Selecciona Edició
Connecta’t

El BCE manté la liquiditat d’emergència als bancs grecs

L'entitat emissora assegura que està preparada per revisar aquesta decisió si és necessari. Atenes nega que s'hagi plantejat crear controls monetaris però no aclareix si demà obriran els bancs o no

Un empleat de seguretat porta diners a una sucursal bancària a Atenes.
Un empleat de seguretat porta diners a una sucursal bancària a Atenes. REUTERS

Grècia segueix connectada a les línies de liquiditat d'emergència del Banc Central Europeu (BCE). El cap del BCE, Mario Draghi, acaba d’aclarir una de les grans incògnites que planaven sobre la maltractada banca grega. Enmig de rumors de control de capital per les incerteses que han obert el referèndum sobre la proposta europea i el rebuig de l’Eurogrup a prorrogar el segon rescat (que expira dimarts), Draghi atorga un últim salvavides al sistema financer hel·lè.

La banca ha patit una fuga de dipòsits durant les últimes setmanes que podrien intensificar-se demà. Draghi posa una mica de calma. Però avisa que el BCE "està preparat" per revisar aquesta decisió: l’Eurobanc podria tallar les línies d'emergència tan aviat com dimecres, quan Grècia estigui fora del programa de rescat, encara més si Atenes decideix no pagar un venciment de 1.500 milions a l’FMI.

Grècia, per la seva banda, també ha convocat ja una reunió per discutir aquesta tarda la situació del seu sistema bancari. El ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, en declaracions a la BBC negades poc després per Grècia, ha afirmat suposadament que el Govern considerarà al llarg d'aquesta nit de diumenge si imposa controls de capital i tanca els bancs aquest dilluns. Davant dels caixers de les entitats es van formar cues per treure diners tot just conèixer-se divendres a la nit la decisió del primer ministre, Alexis Tsipras, de convocar un referèndum sobre la proposta europea. A més, segons fonts comunitàries, aquest dissabte ja havien sortit de Grècia 400 milions d'euros.

El primer ministre francès, Manuel Valls, dubta que el BCE retiri l'oxigen al sistema financer grec, cosa que seria un desastre per al país. El BCE "no pot tallar el subministrament" als grecs, ha dit Valls, que adverteix que hi ha un risc real que Grècia surti de l'euro si el no guanya en el referèndum.

No es mostra tan optimista com Valls una font "ben situada" del BCE citada per la cadena britànica BBC, que assegura que el regulador posarà fi a les línies d'assistència als bancs grecs. "Creiem que el Govern grec no tindrà més remei que anunciar dia festiu per als bancs demà dilluns mentre introdueixen controls de capital", que en aquest cas suposen restriccions sobre la quantitat d'efectiu que els grecs podrien retirar dels bancs, segons aquesta font.

Segons el parer de Valls, el regulador europeu no hauria de tallar el flux al sistema bancari hel·lè fins i tot encara que Grècia no compleixi el proper 30 de juny el pagament dels 1.500 milions que ha de pagar a l'FMI. "El BCE és independent, però no dubto que assumirà les seves responsabilitats", ha dit Valls a l'emissora Europe 1. "No crec que li talli el subministrament, per dir-ho d'una altra manera". També ha advertit els grecs contra un possible no en el referèndum convocat per Tsipras per a diumenge que ve. "El poble grec ha de poder decidir amb lucidesa. Si hi ha un vot negatiu, hi ha risc real de sortir de l'eurozona". Finalment, ha fet una crida al Govern grec a "tornar a la taula de negociacions".

Les declaracions de Valls arriben poques hores abans que es reuneixin els governadors del Banc Central Europeu per decidir si mantenen les línies de liquiditat als bancs grecs que els permeten seguir operant després de les retirades massives de fons i de dipòsits dels últims dies. Si el BCE retirés el seu suport al sistema, no trigaria a caure. Aquest mateix dilluns, en obrir, els bancs es trobarien amb cues massives de gent intentant retirar els diners, cosa que els deixaria sense fons i obligaria a un corralito financer. Ja ahir, davant la por del corralito, milers de grecs van fer cua per treure diners dels caixers i van esgotar l'efectiu en molts.

Aquest mateix dilluns, en obrir, els bancs es trobarien amb cues massives de gent intentant retirar els diners, cosa que els deixaria sense fons i obligaria a un corralito financer. Ja ahir, davant la por del corralito, milers de grecs van fer cua per treure diners dels caixers i van esgotar l'efectiu en molts.

A més, sense el finançament del BCE, les caixes dels bancs es quedaran buides, motiu pel qual es tallarà el finançament de tota l'economia, incloent la de l’Estat grec, al qual només presten diners els bancs hel·lens, ja que ningú més vol fer-ho. Si l'Estat no té diners, no podrà pagar els funcionaris ni les pensions, amb les dramàtiques conseqüències que això pot tenir en un país en el qual la pobresa ja ha fet estralls després de diversos anys de brutal crisi econòmica.

Varufakis, per la seva banda, ha afirmat en declaracions al tabloide alemany Bild que la "clau" per resoldre la crisi la té a la cancellera Angela Merkel. El ministre grec ha subratllat que Antenes continua oberta a la negociació amb els creditors i a noves propostes. "Els caps de Govern de la UE han d'actuar. I, entre ells, Merkel, com a representant del país més important, té la clau [...]. Espero que la utilitzi", ha assenyalat el ministre grec.

MÉS INFORMACIÓ