Selecciona Edició
Connecta’t

Papandreu: “El no seria una catàstrofe”

L'ex-primer ministre grec espera amb inquietud el referèndum

“Espero de tot cor que Tsipras aconsegueixi arribar a un acord d'última hora que li permeti desconvocar el referèndum o fer campanya a favor del sí. No podem dividir Grècia d'aquesta manera. Si guanya el no, ens arrisquem a una catàstrofe: a poc a poc, anirem sortint de l'euro. I els que ho pagaran seran precisament els pobres i els jubilats que el primer ministre afirma que defensa”. Per l'ex-primer ministre grec, Iorgos Papandreu, parlar de referèndum és com tirar sal a una ferida oberta. El novembre del 2011, quan ell mateix va convocar una consulta popular per plantejar als grecs si volien romandre o no a l'euro, la troica li va treure targeta vermella, obligant-lo amablement a renunciar al càrrec. De manera que aquests dies són per ell una mena de déjà vu que segueix amb molta atenció. Preparat, això sí, per disputar les eleccions amb el seu nou partit, To Kinima.

Pregunta. Qui guanyarà diumenge?

Resposta. Si prevalen les emocions i la idea romàntica de la baralla de David contra Goliat, guanyarà el no. Si tenen més pes, en canvi, la lògica i els interessos del país, s'imposarà el sí. Però el resultat és molt incert. No hi ha un paradís i un infern. Totes dues són opcions a la baixa. Òbviament, jo confio que guanyi el sí perquè pugui formar-se immediatament després un govern d'unitat nacional, que abasti des de Syriza fins a Nea Demokratia, i s'aprovi l'acord al Parlament. Més tard, a la tardor, amb el crèdit i els bancs ja en funcionament i el país de nou encaminat, es podrien convocar eleccions.

P. I si guanya el no?

R. Ens endinsaríem en un camí molt perillós. Amb l'economia escanyada, sense diners als bancs, ciutadans que deixen de pagar impostos i l'economia en caiguda lliure. El Govern es veuria obligat a emetre una moneda paral·lela o a tornar a la dracma. Una catàstrofe. Ningú ens expulsaria d'Europa. Seríem nosaltres mateixos els qui ens n'allunyaríem sense ni tan sols adonar-nos-en, pas a pas. I serà als més febles a qui els toqui pagar el preu més elevat.

P. Com s'ha arribat a una situació com aquesta?

R. Cap de les dues parts ha sabut conduir correctament les negociacions. Tsipras ha dilapidat l'enorme capital polític que tenia al principi. Va malgastar mesos per canviar el nom a la troica i decidir si s'havia de negociar a Atenes o Brussel·les. Ensenyava una cara a Europa i una altra a Grècia, i ha canviat de posició en massa ocasions. La teoria de jocs, que tenia per objectiu arribar a l'últim minut amb Grècia i que estava disposada a ser la bomba que fes volar pels aires l'euro, no ha obtingut recompensa. Syriza hauria d'haver mostrat més amplitud de mires i demostrar des del principi que volia emprendre seriosament les reformes que necessita el país: la lluita contra la corrupció, l'evasió fiscal i el clientelisme, la millora de la justícia civil i del fisc. En comptes de fer-ho, ha preferit centrar-se només en la croada contra el memoràndum.

P. I Europa, en què s'ha equivocat?

R. Ha pecat de falta de solidaritat i d'ambició. Si hagués posat immediatament sobre la taula la reducció del deute, les coses haurien anat millor de seguida. Grècia ha fet l'ajust fiscal més destacable de la història en un país desenvolupat. I tirar-ho tot per la borda insistint excessivament en les retallades i en els objectius fiscals ha estat un error. Haurien hagut de ser més flexibles. Si el BCE hagués dit el 2010 que "faria el que fos necessari" per salvar Atenes —com va fer Draghi més tard en relació amb l'euro— fa molt de temps que estaríem fora de perill.

P. Syriza afirma que la UE, el BCE i l'FMI, en certa manera com li va passar a vostè el 2011, estan tibant la corda perquè volen fer caure el Govern de Tsipras. Quina és la seva opinió?

R. Són dues situacions diferents. Jo vaig negociar un acord i vam aconseguir arribar-hi. Quan vaig convocar un referèndum per donar veu als grecs, fins i tot Merkel em va arribar a felicitar personalment. Però després la França de Sarkozy em va voler enfonsar. Però va ser una batalla contra el referèndum, no contra mi. Avui les coses són molt diferents. Tsipras ha perdut bona part de la seva credibilitat. No es pot atacar directament Draghi per demanar-li, a continuació, més diners. No es pot afirmar que el BCE et fa xantatge quan saps perfectament que des del 30 de juny ja no podrà concedir-te més crèdits d'emergència. No pots convocar un referèndum quan estàs a un pas d'un acord honorable. Ara el mal ja està fet. I sigui quin sigui el resultat del referèndum, tindrà grans dificultats per reconstruir una relació de confiança amb Brussel·les.

© La Repubblica

Traducció de Carlos Gumbert