Selecciona Edició
Connecta’t
Jau Coloma!

Què és el postporno?

Si Twitter li treu suc a tot, imagineu-vols si es parla de la matèria per excel·lència pel que fa a treure suc

Si Águeda Bañón fes això a Barcelona la multarien. De moment...
Si Águeda Bañón fes això a Barcelona la multarien. De moment...

"Sí. Una activista postporno. I què?". Home, @carlosdelclos. No deus pas voler que després que Ada Colau fitxi Águeda Bañón de responsable de comunicació i de veure-la tan contenta pixant-se pels carrers de Múrcia el fet passi desapercebut. Com si fos tan normal, com si hagués fitxat un nòvio qualsevol. El concepte activista postporno sorprèn, i per Twitter totes les coses que sorprenen són un filó, un caramelet. Si a 140 caràcters se li treu suc a tot, imagineu-vos si es parla de porno, matèria per excel·lència pel que fa a treure suc.

Primer, s'ha de descobrir què vol dir postporno. Etimològicament –si és que el Banc Central Europeu encara accepta el grec com a origen de certes paraules– vol dir després del porno. I aquí molts s'atrevien a interpretar què vol dir això de ser una "activista postporno". "Sempre he cregut que el postporno era una cigarro i poca cosa més", especulava @eljukebox. No, no: No ens imaginem que Bañón es dediqués a anar encenent cigarros com a mostra del seu activisme. Potser una cosa més higiènica, com suggerien primer @elpelroig i després @unlovablesss. "Preporno: engegar l'ordinador. Porno: manola. Postporno: eixugar-se-la i rentar-se les mans, o no", diu un, i remata l'altre: "Activista postporno és quan acabes de veure una porno i t'aixeques a ordenar l'enrenou que has muntat?". Tampoc.

Amb la incògnita a l'aire, també van sorgir jocs de paraules. Que per què els destaquem? Postporno deixar-nos res, que diria @odradek1: "Me río postporno llorar". @leotaxil s'hi sumava: "Divendres de cinema amb la parella. -Vols mirar alguna pel·lícula? -Sí. -Quina? - Pos porno, què vols mirar, si no?". I clou aquesta secció @joanfibla: "El postporno me la pela". Molt subtil.

"Mama, mama, ha dit postporno!!", es xivava @alexgutierrezM per destacar el batibull que va generar la parauleta. El concepte fins i tot va obrir les portes a un corrent que té força tirada a Twitter, la d'inventar-se noms de pel·lícules. A la cartellera del postporno destaquen "Aparca ya el Bicing y entrégate al pissing", d'@encampanya;  "¿Jugamos al Teto? Tú te agachas y yo me cuelo en el metro", de @jmbunyol; "Sí Sex Puede", de @saharien; i "Ciutat porca", d'@emilibella_, que entra en la categoria de postporno postprotesta.

Deia Jordi Pujol que tanta ironia i tanta conyeta no serveix per a res, i a molts van acabar fins la punta de la protagonista del porno tradicional de les brometes. "Aneu de joves i moderns però quan us trenquen els esquemes opineu com si fóssiu iaios i iaies", es queixava @alexhaix. Per @knysrb, "ha estat assabentar-vos de l'existència del postporno i que se us posi cara de membre de l'Opus Dei" (que quan diu membre es refereix a una persona, no a l'eufemisme).

Acabarem amb la reflexió de @cesarlopama: "Centrant-nos en l'aspecte sexual, pixar al carrer em recorda un gos i no m'excita gens. Però, vaja, no en sóc cap entès. Ara, sobre que la facin 'cap de comunicació' no en tinc cap opinió (no la conec) i no sé que rehòsties hi té a veure. Ells sabran, dic jo".

Per aclarir els conceptes: la nova cap de comunicació és una activista postporno, que segons fonts properes a la Viquipèdia és "un moviment artístic que intenta revolucionar el concepte de la pornografia a través de les lectures feministes i postestructuralistes". La felicitem i l'animarem que demostri si sap fer la seva feina. Aquest ja és un altre tema. Si ens hem de posar a mirar si els càrrecs de confiança d'alguns polítics fan bé la seva feina, ja no parlem de postporno. És pornografia política clàssica.