Selecciona Edició
Connecta’t

Esbós del pla B de la UE

Els creditors planegen el full de ruta que cal seguir si Grècia deixa de poder afrontar els seus pagaments

La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, i el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, aquest dijous a Brussel·les.
La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, i el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, aquest dijous a Brussel·les. AP

La panòplia d'opcions que s'obren després que el divendres a la nit el primer ministre grec, Alexis Tsipras, anunciés que convoca un referèndum sobre la proposta dels socis és molt diversa. Els creditors (la Unió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu) van engegar fa mesos, amb el màxim sigil, una cèl·lula formada per funcionaris de diverses institucions per preparar un pla B si arriba un moment en el qual Grècia no pot pagar.

“Seria suïcida no tenir preparats els mínims tallafocs”, deia el març passat un alt funcionari comunitari. Fonts coneixedores d'aquests plans n'explicaven llavors alguns detalls:

  • Un: es produiria una nacionalització immediata a Romania i Bulgària de les filials dels bancs grecs en aquests dos països.
  • Dos: s'activarien controls de capital, fins i tot de forma asimètrica al costat europeu, a pesar que es considera que el risc financer a Grècia és escàs i absorbible, i seria necessari el recurs al BCE.
  • I tres: la clau seria la postura del Banc Central de Grècia en cas d'impagament tècnic. Si el BCE decideix tallar les línies d'emergència, el Banc de Grècia ho faria automàticament? El 2012 també es van fer plans de contingència. En aquell moment, es plantejava un escenari de col·laboració entre les autoritats gregues i les europees; aquesta vegada, les institucions continentals no tenen clar el grau de col·laboració del bàndol grec.

L'eurozona està avui més ben proveïda que el 2012 per combatre la crisi, però així i tot aquella sortida tindria un efecte indirecte enorme a través dels mercats. L'euro és essencialment un projecte polític: si ressorgeixen els dubtes sobre la unitat de l'eurozona reapareixerien les dificultats amb les primes de risc als països més endeutats (Itàlia, Portugal, Irlanda, Espanya).

Els experts no són optimistes. “Tant els creditors com Grècia estan reaccionant d'una forma molt emocional. Els costos d'una sortida serien gegantins. Però potser no a curt termini: és possible que Europa pugui contenir el contagi, però el problema ressorgiria en la propera crisi. Un Grexit seria el principi de la fi de l'eurozona: desestabilitzaria l'euro”, deia aquesta primavera Paul De Grauwe, de la London School of Economics. “El que és preocupant és que tothom parli ja del Grexit amb aquella lleugeresa a Brussel·les”, assegurava Ángel Ubide, del Peterson.

MÉS INFORMACIÓ