Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia se submergeix en el caos financer i ordena un ‘corralito’

Entre les mesures anunciades hi ha limitació a la retirada en efectiu de fins a 200 euros

Atenesos fent cua davant d'un caixer.
Atenesos fent cua davant d'un caixer. EFE

Corralito a Grècia camí d'una crisi de l'euro de gran envergadura. El Banc Central Europeu (BCE) va prémer aquest diumenge el botó nuclear: va racionar la liquiditat d'emergència del sistema financer i amb aquest moviment subtil va obligar Atenes a anunciar el tancament dels bancs, de la Borsa i la imposició de controls de capital per evitar el col·lapse. Frankfurt va mantenir la respiració assistida, però no va donar ni un sol euro més a les maltractades entitats gregues, malgrat les retirades de dipòsits contínues des de la convocatòria del referèndum de diumenge sobre el pla europeu. Sense bancs, la crisi passa a un estadi alarmant. I no només per Atenes. Liderada per una França cada vegada més nerviosa, Europa i el Fons Monetari Internacional (FMI) van reiterar que mantenen obertes les línies de negociació, però que Grècia i l'euro s'endinsen en terreny desconegut, tret que es produeixi un tomb d'última hora.

Sense bancs no hi ha paradís: un país no pot viure sense el seu sector financer, una espècie de sistema circulatori sense el qual l'economia corre el risc de quedar-se petrificada. El BCE va rebutjar aquest diumenge ampliar el finançament d'emergència, i amb aquest moviment delicat n'hi ha hagut prou per deixar Atenes sense bancs operatius. El Consell d'Estabilitat Financera de Grècia, reunit a Atenes sota la direcció del ministre de Finances, Iannis Varufakis –amb la participació del Banc de Grècia i de la patronal bancària–, va anunciar el tancament temporal de les sucursals i la imposició de controls de capital per evitar un col·lapse financer. Són coses de grans fets: la banca mantindrà abaixada la persiana almenys fins al 6 de juliol, el dia després del referèndum. Els caixers automàtics no funcionen avui. I la retirada d'efectiu queda limitada a 60 euros per persona i dia a partir de dimarts.

La crisi adquireix així una nova dimensió. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va confirmar en un missatge breu la imposició de controls de capital i va assegurar que els dipòsits estan garantits, així com el pagament de les pensions. Va culpar el BCE i l'Eurogrup d'obligar-lo a activar aquestes mesures. I va entreobrir una porta a l'esperança: va reiterar una nova sol·licitud de pròrroga del rescat als socis. París va capitanejar aquest diumenge un moviment per reprendre les negociacions. Diversos països –Itàlia, Espanya i, en general, els potencialment afectats pel retorn de la crisi europea– secunden aquesta iniciativa. Fins i tot Washington va redoblar les pressions perquè els socis i Grècia trobin una solució d'última hora i evitin una nova sacsejada als mercats, amb la recuperació mundial encara a les beceroles vuit anys després de l'inici de la Gran Recessió.

No sembla fàcil: les fonts consultades asseguren que els socis ultimen una nova oferta a Atenes amb diverses concessions –que la Comissió Europea va fer circular aquest diumenge–, i fins i tot amb una promesa explícita de reestructuració de deute. A canvi, Tsipras hauria de canviar el sentit de la seva campanya en el referèndum, a favor de l'oferta europea. En aquest cas, els creditors podrien estudiar una extensió del rescat actual, en un arranjament a diverses bandes que a última hora d'aquest diumenge estava encara molt lluny de confirmar-se.

Davant aquesta possibilitat de trobar un arranjament que salvi els mobles, el mal ja està fet. Grècia es va endinsar aquest diumenge –i de pas hi va ficar de ple a l'euro– en aigües desconegudes: es va veure obligada a activar un corralito enmig de l'eurozona, amb un sistema financer que té forts vincles amb els Balcans i altres països com Xipre, Romania i Bulgària. I amb un potencial efecte contagi perillosíssim sobre la resta del continent.

El cap de l'eurobanc, Mario Draghi, va decidir mantenir els fons d'emergència malgrat les cues del cap de setmana, que amenaçaven amb una estampida bancària –més cues i fugida de capitals a tota velocitat– a partir d'avui. Aquell gest va activar un dòmino de mesures excepcionals: no només no obriran els bancs i s'imposarà el temut corralito, sinó que tampoc obrirà la Borsa d'Atenes.

Hores abans d'això, unes declaracions de Varufakis a la BBC van tornar a treure al migdia els ciutadans al carrer després d'una provisional tornada de la calma després que la Unió de Bancs de Grècia donés ordres dissabte de reposar fons als caixers. La imminència d'un dilluns negre va multiplicar les cues en zones que no havien sucumbit al nerviosisme, com la plaça Sintagma, el quilòmetre zero d'Atenes.

La confiança dels grecs als seus bancs s'esfuma. I el que és pitjor: la confiança entre Atenes i els creditors ha desaparegut. Demà expira el rescat, i el BCE pot veure's obligat a tallar l'aixeta definitivament a Grècia. Més encara si Atenes no paga a l'FMI els 1.500 milions que vencen demà. A Atenes se li acaba l'aire enmig d'una atmosfera completament enrarida. Fa només una setmana, la cancellera Angela Merkel deixava entreveure que l'acord estava a prop. Dimecres, l'FMI va trencar l'encantament en endurir la posició dels creditors. Divendres, Tsipras va sorprendre el món amb un referèndum sobre la penúltima proposta europea que li facilita les coses a casa, però obre la porta als escenaris més foscos. Després els socis van rebutjar ampliar el rescat, i el tancament dels bancs deixa Grècia a un pas de la fallida i l'eurozona a un pas d'una crisi formidable.

Concessions

"És un moment fosc per Europa", va encertar a dir Varufakis: la paradoxa és que passa per un grapat de serrells d'importància dubtosa tenint en compte el merder que es preveu. Brussel·les va revelar aquest diumenge que els socis estaven disposats a permetre a Grècia un IVA reduït per al sector turístic i a donar altres concessions, entre les quals s'inclou un alleujament del deute. Tsipras va rebutjar aquest paquet: no es fia d'Europa, com Europa no es fia de Grècia. Si no hi ha un tomb inesperat, torna, en definitiva, la crisi de l'euro. Si és que alguna vegada havia marxat.

MÉS INFORMACIÓ