Grècia es precipita cap a la sortida de l’euro després del referèndum

L'herència comuna de la UE són les seves enemistats recíproques; les divisions formen part de la identitat europea. Grècia és la penúltima prova d'aquesta història: l’Eurogrup va començar dissabte a trencar amb Grècia i prepara un pla urgent per blindar l'euro. Europa s'ha ficat de ple en un embolic de mil dimonis. Els socis van encaixar malament el referèndum anunciat per Atenes i van rebutjar la petició de prorrogar-ne el rescat. Enmig d'un embolic d'acusacions mútues, l'accident s'apropa: els grecs formaran cues davant dels caixers; sense un moviment d'última hora, la banca grega està en suspens, juntament amb el país sencer.

Alexis Tsipras, el primer ministre grec, fa dies que acusa els creditors —anteriorment anomenats socis— d'intentar humiliar Grècia. Ha al·ludit fins i tot a la “responsabilitat criminal” de l’FMI, malgrat que Atenes li deu milers de milions d'euros. I així i tot ningú havia pensat a Brussel·les que Tsipras podia arribar tan lluny: la matinada de dissabte va convocar un referèndum sobre l'última proposta europea, que considera “inacceptable”, i va anunciar que farà campanya pel no. Els socis europeus van encaixar malament el desafiament: l’Eurogrup va trencar dissabte les negociacions amb Grècia, va rebutjar ampliar-ne el rescat —que expira dimarts— i es va reunir, ja sense el ministre grec, Iannis Varufakis, per intentar blindar l'eurozona d'un pànic bancari a Grècia i d'un possible impagament a l’FMI dimarts, que té potencial per reavivar les cendres de la crisi de l'euro. “El referèndum no pot resoldre els problemes de Grècia”, va declarar el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaüble. “No hi ha base per a una pròrroga”, va afegir. El BCE es reuneix avui per decidir què fa amb les línies de liquiditat d'emergència al sistema financer hel·lè, que penja d'un fil si les fotos de cues davant dels caixers automàtics causen una visita massiva als bancs quan les entitats obrin dilluns. Grècia treu el cap a l'abisme del control de capitals.

La mitja dotzena de fonts consultades coincideixen que hi ha poques solucions a l'embolic en què s'ha convertit una negociació interminable coronada amb un episodi de formidable tensió. Grècia està més prop de l'accident que mai. En el millor dels casos, les fonts consultades a Brussel·les explicaven que Tsipras encara podria desconvocar la consulta, encara que a Atenes es descarta aquesta opció. Hi ha una segona possibilitat: els creditors continuen treballant en una nova proposta, amb concessions per a Atenes que podrien canviar el sentit de la campanya de Tsipras. El ministre de Finances francès, Michel Sapin, va assegurar que l’Eurogrup està a punt per reprendre les negociacions. Varufakis i el seu equip pretenen que Europa ofereixi un pla de reestructuració de deute, i en aquest cas el ministre va explicar que el seu Govern estaria disposat a donar suport a la proposta. “Res d'això no evitarà els greus problemes en el sector financer”, va indicar una alta font comunitària, tenint en compte que des de la convocatòria del referèndum han sortit ja de Grècia 400 milions d'euros, segons fonts comunitàries.

Els grecs no volen sortir de l'eurozona. Però a Brussel·les, el referèndum es percep com una espècie d'ofensa: curtcircuita tots els canals possibles de negociació, redueix a la mínima expressió les possibilitats d'una oferta d'última hora i “destrueix totalment i absolutament la confiança en Tsipras”, va assegurar una de les fonts consultades. El cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va ser aquest dissabte meridianament clar: “El rescat expirarà la nit de dimarts. Les autoritats gregues havien demanat una pròrroga d'un mes, però durant aquest període no hi pot haver desemborsament perquè el programa no està encarrilat. Com pensa sobreviure Tsipras i afrontar els greus problemes que assetgen Grècia?”, es va preguntar. “Fins i tot si el vot és favorable a la proposta dels creditors: Qui pensa que aquest Govern, que no accepta aquesta proposta, la defensarà amb mínimes garanties?”.

“El veredicte del poble”

Varufakis, que es va quedar fora d'una segona reunió de ministres per dissenyar el tallafocs de l'eurozona a partir de dilluns, va carregar amb duresa contra l’Eurogrup. “La negativa a prorrogar el rescat per celebrar el referèndum amb garanties danya la credibilitat democràtica de l'eurozona”, va dir. “Tsipras s'ha compromès a aplicar el veredicte del poble grec. Si la gent vol que signem, ho farem; fins i tot si això significa un canvi de Govern o algun altre tipus de configuració”, va subratllar.

El referèndum li permet a Tsipras evitar-se una crisi política: amb l'aval de la ciutadania, un sí li obriria la possibilitat d'acceptar la proposta europea sense haver d'enfrontar-se als seus aliats en la coalició de Govern o a l'ala esquerra del seu partit. El problema és que aquella convocatòria obre enormes interrogants sobre el futur immediat del sistema financer i sobre tota l'economia; sobre el país sencer. Les conseqüències d'un divorci amb l'eurozona poden ser dramàtiques; la factura pot ser exorbitant: bancs amb problemes, estalvis que s'evaporen, contractes trencats, greus problemes de confiança just en l'arrencada de la temporada turística.

Europa sempre ha pensat que està molt millor equipada que el 2012 per resistir: al tancament de l’Eurogrup, els ministres de l'eurozona van llançar un missatge tranquil·litzador als mercats per evitar mals més greus en el deute perifèric. Si Grècia i Europa fossin un matrimoni mal avingut, els advocats ja estarien rondant-los. El problema és que davant d’una més que probable reedició de la crisi de l'euro cal donar per descomptat que també els mercats estan a l'aguait.