Selecciona Edició
Connecta’t

Rafael Nadal, eliminat de Wimbledon a la segona ronda per Dustin Brown

El balear cau davant el 102 del món per 7-5, 3-6, 6-4 i i s'acomiada del torneig londinenc

Rafael Nadal es lamenta per un punt perdut. Ampliar foto
Rafael Nadal es lamenta per un punt perdut. AFP

Una altra vegada, de nou. Rafael Nadal s'ha acomiadat de l'All England Tennis Club massa aviat. El número 10 va caure (7-5, 3-6, 6-4 i 6-4 en dues hores i 34 minuts) enfront de l'alemany Dustin Brown, 102 del món, 30 anys. Nadal s'ha inclinat quan a Wimbledon encara es perfila el quadre, a l'espera dels plats forts.

Eren molts, massa, els senyals que indicaven que les coses no anaven bé. Mentre Toni Nadal s'esgotava les ungles fins a la lúnula, el seu nebot oferia un escarafall rere l'altre sobre la pista. No es trobava ell mateix, ni tampoc la manera de desarticular el joc anàrquic de Brown. Una altra vegada es va veure el Nadal vacil·lant a qui li costa redreçar el rumb si les coses vénen tortes o es gira el dia. Gest tort, celles arrufades, negatives amb el cap. Mal assumpte. Mal indicatiu per al de Manacor, que en la seva posada a punt al torneig havia exhibit una versió ben diferent contra Thomaz Bellucci.

Aquesta vegada, amb una brisa lleugera i la llum càlida del vespre de Londres, el número 10 no va trobar cap font d'inspiració. I el primer set va ser una mostra sòlida del que passaria a La Catedral. Sabia Brown, el noi que es va enganxar al tennis gràcies a la caravana amb què va recórrer mig Europa per pagar-se l'accés al circuit professional, que tenia poc a perdre. Nadal, la central de Wimbledon, herba —el seu millor hàbitat—. Bon dia per a la gesta, devia pensar l'alemany, criat en un viatge d'anada i tornada entre Celle, una localitat de Westfàlia, i la sorra del Carib de Jamaica.

Ha penalitzat, per sobre de tot, la  benevolència amb els serveis i un 'drive' massa descontrolat

Ja l'havia derrotat l'any passat sobre la gespa de Halle; una referència enganyosa per a molts. Londres, escenari d'alta volada, a cinc sets. Això era una altra cosa, pensaven. Però no. El noi amb origen a les Antilles ha jugat com els àngels, sense pressió, amb aquell sentit hedonista que li fa percebre el joc com un divertiment, per sobre de tot. Plàstic i elàstic, ha emprat l'arma que domina millor. Això és, el servei-volea que funciona de meravella sobre el verd. Algunes vegades, ha fet salts propis d'un jugador de basquet i cops en suspensió.

Nadal, a l'altre costat, sobrepassat. Ha penalitzat, per sobre de tot, la benevolència amb els serveis i un drive descontrolat que ha enviat massa pilotes als llimbs. Mentre el seu rival gaudia, ell patia. Ha cedit el primer set i ha reconduït el segon, però no prou com per seguir enfilat al partit. En la tercera i la quarta mànega, Brown ha seguit molt més fi. Conseqüència, un altre adéu prematur de Nadal, que en els tres anys precedents ja se'n va anar massa aviat (segona ronda al 2012, primera al 2013 i als vuitens el curs passat). Després de la caiguda de París, un nou cop per al de Manacor. Dos títols menors —Buenos Aires i Sttugart— i molta intermitència aquest any. Ell, malgrat tot, segueix remant.