Selecciona Edició
Connecta’t

Xile lluita contra el pànic a la selecció argentina

Mascherano recorda que els països són "germans" i demana que la final “no sigui una guerra”

La selecció argentina celebra un gol de Pastore contra el Paraguai. Ampliar foto
La selecció argentina celebra un gol de Pastore contra el Paraguai. AP

L'afició xilena es va abocar a donar suport al Paraguai la boirosa nit de dimarts a Concepción, però a l’Argentina amb prou feines la va afectar. Mai fins ara les xiulades del públic havien impedit sentir un himne nacional, com va passar amb l'argentí a l'estadi Ester Roa, i serà interessant comprovar dissabte si la famosa targeta verda inventada per les autoritats per unir els “pobles americans” durant la interpretació dels himnes i evitar incidents, reeixida fins ara, serà suficient per calmar una afició aterrida davant l'última exhibició del rival que ningú volia (des del principi) a la final de la Copa Amèrica. A més del seu antagonisme regional –els dos països van estar a poques hores de declarar-se la guerra el 1978 pel canal de Beagle–, la superioritat històrica argentina sobre la gespa és flagrant. Xile s'ha enfrontat 24 vegades amb l'Albiceleste en el torneig. El seu balanç és paupèrrim: 19 derrotes, 5 empats, 0 triomfs. La Roja no fa un gol al país veí des del torneig sud-americà de Buenos Aires del 1959, quan van perdre 6-1.

Por i espant van ser paraules habituals en els titulars de la premsa xilena durant la ressaca del 6-1 al Paraguai. “Argentina passa espantant”, va posar com a encapçalament de la crònica La Tercera. “Argentina arriba a la final com una piconadora”, va expressar al seu torn Mercurio, “i amenaça el somni de la Roja”. El Gráfico, diari esportiu, va ser més escarit: “Argentina espanta”. La por xilena té arrels estadístiques sòlides: de les sis Copes Amèriques disputades a Xile fins avui, l’Argentina ha conquerit les quatre últimes.

El país amfitrió s'aferra, no obstant això, a la millor generació de jugadors de la seva història i a estadístiques contemporànies: és el màxim golejador del torneig i l'equip amb més possessió. Historiadors futbolístics locals rescaten la primera victòria oficial de Xile contra l'Albiceleste, quan la Roja estava dirigida per Marcelo Bielsa, el 2008. Mai abans hi ha hagut una final entre les dues seleccions: la voluntat de Leo Messi per conquerir per fi un torneig amb la seva selecció augura un partit apassionant. Tot i que no va marcar cap gol, la Pulga va tenir dimarts una actuació estel·lar: va fer tres assistències i es va sentir àmpliament superior contra el Paraguai. Fa 22 anys que l’Argentina no conquereix cap títol. Si guanya dissabte igualarà l’Uruguai com a campió d’Amèrica. Les cases d'apostes atorguen el favoritisme al visitant: es paga una mitjana de 2,10 euros per la victòria argentina, 3,40 per l'empat i 3,60 per la històrica victòria local.

Gerardo Martino serà el primer entrenador que jugarà dues finals consecutives amb seleccions diferents (va ser subcampió amb el Paraguai el 2011). La tensió a Xile és màxima dos dies abans del partit. “Els argentins són molt bons i a més són experts a parlar i a embrutar el partit”, diuen diversos homes davant d'un quiosc de cafè a la plaça d’Armes de Concepción. “Recordaran la jugada de Jara tota la setmana, ja ho veureu”. Per si de cas, Javier Mascherano ja va avisar ahir: “No hem de ficar la gent en la política perquè som països germans. Això és un esport i cal prendre-s’ho com un divertimento i no com una guerra. Tant de bo que tothom ho entengui”.

En acabar el partit a Concepción, eren els seguidors argentins els qui cantaven: “Té pooor, i Xile té poor”. Tot està a punt per a un partit, per fi, memorable.

MÉS INFORMACIÓ