El ball cabalós i intel·lectual de La Veronal inaugura avui el Grec
El coreògraf Marcos Morau subratlla que 'Vorònia' és una reflexió sobre el mal i la religió
L'espectacle de La Veronal Vorònia, que obre aquesta nit oficialment el festival Grec després de la festa popular d'ahir, és una ambiciosa peça de dansa contemporània que reflexiona sobre la naturalesa del mal i que explora conceptes com la moral humana i la religió a través d'una interessant combinació de moviment, text i imatge. El seu autor és Marcos Morau (Ontinyent, València, 1982), sens dubte el coreògraf espanyol amb més projecció internacional. En aquesta ocasió l'autor ha optat per una contraposició d'imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereixi a la coreografia un caràcter abstracte i de vegades fins i tot violent.
Amb Vorònia també s'inaugura la programació de dansa del Grec 2015, que, com en els últims anys es caracteritza pel nombre de companyies d'aquest gènere artístic programades, en aquesta edició número 13, i per la seva qualitat. La creació de Marcos Morau per a la seva companyia La Veronal és una de les perles de l'edició d'aquest any, amb el musical En avant marche!, d'Alain Platel; À louer, de Peeping Tom; el sorprenent haiku visual, que la Compagnie Adrien M Claire B presenta a Hakanaï, W.W. (We Women), de Sol Picó, i El cinquè hivern, de Mal Pelo. I l'espectador que vulgui conèixer el més actual de la dansa contemporània més experimental en té una àmplia programació a l’Antic Teatre.
Per crear Vorònia, Morau s'ha inspirat, igual que en treballs anteriors, com Islandia, Rusia o Siena, per citar-ne tres, en un lloc geogràfic. Vorònia és una cova de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. Un magnífic paratge per convertir-lo en l'infern. “El mal és un tema complex i que pot arribar a desbordar-te a l'hora d'expressar-lo a través del ball”, afirma Marcos. “Per aquesta raó juntament amb Roberto Fratini i Pablo Gisbert, els meus col·laboradors habituals, hem creat una dramatúrgia limitada per la religió, hem utilitzat la cristiana, la judaica i l'islam per delimitar les idees i el text, ja que és la religió la que acordona el mal al llarg de la història de la humanitat", afirma el coreògraf, que adverteix que utilitza la dramatúrgia per dinamitzar el ball, no per explicar situacions concretes.
Vorònia, que dura setanta minuts i que s'ofereix sense interrupció, té dues parts molt diferenciades. “La primera, de caràcter abstracte, és una al·legoria sobre la vida, del naixement fins a la mort; és una cerimònia íntima, en penombres i il·lustrada per frases bíbliques i música sacra. La segona és una celebració, un banquet, en el qual provoquem l'espectador a plantejar-se si el mal és part intrínseca de l'ésser humà. La música de Verdi i Wagner acompanyarà aquesta part de l'espectacle. En escena també hi haurà un ascensor, "que baixarà el pecador a les profunditats de l'infern", explica l'artista.
“Primer em feia por l'escenari a l'aire lliure del Teatre Grec de Montjuïc, preferia un teatre tancat, però ara que ja hem fet alguns assajos m'adono que és un escenari màgic que se li pot treure partit”, confessa Morau, que sent la pressió d'inaugurar el festival Grec.
Quant al vocabulari coreogràfic que utilitza el jove creador a Vorònia, està proper a Zelenstova, un dels seus últims treballs. Una peça que destaca per la versatilitat del seu ball i per la bellesa del seu moviment distorsionat i cabalós. “A Vorònia hi ballen vuit ballarins, quatre de La Veronal i quatre que he contractat per a aquest espectacle. Com que la coreografia la signo amb els intèrprets, m'agrada també treballar amb gent nova ja que sempre aporten idees diferents, i és una manera d'enriquir-nos i caminar cap endavant”, afirma l'artista.
En Marco Morau la genialitat i la modèstia trenen una personalitat atractiva. Es va formar com a coreògraf a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Movement Research de Nova York, va crear el 2005 La Veronal i s'ha convertit en un dels coreògrafs més interessants dels últims temps. Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura el 2013 ─és el premiat més jove de la història d'aquest guardó─, a més del Premi Time Out al millor creador de l'any i el Premi Sebastià Gasch, concedit per la fundació FAD de les Arts i el Disseny.
