L’Eurogrup descarta un tercer rescat a Grècia abans del referèndum

Davant la crònica d'una suspensió de pagaments anunciada, Grècia va sorprendre ahir dimarts a Europa amb un moviment inesperat. El primer ministre Alexis Tsipras va demanar, a la desesperada, un tercer rescat, una ampliació del programa actual mentre s'arriba a un acord, i un alleujament del deute. L’Eurogrup no va acceptar l’envit polític: Europa considera que té Tsipras contra les cordes i vol cobrar-li peça. Els socis de l'euro ja no veuen possible una pròrroga i volen esperar el resultat del referèndum de diumenge per començar a discutir el tercer rescat. Atenes és va comprometre a enviar una nova proposta, que tornarà a examinar aquest dimecres l’Eurogrup. La teleconferència, prevista per a les 13.30, ha estat ajornada fins a les 17.30 (hora peninsular espanyola) "a petició de diversos ministres". Grècia aconsegueix així aturar el rellotge almenys unes hores, però s'enfronta a una situació explosiva.

Una de les característiques de la tragèdia clàssica és que generalment acaba en un desenllaç funest, siguin quines siguin les decisions que prenguin els protagonistes. Alexis Tsipras va intentar aquest dimarts canviar el curs dels esdeveniments amb una jugada sorprenent: va intentar convertir la tragèdia en alguna cosa diferent. No ho va aconseguir. Ni de bon tros. Grècia ha rematat una última setmana marcada per un remolí de girs copernicans reclamant un tercer rescat complet als socis europeus i una pròrroga del programa actual: una proposta gairebé a la desesperada, una petició d'auxili en tota regla. No hi va haver fumata blanca. L’Eurogrup telefònic, amb els ministres de Finances de l'eurozona convocats d'urgència, va rebutjar l'envit amb cares desconcertades: amb alguna intervenció duríssima davant les peticions de Iannis Varufakis, el ministre de Finances hel·lè. No va haver-hi ni una sola concessió. Varufakis va ajornar fins i tot la retirada del referèndum sobre el pla europeu a canvi del sí dels socis, segons una alta font de l’Eurogrup. Aquest intent tampoc va donar resultat.

Després d'aquesta negativa rotunda, diversos membres del Govern grec especulaven ahir a la nit amb renunciar per iniciativa pròpia al referèndum sobre la penúltima proposta, a la vista que l’Eurogrup va deixar clar que en cap cas hi haurà pròrroga. Els socis de l'euro començaran aquest dimecres a estudiar un tercer rescat, però aquesta negociació no serà ràpida, i la cancellera Angela Merkel va deixar clar que en cap cas ningú a Europa pensa moure ni un dit fins diumenge. La situació a Atenes és complica dramàticament. El segon rescat ja ha expirat: s'han esvaït possibles ajudes per import de 16.000 milions. Grècia s'encamina a passos gegants cap a una recessió profunda, amb els bancs tancats i barrats i un corralito demolidor per a l'economia i el sector financer hel·lè. Atenes va tancar una jornada nefasta per als seus interessos amb una sol·licitud d'ajornament del pagament de 1.500 milions a l’FMI, que va vèncer la passada mitjanit.

Els esdeveniments es precipiten poques hores abans que expiri el tercer rescat, el temps per pagar a l’FMI (Fons Monetari Internacional) i una reunió del BCE que, en ser negativa per a Grècia, és una mena de final del partit. Atenes ha enviat una proposta de tercer rescat a les autoritats europees. Després de trencar la negociació divendres passat, convocar un referèndum sobre la proposta europea i situar el país amb un peu a l’abisme amb el corralito i els controls de capital, el Govern d’Alexis Tsipras acaba de demanar un tercer rescat en tota regla que alimenta el dramatisme de la història. La proposta, enviada al fons de rescat europeu (Mede) i a l’Eurogrup, persegueix una suspensió de pagaments que deixaria Grècia molt a prop de la sortida de l’euro i fins i tot de la Unió Europea.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va parlar ahir a la nit amb el primer ministre Alexis Tsipras per fer-li una última proposta: alguna concessió addicional, un pla d’inversions de 35.000 milions i una promesa en ferm de reestructuració de deute. Tsipras ha conversat amb el cap del BCE, Mario Draghi, aquest matí. Al migdia, el ministre Iannis Varufakis ha assegurat que Grècia no pagarà l’FMI aquesta nit. I a primera hora de la tarda Atenes ha sortit amb el pla de deixar expirar el segon programa i engegar un tercer rescat acompanyat d’una reestructuració de deute, que ascendeix al 180% del PIB. “El Govern grec continua buscant un acord amb els creditors”, ha dit l’Executiu en un comunicat.

L’oferta està poca detallada. Es tracta d’un rescat per un termini de dos anys “per cobrir les necessitats financeres de Grècia i, en paral·lel, una reestructuració de deute”, segons el mateix comunicat. Atenes aposta per ampliar el programa actual fins que es firmi el tercer rescat, en el qual en principi no participaria l’FMI. “De moment no hi ha acord”, ha assegurat a aquest diari una font europea enmig de rumors d’un viatge de Tsipras a Brussel·les, de convocatòria d’un Eurogrup urgent i de tot tipus de moviments diplomàtics per evitar arribar al final del dia sense acord. Últim intent. El cap de la Comissió Europea (el braç executiu de la Unió) ha posat damunt la taula una oferta d’últim minut per a Grècia. El rescat expira aquesta mateixa mitjanit, i amb això s’esfumarien els 15.500 milions d’ajuda financera, i les dures condicions associades. Atenes, que hauria de respondre avui amb temps per convocar un Eurogrup d’emergència, ha plantejat, per la seva banda, una proposta per tancar un pla ajuda de dos anys sotmès al Mecanisme d’Estabilitat Financera i amb una reestructuració del deute, cosa que constituiria un tercer rescat sense l’FMI com a creditor.

