha justificat aquest dijous les posicions del Govern grec en assegurar que el deute del país és insostenible i que una quitança és gairebé inevitable. El Fons va establir les bases d'un tercer rescat en xifrar les necessitats de finançament del país en 51.900 milions d'euros, dels quals Europa n'hauria d'aportar 36.000 milions. Una recomanació que arriba l'endemà passat que el Govern d'Atenes incomplís els seus pagaments amb el Fons i a dos dies que se celebri un referèndum sobre els plans d'ajust.

“No m'escolti a mi, que sóc el ministre de Finances d'un partit radical d'esquerres. Escolti l'FMI”. En una entrevista amb Bloomberg, Iannis Varufakis, s'escudava en l'informe que hores més tard va publicar el Fons Monetari per justificar el rebuig del Govern d'Atenes a qualsevol acord amb els creditors que no contempli una reestructuració dels deutes.

De fet, el mateix organisme admet que les finances de Grècia són pràcticament inviables, fins i tot complint el programa que estava en vigor fins dimarts passat: “els riscos per a la sostenibilitat del deute eren molt significatius”. En concret sosté que si el creixement és menor de l'1% (va créixer el 0,1% en el primer trimestre) o el superàvit primari (saldo abans del pagament dels interessos del deute) és inferior al 2,5% del PIB (va ser de l'1,7% el 2014) “seria necessària una quitança del deute”, així com atorgar un període de gràcia de 20 anys als deutes existents i allargar la vida dels crèdits en vigor fins als 40 anys.

Amb el seu informe, el Fons avala la tesi del govern grec que el deute és insostenible

La part de l'informe que va ignorar Varufakis va ser la part en què el Fons critica els canvis introduïts en les polítiques econòmiques des de principi d'any, quan va arribar al poder l'actual Govern, i que “han provocat un augment substancial de les necessitats financeres del país”. Com a exemple cita que les factures pendents de pagament per part de l'Administració Pública ronden els 7.000 milions d'euros.

Segons l'FMI, fins a finals del 2018 les necessitats de finançament de Grècia ascendeixen a 51.900 milions d'euros, “cosa que requerirà una nova aportació europea de, com a mínim, 36.000 milions d'euros durant aquell període”. Com que l'informe es va redactar abans que expirés sense acord la pròrroga del segon rescat, aquella quantitat no inclou els 7.200 milions d'euros que no han estat desemborsats d'aquell acord, ni els 1.600 milions que es deuen des del dimarts al Fons ni l'impacte del corralito bancari. D'aquesta manera, les necessitats de finançament del país superarien els 60.000 milions d'euros.

“No m’escolti a mi, que sóc un radical d’esquerres. Escolti l’FMI”, diu Varufakis

Les normes de funcionament del Fons li impedeixen assumir una quitança, ja que manté un estatus de creditor preferent. Això significa que la seva recomanació hauria d'aplicar-se únicament sobre el deute que Grècia manté amb les institucions europees, els seus creditors més grans. Ara per ara el Fons tampoc podria participar en un tercer rescat a Grècia. Les seves regles li impedeixen donar una nova ajuda financera a un país que manté un deute pendent de pagament amb l'organisme, com succeeix en el cas de Grècia des de dimarts passat.

L'informe és un reconeixement implícit al fracàs dels plans de rescat per Grècia durant aquesta crisi i en els quals ha participat activament l'organisme, que controlen els Estats Units. Ja el 2013 el Fons va reconèixer que havia estat un error ajornar fins al 2012 una quitança del deute que aleshores estava en mans privades, quan es va produir el primer rescat, i que havia subestimat l'impacte de les polítiques d'austeritat sobre l'economia.