Selecciona Edició
Connecta’t

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre

Grècia, l'Assemblea i Unió són els últims exemples que demostren que respondre a un referèndum no sempre és fàcil

Un partidari del 'no' a Grècia.
Un partidari del 'no' a Grècia. EFE

Per què una pregunta de referèndum no pot ser fàcil? És el gran dubte de la societat (bé, potser no de  tota la societat, només alguns) després de veure els últims exemples de preguntes que ens assalten. El proper cap de setmana, dues votacions centraran l'actualitat del món i de Catalunya: la de Grècia i la de l'Assemblea Nacional Catalana. Són només dos exemples que demostren que per exercir la democràcia directa, a vegades s'han de donar moltes voltes. 

1. Grècia: el no, abans

S'ha d'acceptar el pla proposat per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a l'Eurogrup del 25-6-2015 i compost per dues parts que constitueixen la seva proposta unificada? El primer document es titula 'Reformes per completar el programa en curs i més enllà' i el segon, 'Anàlisi preliminar de la sostenibilitat del deute'?"

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre
EFE

La pregunta obliga a fer una lectura pausada: el Govern grec ja et deixa clar que la proposta no és cosa seva i que si te'n vols assabentar t'has de llegir dos documents que pinten interessantíssims. Per si hi ha pocs al·licients perquè els grecs votin no, el Govern ho ha volgut posar fàcil i el no és la primera opció, abans que el sí, com és tradicional. Es podria haver fet més senzilla? Home, sí. "Vol enviar la troica a pastar?". Potser així no es passarien dies dient què vol dir la resposta.

2. L'ANC: el referèndum del no-res

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre
EFE

Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?"

Mira que era fàcil: Artur Mas demana a l'ANC que impulsi una llista, l'ANC decideix que ho consultarà a la militància, i pregunta: "Vol que l'ANC impulsi una llista transversal de les entitats sobiranistes com ha demanat el president Artur Mas?". Per exemple. Però no, l'Assemblea està en aquell estat en que li pots tirar el mar Mediterrani a sobre que no es mullarà. Davant d'una pregunta rebuscada, queda l'opció plebiscit: deixar clar què vol dir votar sí o votar no. Però tot i els esforços de Jordi Sànchez, tampoc s'acaba de veure què significa, més enllà que l'ANC, després del referèndum, serà allà on era abans: preguntant-se què coi ha de fer amb la proposta de Mas.

3. Unió: la Ultraman de les consultes

Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?

1. Sobirania. Sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

2. Democràcia. Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

3. Diàleg. Gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre
EFE

4. Seguretat jurídica. Garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat.

5. Europa. Descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea.

6. Cohesió. Vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre
EFE

Estimat lector, si has arribat fins aquí i no t'has saltat cap punt de la pregunta d'Unió, vol dir que estàs preparat per a tot a la vida. S'han donat casos de militants que s'han adormit al segon punt, defalliments al quart i gent que s'ha quedat a les portes del sisè amb llàgrimes als ulls. La pregunta d'Unió és la Ultraman, la marató més dura del món, i tot per no votar amb un fàcil: "Vol que Unió assumeixi la independència com a principi polític?". O millor encara: "Duran?". Al final és el sentit que va tenir la pregunta. 

4. La consulta del 9-N. La quadratura del cercle

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?"

Cinc preguntes que necessiten un mapa per fer-se entendre

El 9 de novembre la cosa ja estava prou complicada. Al referèndum no se li havia de dir així perquè si se li deia consulta tenia més possibilitats de ser legal, i quan ni així va ser possible se li va dir procés participatiu, cosa que ha entendrit el Tribunal Constitucional, que va trigar dos segons més del compte a anul·lar-lo. En una consulta hi havien de cabre els independentistes, els estatpropistes, els sobiranistes, els federalistes, els confederalistes i qui s'hi volgués apuntar. Tot això era massa complicat en una pregunta, i per això se'n van fer dues. Va costar, però al final va quedar clar. Però, vaja, pel que va servir al final...

5. El iogurt protesta

Iogurt ensucrat o iogurt natural?"

Per pregunta insòlita, la que van respondre els ciutadans d'Olesa de Montserrat el 2004. No, no hi havia cap guerra oberta entre els fanàtics dels productes làctics. Es tractava de protestar contra una reforma del Codi Penal que prohibia les consultes ciutadanes. La iniciativa va ser de les joventuts d'ERC; i l'Ajuntament s'hi va sumar per convocar els ciutadans. Va guanyar el iogurt natural, però els partidaris de l'ensucrat parlaven de dolça derrota...