Selecciona Edició
Connecta’t

L’exportació a Europa rellança la indústria catalana de les dues rodes

Els fabricants de motos constaten un augment de les vendes després d'anys de crisi

Cadena de muntatge de la fàbrica Rieju a Figueres.
Cadena de muntatge de la fàbrica Rieju a Figueres.

Les revolucions tornen a augmentar en el sector de la moto a Catalunya. Els fabricants segueixen lluny dels nombres d'abans de la crisi, però ja l'any passat van constatar un augment de les vendes: 125.084 unitats enfront de les 107.267 de l'any anterior. Les perspectives per a aquest curs també són bones. Les empreses s'han alçat en l'exportació —sobretot, a països europeus— per remuntar el vol, encara que la recuperació del mercat espanyol també ha ajudat a augmentar la facturació del sector, que veu en l'elevat import de l'impost de matriculació un llast per a la remuntada.

Les exportacions —en particular, les vendes a països europeus com França i Alemanya— han estat fonamentals perquè augmenti la producció dels fabricants de motos urbanes, com Rieju. “El 2007, fabricàvem 20.000 motos a l'any. Amb la crisi vam baixar, fins a poc més de 5.000 el 2013. Un any després vam tornar a les 8.000. I aquest any esperem arribar a les 10.000”. El relat de Jordi Riera, conseller delegat de Rieju, resumeix la situació de bona part de les empreses que han sobreviscut a la crisi de la indústria catalana de les dues rodes.

Riera atribueix l'augment de les vendes d'aquesta firma, situada a Figueres, a “la recuperació de l'economia europea”. La companyia exporta el 90% de la seva producció. La facturació, així mateix, hauria d'aconseguir els 15 milions d'euros al tancament de 2015, enfront dels 12 de l'any anterior.

També han notat la millora els fabricants de motocicletes de fora de carretera, com Montesa Honda. Aquesta és la tesi de Josep Palà Sibila, gerent de Clúster Moto, organització que agrupa les companyies del sector. Palà també apunta que “l'aposta pel producte propi” ha contribuït al fet que aquestes firmes es facin un lloc al mercat.

Alguns dels grans fabricants que van patir la deslocalització també recuperen forces. Montesa Honda, marca que va traslladar part de la producció de Santa Perpètua de Mogoda a Itàlia el 2010, preveu augmentar la seva producció a Catalunya en un 60%. La companyia va fabricar l'any passat “més de 1.200 unitats” de models de trial com la Cota, segons l'empresa.

Gas Gas: l'excepció d'un dels puntals del sector

La millora en el sector de les dues rodes català no pot estendre's a un dels seus pilars, Gas Gas. Un dels principals fabricants, amb una producció anual de 9.000 motos de trial i enduro, va presentar al maig concurs de creditors amb un passiu de 40 milions d'euros. Entre els creditors s'inclouen Banc Sabadell, amb 24 milions, i l'Institut Català de Finances, amb quatre més. Els 93 treballadors de la fàbrica van acceptar l'abril passat un expedient de regulació temporal d'ocupació per evitar l'acomiadament de 26 d'ells. Aquest va acabar el 16 de juny i, des de llavors, la plantilla segueix sense treballar i “amb un permís temporal retribuït”, explica Pere Brangolí, president del Comitè d'empresa de Gas Gas.

Altres jugadors al mercat de les dues rodes, no obstant això, també han posat les mires a l'Amèrica Llatina. És el cas de Sherco, multinacional francesa especialitzada en models de trial i enduro. La companyia, que té una fàbrica a Caldes de Montbui, comercialitza el seu producte en països com el Brasil, Xile o Colòmbia, explica Victor Colomer, responsable de producció.

“Darrere de la millora del mercat hi ha una millora de la conjuntura econòmica del país”, sosté José María Riaño, secretari general de la patronal Anesdor. Riaño situa el 2014 com l'inici de la remuntada. Al tancament d'aquest any les empreses del sector van comercialitzar 125.084 unitats a Espanya, enfront de 107.267 el 2013, segons Anesdor. Un cop d'aire fresc en un sector les vendes del qual fregaven les 400.000 unitats abans de la recessió. Riaño atribueix part del canvi a la millora “de la confiança del consumidor i l'ocupació”.

Tot això, malgrat que l'administració pública no ha ajudat a la marxa del sector, assegura el dirigent patronal, qui apunta al fet que l'augment de l'edat per treure's el carnet de ciclomotor (de 14 a 15 anys) el 2008 va reduir el segment del mercat “a la mínima expressió”. De 126.124 a 14.688 unitats en set anys, segons la patronal. Riaño també critica el pes de tributs com el de matriculació en l'import d'una nova moto, que “suposen més del 40% del preu”.

El sector, així mateix, és testimoni del naixement de fabricants de bicicletes elèctriques com Torrot i Bultaco. Aquest últim, que a partir de juliol començarà a comercialitzar la motobike Brinco a les seves botigues, preveu vendre “durant la resta de l'any 1.000 unitats” d'aquest vehicle, a mig camí entre la bicicleta i la moto, avança José Antonio Garvía, director general de Bultaco. Tanmateix, el futur d'aquests nous models és encara incert. En part, pel preu d'aquests vehicles. Una motocicleta convencional “pot costar 1.825 euros”, menys de la meitat dels 4.000 o 5.000 euros d'una elèctrica, explica Palà. En el cas de la Brinco, arriba als 4.800 euros.