La negociació es perllongarà durant tot el dia. Una de les veus de Syriza a Brussel·les, Dimitris Papadimoulis, vicepresident de l’Eurocambra, ha assegurat que el Govern grec “manté contactes” amb les institucions europees i veu possible un acord d’última hora. Tsipras va parlar ahir a la nit per telèfon amb Juncker i aquest matí amb el cap del BCE, Mario Draghi. “El Govern està disposat avui a fer tot el possible per aconseguir aquest acord. Per aconseguir-ho, Syriza exigeix un compromís ferm sobre un paquet d’inversions sòlid i sobre la sostenibilitat del deute”.

Aquesta és la clau del dia: si l’Eurogrup està disposat a oferir garanties o no, i aviat, sobre l’alleujament del deute. Grècia ha pressionat amb tot el que tenia: va trencar la negociació amb la convocatòria del referèndum, ha imposat controls de capital (que deixaran greus seqüeles sigui quin sigui el resultat de la negociació in extremis d’avui) i ha anunciat que no pagarà avui l’FMI.

Grècia té pendent avui el pagament de 1.500 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI). El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, ha assegurat que Atenes finalment no complirà amb aquest venciment. Segons informa l'agència France Press, a Varufakis li han preguntat sobre el pagament a l'FMI a l'entrada del seu ministeri. "No", ha estat la seva resposta.

Juncker reclama al primer ministre grec, Alexis Tsipras, que faci campanya pel sí a aquesta proposta en el referèndum previst per diumenge, informa Reuters i confirmen fonts europees. Atenes descarta aquest moviment amb les habituals paraules: seria una “humiliació” per a Grècia. No obstant això, fonts properes a Tsipras han afirmat al diari hel·lè Kathimerinio que el primer ministre està considerant aquesta oferta.

L'última oferta europea incorpora diverses concessions. D'una banda, un IVA del 13% (i no del 23%) per als hotels, tal com demanaven els grecs per no perjudicar el seu sector turístic, i un impost als armadors, com sol·licitava també el Govern de Syriza. A més, Brussel·les proposa un difús paquet de creixement i inversió de 35.000 milions d'euros per contribuir a l'enlairament de l'economia grega, de nou en recessió i camí de la depressió amb els controls de capital, el corralito i l'espasa de Damocles que penja sobre el maltractat sistema financer, que demà podria haver de declarar-se en fallida si el BCE li talla l'aixeta.

Finalment, Juncker va parlar ahir dilluns d'una promesa en ferm per a la propera tardor sobre reestructuració de deute, que inclouria una ampliació dels terminis de devolució i potser alguna rebaixa o moratòria d'interessos.

Els advertiments a Tsipras no s'aturen. El ministre francès de Finances, Michel Sapin, ha explicat avui que en cas que guanyi el no, Grècia i Europa s'endinsaran en territori desconegut, i no cal descartar un impagament i la posterior sortida de l'euro i fins i tot de la UE. Les agències de qualificació han començat a rebaixar el ràting dels bancs.

Però potser l'avís més contundent prové del BCE. Benoit Coeuré, conseller executiu de l'Eurobanc, ha assegurat en una entrevista a Les Echos que la sortida de Grècia de l'euro “ja no pot excloure's”. Els grecs ja han donat mostres que faran servir tots els fronts judicials per impedir que això passi, inclosa l'apel·lació al Tribunal Europeu de Justícia, i han assegurat al Govern xinès aquest matí que no tenen cap intenció de sortir de l'euro. Grècia podria quedar-se en un llimb jurídic, segons les fonts consultades, amb l'euro com a moneda oficial i una segona moneda per als pagaments interns, com van fer els argentins amb els denominats patacones.

Tsirpas va suggerir ahir a la nit que no pagarà els 1.500 milions que vencen avui a l'FMI. La ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, ha assegurat que aquest pagament encara és possible si Grècia obtingués els 1.800 milions procedents dels beneficis obtinguts amb les operacions amb deute grec realitzades pels bancs centrals. Però aquest desemborsament està subjecte a l'aprovació de l'Eurogrup, el Consell de Ministres de Finances de l'euro. I per això seria primordial un improbable gest per part de Tsipras a l'oferta de Juncker d'últim minut.

Malgrat les declaracions optimistes dels líders de l'euro, les primes de risc seguien a l'alça aquest matí. La diferència entre els interessos que paga Portugal i els que paga Alemanya (el país més fiable) torna a superar els 200 punts. Espanya i Itàlia tornen a apropar-se a tota velocitat cap a aquesta cota. Fins i tot a França i a Bèlgica hi ha pujades notables. La incertesa a Europa sempre té un beneficiari: Alemanya pagava ahir el 0,92% pel seu bo a 10 anys; avui en paga el 0,79%.